La vida i el règim d'August, el primer emperador romà

L'emperador August se li va posar el nom de Gai Octavi Turí, Era fill de Gai Octavi Turí i Àtia Balba la Menor, nebot-net de Cèsar. L'any 44, Juli Cèsar va ser assassinat per un grup de senadors, pertanyents al grup dels

“optimates”. En un primer moment el cònsol Marc Antoni, partidari de Cèsar, va pactar amb els conspiradors però durant el funeral va atiar el poble contra ells i va començar l'enfrontament entre els partidaris dels assassins i els partidaris de Cèsar. 

De manera sorprenent Juli Cèsar va deixar tota la seva fortuna al seu nebot-net, que tenia

només 18 anys, i el va adoptar com a fill. Seguint el costum l'home adoptat va agafar el

nom del pare. A partir d'ara es dirà Gai Juli Cèsar Octavià. Marc Antoni controlava el poder a Roma i es negà a pagar els diners que Juli Cèsar havia deixat als seus veterans i al poble romà. Però Octavià demanà diners en préstec i pagà el llegat. Així aconseguí una immensa popularitat i s'enfrontà a Marc Antoni. Marc Antoni va jurar venjar-se de Ciceró.

Finalment Octavià abandonà l'aliança amb Ciceró i s'alià amb Marc Antoni i Lèpid en el que s'anomena el Segon Triumvirat, es repartiren les àrees de govern i iniciaren una doble lluita: a l'interior assassinaren els republicans, tots molt rics, i s'apoderaren de les seves propietats i a l'exterior s'enfrontaren als assassins de Cèsar, Cassi i Brutus, que havien format un exèrcit a Grècia.

Els cesarians s'enfrontaren als republicans i els derrotaren totalment. Cassi i Brutus es suïcidaren. Van ser els primers que caigueren per la venjança d'Octavià. Aquest no va voler ser clement com ho havia estat Cèsar ja que els seus

assassins eren gairebé tots gent perdonada per Cèsar. Octavià considerava que la “pietas” l'obligava a venjar-se dels vint assassins. Poc a poc i un després dels altres anaren morint, uns morts en batalla, uns altres suïcidats i la resta assassinats per sicaris d'Octavià. També Ciceró va morir assassinat. No havia participat al magnicidi però consideraven que n'havia estat partidari.

Llavors es van repartir el domini de l’Imperi: Octavià es va quedar amb les dues províncies d’Hispània, Itàlia i la Gàl·lia, Marc Antoni es va quedar la part oriental i Lèpid Les províncies africanes, el graner de Roma d’aleshores. Per reforçar l'aliança Octavià va casar la seva germana Octàvia amb Marc Antoni. Marc Antoni a Egipte conegué a Cleòpatra i se'n enamorà.

Antoni va ajudar molt a Cleòpatra, reforçant el poder d'Egipte, cosa que l'enfrontà a Octavià. Octavià havia destituït a Lèpid i s'havia apoderat dels seus soldats; controlava el Senat i era nomenat cònsol cada any. L'enfrontament era inevitable. Per un cantó Octavià a Roma, que defensava els valors romans i per l'altra Antoni a Egipte, que cada vegada semblava més un rei oriental, finalment es divorcià d'Octàvia. Això va ser la provocació final. Octavià va declarar la guerra a Marc Antoni i es van enfrontar en una batalla naval a Actium el setembre de l'any 31 aC. Antoni i Cleòpatra van perdre i fugiren a Egipte. Octavià els empaità i s'enfrontaren de nou a Alexandria. La derrota va ser complerta. Cleòpatra i Antoni es suïcidaren. Octavi incorporà Egipte a Roma. A partir d'aleshores les rendes d'Egipte, que eren immenses, anaren directament a Octavià i als seus successors. Això el va fer l'home més ric de tota Roma.

Amb la quarta guerra civil s'acabaren els conflictes entre romans Octavià va poder tancar per tercera vegada el temple de Janus per mostra que hi havia pau a Roma. Octavià s'havia convertit en l'home més ric de Roma, el més poderós gràcies al control que tenia sobre l'exèrcit i el que tenia més “auctoritas” gràcies a la seva habilitat política i la seva capacitat de derrotar els enemics. El Senat, controlat per ell, li havia donat tots els poders.

Però Octavià no volia trencar la legalitat republicana i el gener de l'any 27 aC varetornar   oficialment tots els seus poders al Senat. Va dir que la pau estava assolida i que per tant ell ja no havia de manar més. Però el Senat al gener li va retornar els poders i li va donar un títol nou “August”, el que pot ser venerat. A partir d'ara es dirà Gai Juli Cèsar Octavià August, encara que el darrer nom es convertirà en aquell amb el que serà conegut.

August no trencarà la legalitat republicana. Els més importants són la “Tribunicia potestatis” (el poder dels tribuns) que li dona dret de veto a totes les decisions del Senat i dels comicis (assemblees populars) i “imperator” (emperador) que li dona poder sobre les legions. Com a reconeixement de la seva “auctoritas” el fan també “princeps senatus” per tal que parli ell primer al Senat (i de pas tothom sàpiga què ha de votar). Es considera que l'any 27 aC va començar l'Imperi.

August es posà a fer les grans reformes que necessitava la República. Va començar a fer publicitat. Va utilitzar diversos recursos: Va utilitzar la literatura com a element de propaganda: autors com Ovidi, Virgili, entre altres.