Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Bizitzaren esentzia eta egiazkotasuna Atxagaren poesian

Poema honen gai nagusia bizitzaren esentzia eta egiazkotasuna da. Atxagak bereizten du zer den benetako bizitza (sentimenduetara eta naturara lotutakoa) eta zer den azaleko bizitza edo itxurakeria, materialismoari edo urrutiko gauzei lotutakoa.

Bizitzaren bidaia eta hausnarketa

Poemak bidaia bat egiten du bizitzaren esanahi desberdinetan zehar:

• Ez da arrakasta materiala: Ez da mendi tontorretan etxeak eraikitzea edo urrezko dominak irabaztea.
• Ez da itxurakeria: Ez da urrutiko hiri batzuetara joatea edo argazki bitxiak ateratzea.
• Egunerokoa da: Atxagak dio "bizitza bizitza dela", hau da, eguneroko gauza txikietan eta gertuko sentipenetan dagoela: euriaren hotsa sapaian, elurra, argia edo neguko

• Acteó: Un caçador veu accidentalment la deessa Artemisa nua. Com a càstig, ella el transforma en cérvol i els seus propis gossos el maten sense reconèixer-lo.
• Deucalió i Pirra: Únics supervivents d'un gran diluvi enviat per Júpiter. Per repoblar la Terra, llencen pedres darrere seu amb els ulls tapats, que es converteixen en homes i dones.
• Faetó: Fill del Sol, vol conduir el carro solar per demostrar la seva divinitat. No el pot controlar, provoca el caos, i Zeus el mata amb un llamp per evitar més destrucció.
• Ariadna i el laberint: Ariadna ajuda Teseu a sortir del laberint després de matar el Minotaure donant-li un fil. Ell l'abandona, però Dionís la troba, es casa amb ella i la fa immortal.
• Narcís: Jove molt bell que rebutja l'

A priori: con anterioridad.
A posteriori: con posterioridad.

Accessit: se acercó. Distinción inmediatamente inferior al premio que se concede en un concurso.

Ad hoc: para esto. Algo adecuado a una cuestión o caso.

Ad kalendas Graecas: para las calendas griegas, esto es, para nunca, ya que los meses del calendario griego no tienen calendas.

Agenda: lo que hay que hacer. Cuaderno en el que se apuntan las ocupaciones a realizar.

Alea iacta est: la suerte está echada. Se utiliza cuando, después de dudar mucho, se toma una decisión arriesgada.

Alias: de otro modo, por otro nombre. Se utiliza en abreviatura seguida de otro nombre o apodo.

Alma mater: madre nutricia. Designa a la Universidad, a la patria, a un benefactor, etc.

Alter ego: un yo, un segundo... Continuar leyendo "Frases y Términos Latinos Esenciales para Comprender la Historia de Roma" »

Poesia Dramàtica: Plaute i Terenci

L'origen del teatre és religiós. El teatre neix a Grècia (s. VII-VIII a.C.) als santuaris, amb una funció religiosa i amb unes festes anomenades *dionisíaques* (dedicades a Dionís, déu del vi, la festa, les orgies, etc.), representant escenes de la vida de Dionís.

El gran referent del teatre romà serà Grècia; de fet, hi haurà vegades que el copiarà.

Tragèdia i Comèdia Gregues

Els tres grans autors de tragèdia grega són *Sòfocles*, *Èsquil* i *Eurípides*. Aquests autors són importants perquè parlen de temes que avui seguim patint (com la traïció, el desamor, els dilemes morals, etc.). Aquests temes vigents són els temes de l'ànima.

Funció social: La *catarsi* (que vol dir purificació... Continuar leyendo "Literatura Llatina Clàssica: Plaute, Virgili, Horaci i Les Metamorfosis d'Ovidi" »

🏛️ Fitxa tècnica de Mostellaria

• Títol: Mostellaria ("L'obra del fantasma").

• Autor: Plaute (Titus Maccius Plautus), dramaturg llatí.

• Data: Entre el 194 i 190 aC.

• Gènere: Fabula palliata (comèdia romana d'ambient i personatges grecs).

• Font d'inspiració: Phasma de Menandre, comèdia nova grega.

• Lloc d'acció: Atenes.

• Representació escènica: Espais públics com el fòrum, amb escenografia de fusta i màscares per identificar personatges.

🧩 Argument detallat de Mostellaria

1. Situació inicial

Teopròpides, un ric comerciant atenenc, ha estat tres anys fora d'Atenes. Durant aquest temps, el seu fill Filòlaques, aprofitant la seva absència, porta una vida de plaers:

• Fa festes constants a casa seva.

• Es gasta la fortuna del pare.

• Allibera Filemàcia,

Locuciones y expresiones latinas (11–20)

11. Carpe diem: “Goza del día presente; disfruta de lo presente.”
12. Casus belli: “Motivo de guerra.”
13. Curriculum vitae: “Carrera de la vida.”
14. De facto / de iure: “De hecho” / “De derecho.”
15. De incógnito: Sin que nadie lo reconozca.
16. Déficit: “Falta.”
17. Dura lex, sed lex: “La ley es dura, pero es la ley.”
18. Etcétera: “Y las demás cosas.”
19. Ex abrupto: “Bruscamente; de pronto.”
20. Ex aequo: “Por igual; con igual mérito.”

Obras clásicas y rasgos literarios

Eneida de Virgilio. Troya, Eneas: presencia de dioses y una musa. Lenguaje solemne y elevado; destino como fuerza superior inevitable; exclamaciones que intensifican la emoción; elementos religiosos; hipérboles que magnifican el imperio... Continuar leyendo "Términos latinos, obras clásicas y evolución fonética del latín al español" »

Evolució fonètica del llatí al català

L'evolució de les paraules llatines cap al català segueix patrons fonètics regulars. A continuació, es detallen alguns exemples clau:

• capillu(m) → cabell
• petra(m) → pedra
• formica(m) → formiga
• pratu(m) → prat
• locu(m) → lloc
• lacrima(m) → llàgrima
• sperare → esperar
• spongia(m) → esponja
• iuvenem(m) → jove
• lupa(m) → lloba
• maiore(m) → major
• noua(m) → nova
• pisce(m) → peix
• damnu(m) → dany
• pugnu(m) → puny
• lacu(m) → llac
• filium → fill
• Iesus → Jesús
• cuppa(m) → copa
• turre(m) → torre
• canna(m) → canya
• sunt → són
• inter → entre
• sanctum → sant

Altres transformacions rellevants inclouen: catena(m) → cadena, aprile(m) → abril, amica(m) → amiga, praecone(m) → pregoner, sapere → saber,... Continuar leyendo "Llengua, Literatura i Història Romana: De l'evolució a Ilerda" »

El Reinado de Servio Tulio y la Expansión de Roma

3Ti1.7 (Post hunc/ duxit)

Después de este, tomó el poder Servio Tulio, hijo de una mujer noble, aunque cautiva y sierva. Este también sometió a los sabinos, añadió a la ciudad tres montes —el Quirinal, el Viminal y el Esquilino— y cavó fosos alrededor del muro.

Conflictos contra los Galos y el Origen de los Torcuatos

2.5 (T. Quintiliano/ ducta)

Tito Quincio fue enviado como dictador contra los galos, que habían llegado hasta Italia. Estos se habían asentado a cuatro millas de la ciudad, más allá del río Anio. Allí, el más noble de los senadores, el joven Lucio Manlio, persiguiendo a un galo que lo provocaba a un combate singular, lo mató; tras arrebatarle el torque de oro y colocarlo... Continuar leyendo "Grandes Hitos de la Historia de Roma: De Servio Tulio a las Guerras Púnicas" »

Orígens de la comèdia romana

El gènere dramàtic de la comèdia va entrar a Roma per influència de la cultura grega. A causa de la seva expansió territorial, els romans van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics, i la comèdia romana no es va escapar d'aquesta influència.

Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui va compondre un tipus de comèdies d'esperit totalment romà, amb les quals aquest gènere va arribar a la seva màxima popularitat.

A Roma van destacar dos tipus de comèdia:

• Fabula palliata: La comèdia a la manera grega. La seva acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium (vestit típic grec), però estava adaptada a l'ambient romà.

Orígenes de la Épica en Roma

La palabra griega epos significa “narración”. La poesía épica es aquella que narra las hazañas de héroes históricos o legendarios. Por este motivo, también recibe el nombre de poesía heroica. La épica como género literario surge de la admiración que el poeta siente ante personajes de influencia colectiva, por oposición a la lírica, que nace del impulso por expresar sentimientos amorosos de tipo personal. En este género, normalmente, el autor no suele adoptar una posición objetiva, porque recoge hazañas de héroes propios de su cultura y demuestra la admiración que les profesa.

Características Fundamentales de la Épica

• Su Origen: En la mayor parte de las culturas, la épica comenzó siendo oral