Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Fundació i Importància Estratègica

L'actual Mèrida, fundada el 25 aC per l’emperador August, va rebre el nom de *Colonia Augusta Emerita*. El nom d’aquesta colònia indica que era un assentament destinat als soldats romans que havien lluitat al nord de la península. El terme *emèrit* (retirat amb honor) va néixer també com a homenatge al primer emperador de Roma, August.

La situació de l'assentament era molt bona, ja que es trobava al marge del riu Guadiana. Al mig del riu hi havia una illa natural. A més, per aquest punt passaven vies de comunicació importants, com la **Via de la Plata**, que unia la ciutat amb *Asturica Augusta* (l’actual Astorga). Era un lloc envoltat de turons, fet que proporcionava protecció natural.

Emèrita... Continuar leyendo "Emèrita Augusta: Història, Urbanisme i Edificis de la Capital de Lusitània" »

La cuina a l'Antiga Roma

Els aliments

Com en qualsevol període de la humanitat, en l'època romana hi havia molts tipus d'aliments diferents. D'entrada, els romans van començar sent un poble de pagesos que obtenia de la terra una munt de productes que es cuinaven d'una manera molt senzilla.

Però la civilització romana desenvolupà una cuina molt més rica i elaborada quan entrà en contacte amb els costums dels pobles conquerits: adoptà el refinament de la cuina grega, importà espècies d'Orient... i, de mica en mica, creà una autèntica filosofia al voltant de la taula.

Tenien sal, els romans?

En l'època dels antics romans ja es coneixia la sal, i se'n feia un gran consum, sobretot per a la conservació dels aliments. En canvi, hi ha poques... Continuar leyendo "La cuina i la vestimenta a l'Antiga Roma" »

Herodoto

Bizitza

Asia Txikian jaio zen, K.a. V. mendean. Bere bizitzan Gerra Medikoak eta Peloponesoko Gerra tarteka izan ziren.

Asko bidaiatu zuen: Egeo itsasoaz gain, Asia Txikia, Persia, Egipto, Mediterraneoa, Grezia eta Italia ezagutu zituen. Turiosko (Grezia) kolonuan idatzi zuen bere obra, eta bertan hil zen.

Obra: Historia

Bere obra nagusia Historia da, 9 liburuz osatua. Bertan, Gerra Medikoak kontatzen ditu, non Pertsiarrak eta Atenastarrak borrokatu ziren hiru gerratan, Atenastarren garaipenarekin hiru kasuetan.

Ezaugarriak

• Obra unibertsala da, herrialde desberdinetako ikuspegiak aurkezten dituena (Persia, Egipto, Asia Txikia).
• Gerra Medikoetan gizakiaren gaineko bi ikuspegi aurrez aurre jartzen ditu:
  • Greziarrena (gizakiaren askatasuna).
  • Pertsiarrena

Evolución Fonética del Latín al Castellano: Ejemplos Clave

A continuación, se detallan algunos ejemplos representativos de la evolución fonética de palabras latinas al castellano, ilustrando los cambios más comunes:

• Apiculam (Abeja, Apicultor)

  • La -M final desaparece.
  • La oclusiva sorda intervocálica P se sonoriza a B.
  • El grupo CUL entre vocales evoluciona a I.
  • La I evoluciona a E.

• Bonam (Buena, Bondad, Bonificar)

  • La O breve tónica evoluciona a UE.
  • La -M final cae.

• Causam (Casa, Causa)

  • El diptongo AU se monoptonga en O.
  • La -M final desaparece.

• Directum (Derecho, Directo)

  • La -M final desaparece.
  • La U final se abre en O.
  • El grupo CT entre vocales evoluciona a CH.
  • La I evoluciona a E (cambio de timbre).

• Fenum (Hierro, Férreo)

  • La U final se abre en O.
  • La F

Historiografía Latina en Época Imperial

Tito Livio (64 a. C. – 17 d. C.)

Vida

Tito Livio nació en Padua y obtuvo una importante formación retórica y filosófica. A los 34 años marchó a Roma y pasó la mayor parte de su vida en contacto con personas importantes, pero alejado de la vida pública. Se dedicó a redactar una envidiable obra en la que se narraba la historia de Roma desde sus orígenes. Tito Livio no abandonó sus ideas republicanas y pasó los últimos años de su vida en su ciudad natal.

Obra: Ab Urbe Condita

• Extensión: Compuesta por 142 libros, publicada en grupos de 5 o 10 volúmenes.
• Proceso creativo: Dedicó más de 40 años a esta labor, con el objetivo de contar la historia de Roma hasta la época de Augusto, llegando

Etimología de Topónimos Gallegos y Españoles

Este artículo explora el origen y significado de diversos topónimos en Galicia y España, desvelando las raíces históricas y lingüísticas que dan nombre a nuestros pueblos y ciudades.

• Filgueira: El fento (helecho) que se puede encontrar por cada recanto le da nombre a los concellos.
• Fisterra: De finis terrae, "fin de la tierra".
• Fondevila: Topónimo compuesto de fondo + de + vila. De fundus, la parte baja de una villa.
• Fonsagrada: Deriva de fontem sacratam: "fonte consagrada", sustantivo fonte + el adj. o part. de sacro.
• Fontefría: Fontem frigidam > fuente de aguas frescas.
• Fontoira: Fontem auream, "fuente de oro", por la calidad y oportunidad del agua.
• Foz: Hidrotopónimo. Una foz es un lugar

Quina forma tenen els teatres romans?

Semicirculars a diferència dels grecs que eren ultrasemicirculars (que es tanquen després de la meitat)

Quines són les seves parts bàsiques?

• Orquestra
• Prosceni
• Escena

Quins materials s'usen?

• Fusta
• Pedra
• Maó
• Ciment
• Plaques de marbre

Malgrat seguir la línia del teatre grec, per què la tragèdia no va triomfar a Roma?

Perquè usava tradicions pròpies dels grecs que els romans ja no empraven perquè no se sentien identificats.

Quin gènere doncs preval en aquesta època?

Comèdia

Quins autors de comèdia destaca el vídeo?

Terenci i Plaute

A què tenien preferència els romans?

Jocs circenses i gladiadors

Com eren les obres?

D'entreteniment que tractaven sobre intrigues amb fragments cantats, tot i que poc a poc van... Continuar leyendo "Teatres Romans: Forma, Parts i Materials" »

Culto Público

El culto público era el culto de la ciudad, el culto oficial de Roma. Los dioses romanos habían asimilado a los griegos y, con frecuencia, se agrupaban en tríadas. Júpiter, Jano y Marte formaron la primera tríada, aunque más tarde Jano fue sustituido por Quirino.

Culto Imperial

Cuando llegó el Imperio, muchos emperadores fueron divinizados. Se construyeron templos en su honor y se crearon sacerdocios específicos para mantener este culto.

Culto Privado

El culto privado estaba dirigido por el pater familias, quien enseñaba a sus hijos las prácticas de la religión doméstica para que las perpetuasen. Rendían culto al primer antepasado de la gens (ya fuera un hombre o un dios, como Venus de la gens Julia). En el hogar, el... Continuar leyendo "Religión y Sociedad en la Antigua Roma: Cultos, Sacerdocios y Frases Latinas" »

Glossari de Locucions i Expressions

• Accèssit: Recompensa immediatament inferior al premi.
• Addenda: Notes addicionals a la fi d'un escrit.

Locucions Llatines Comunes

• A posteriori: Amb posterioritat als fets, posteriorment.
• A priori: Amb anterioritat a l’experiència, per endavant, prèviament.
• Ab libitum: A plaer, segons el propi desig, lliurement.
• Ad hoc: Precisament per això, expressament per això.
• Ad kalendas Graecas: Mai.
• Ad nauseam: Fins a l’avorriment, fins al cansament.
• Ad pedem litterae: Al peu de la lletra, literalment.
• Aequo animo: Amb ànim imparcial, amb seny.
• Alma mater: Universitat, mare o pare espiritual.
• Alter ego: Amic íntim, persona de confiança que substitueix un altre.
• Animus injuriandi: Ànim d’injuriar, intenció d’ofendre.

Época Clásica

Cayo Julio César (100-44 a.C.)

Cayo Julio César fue el líder del partido popular e hizo un pacto privado con Pompeyo y Craso conocido como el Primer Triunvirato. Llevó a cabo campañas de pacificación y conquista de los pueblos galos, pero en el Senado hubo duras críticas en su contra. Para responder a estas críticas y justificar la guerra, escribió sus Comentarios sobre la Guerra de las Galias.

Mientras tanto, Craso había muerto y Pompeyo afirmó su poder apoyándose en el Senado. César pretendía regresar a Roma sin licenciar el ejército, pero Pompeyo y el Senado se opusieron a ello. Ante esta situación, César cruzó el Rubicón sin licenciar el ejército, lo que provocó el comienzo de la Guerra Civil. Pompeyo se... Continuar leyendo "Historiadores Clave de la Antigua Roma: César, Tácito y Más" »