Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Emporion

Any i etapa de fundació

Segle VI aC, període de la República Romana.

Història i evolució

Emporion grega

Emporion va ser una ciutat grega d'origen comercial que mantenia relacions amb els ibers i els indigets. Els grecs es van establir inicialment en un illot anomenat paleàpolis («ciutat vella») i, més tard, van fundar a terra ferma la neàpolis («ciutat nova»). La població indígena vivia a la ciutat d'Indika, separada dels grecs per un mur.

Emporion romana

Durant les guerres púniques, que van enfrontar romans i cartaginesos, la ciutat grega es va aliar amb Roma. L'any 218 aC, els romans hi van desembarcar per aturar l'avanç del general cartaginès Anníbal, que pretenia atacar la ciutat. Més tard, el 195 aC, Marc Porci Cató... Continuar leyendo "Les Grans Ciutats Romanes d'Hispània i el seu Llegat Llatí" »

La Tetrarquía y la Transición al Dominado

Diocleciano, al percibir que el imperio era demasiado extenso para ser dirigido por una sola persona, decidió compartir el poder con Maximiano. Dividió el imperio en dos partes administrativas: **Oriente** y **Occidente**.

El sistema se completó con la designación de dos **augustos** y dos **césares**. Uno de los augustos era Diocleciano y el otro Maximiano. Cuando los augustos se retiraban, los césares ascendían a augustos y elegían a dos nuevos césares. Diocleciano abdicó en el 305 d.C., y Maximiano hizo lo mismo. Aunque los augustos nombraron a dos nuevos césares, la **Tetrarquía** dejó de funcionar debido a la ambición de los césares por ascender rápidamente a augustos, lo que desencadenó... Continuar leyendo "Imperio Romano: Estructura Política, Sociedad y Dinastías Clave" »

Virgili: L'Èpica Romana

1. El gènere èpic en l’antiguitat grecoromana

L’èpica es defineix com un gènere literari que narra, sovint en vers i amb estil elevat, gestes d’herois del passat. Aquesta definició moderna posa l’èmfasi en la temàtica heroica, present en moltes epopeies universals com el Poema de Gilgameš, el Mahābhārata, la Cançó de Roland, el Poema de Mio Cid o el Cant dels Nibelungs.

Tanmateix, aquesta visió no reflecteix tota la realitat de l’èpica grega i llatina. Obres com Els Treballs i els Dies d’Hesíode, de caràcter didàctic i no heroic, també eren considerades èpiques.

Per als grecs (i després per als romans), el que definia realment el gènere era la forma, no el tema:

• Llenguatge elevat
• Vers en hexàmetre

Influència d'Horaci

Tot i que la influència d'Horaci no fou tan gran com la dels seus contemporanis Virgili i Ovidi, aquest és probablement el poeta líric llatí més representatiu, ja que en la seva obra fa moltes referències a ell mateix i als seus sentiments més profunds. S'inspirà en dos grans lírics grecs: Alceu i Safo de Lesbos, i el seu mèrit principal és que va adaptar al llatí els principals versos d'aquests poetes. El seu precursor llatí fou Catul, que va dedicar una gran part de la seva obra al seu amor impossible, Clòdia (Lèsbia en les obres).

Vida i Obres

Entre els joves romans que estudiaven a Grècia, hi predominava un esperit republicà, i quan Cèsar fou assassinat, Brutus reclutà homes per al seu exèrcit. Horaci... Continuar leyendo "Horaci: Vida, Obra i Tòpics Literaris" »

Petronio: El Satiricón

Los manuscritos atribuyen el Satiricón a un cierto Petronio, pero no se sabe con certeza quién es este personaje. Se cree que se trata de C. Petronio Arbiter. Más que los testimonios de Tácito, es la propia obra del autor la que nos da información sobre su persona. Petronio era un erudito. Le gustaban autores como Séneca y Lucano. Era un escéptico que describe con sonrisa divertida las torpezas de la condición humana. Era también un escéptico que describe con sonrisa divertida las torpezas de la condición humana.

La novela El Satiricón

Es una novela de costumbres, escrita en prosa con versos alternos. Es un relato a cargo de un tal Encolpio que cuenta sus aventuras en compañía de dos individuos de malas costumbres,... Continuar leyendo "Petronio y Apuleyo: El Satiricón y Metamorfosis, Exploración Literaria" »

Emakume idazleak latindar literaturan

Antzinateko Erroman, emakumeek leku txikia izan zuten literaturan. Hitza gizonaren ondasuntzat hartzen zen, eta Muta, isiltasunaren jainkosa, gurtzen zuten. Hala ere, familia gorenetako emakume batzuek hezkuntzarako sarbidea izan zuten, seme-alabak hezteko ardura zutelako. Horietako gutxi batzuek idazketa zaletasunez landu zuten.

Guztira, 27 emakume idazle erromatar ezagutzen dira, gehienetan genero txikiak jorratu zituztenak. Iturri zaharrek testuen edukia baino gehiago azpimarratzen dute emakumeek idatzi izana. Batzuen pasarteak gorde zaizkigu; beste batzuen izena besterik ez.

Kornelia

Kornelia Eszipiondarren familia ospetsuan jaio zen, eta hezkuntza bikaina jaso zuen. Gutun pribatuak idatzi zituen, eta horietatik... Continuar leyendo "Emakume Idazleak Antzinako Erroman eta Latinismo Ohikoenak" »

V. El Teatro Romano: Plauto, Terencio y Séneca

A. El Teatro en Roma

• Espectáculo más:

  
  Como los del circo o anfiteatro, asociado a fiestas religiosas y públicas (juegos).
• 
  

  Escenarios:

  Inicialmente al aire libre, luego teatros desmontables. Teatros estables a partir de la República (planta semicircular: cávea, scaena, orchestra).
• 
  

  Origen:

  Ligado a lo religioso y lo festivo (danza, máscara, canto, flauta). Se dice que nacíó de la risa.
• 
  

  Géneros:

  • Comedia:

    
    Primacía. Fabula palliata (inspiración griega, manto griego, lenguaje desenfadado, a veces grosero pero natural). Fabula togata(asunto romano, vestidura romana).
  • 
    

    Tragedia:

    Dioses o héroes, tono solemne, lenguaje elevado. A menudo dramas para lectura, poco representables.

• Conservación:

  
  Solo nos

El Teatro

El sentido del juego y de la imitación es propio de todos los seres. En Grecia, el teatro nació de las fiestas en honor al dios Baco. En Italia, la mimetización estaba incluida en muchos ritos religiosos y fiestas de la diosa de la agricultura, donde abundaban los bailes, cantos e imitaciones. Se interpretaba una historia, pero la música, la danza y la mimetización formaban un todo. Los latinos empezaron a imitar a los griegos y a los etruscos, heredando máscaras, actores, etc.

La Comedia

Plauto

Se trasladó a Roma joven y triunfó en el teatro. Fue el rey de la escena de su tiempo, tomando argumentos de las obras griegas y utilizando personajes estereotipados, como el hijo pródigo o la alcahueta. Presentaba escenas típicas romanas... Continuar leyendo "Orígenes y Evolución del Teatro Romano: Comedia, Tragedia, Lírica y Más" »

La poesia lírica a Roma

La poesia lírica és aquella que expressa sentiments i reflexions en primera persona. El seu nom prové de la lira, l’instrument amb què sovint s’acompanyava la recitació dels poemes. A Roma, aquest gènere es va introduir al segle I aC sota la influència de la cultura hel·lenística, impulsat pels poetae novi, que escrivien poemes breus, elaborats i de temàtica amorosa o mitològica.

Gai Valeri Catul: el poeta de Lèsbia

Un dels representants principals va ser Gai Valeri Catul (84 aC – 54 aC). La seva obra consta de 116 poemes dividits en tres grups:

• Poemes breus i lleugers.
• Poemes llargs de tema mitològic.
• Epigrames en dístics elegíacs.

Destaquen els poemes dedicats a Lèsbia, pseudònim de Clòdia, amb qui... Continuar leyendo "La Poesia Lírica Romana: De Catul a Horaci" »