Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Crónicas de la Antigüedad: Estrategias y Relatos

1. El enfrentamiento contra los germanos

Mientras se combatía desde el mediodía hasta casi la puesta del sol, con resultado incierto, los germanos, agrupadas sus tropas en un solo sector, lanzaron un ataque contra los enemigos y los hicieron retroceder. Puestos estos en fuga, los arqueros fueron rodeados y asesinados.

2. Rutinas y costumbres cotidianas

Después de la comida del mediodía, tal como estaba vestido y calzado, con los pies descubiertos, descansaba un poco, colocando la mano sobre los ojos. A la hora de la cena se retiraba a su pequeño gabinete de estudio; allí permanecía hasta bien entrada la noche.

3. Reflexiones sobre la fragilidad de la vida

El filósofo Aristóteles cuenta que... Continuar leyendo "Relatos Históricos y Estrategias Militares de la Antigüedad" »

Cronología y Etapas del Imperio Romano

¿Entre qué fechas se desarrolló el Imperio Romano? El Imperio Romano se extendió desde el 27 a.C., con el ascenso de Augusto, hasta el 476 d.C., con la caída del último emperador romano de Occidente, Rómulo Augústulo.

Divisiones del Imperio

El Imperio se divide en dos grandes etapas:

• Principado (27 a.C. - 284 d.C.)
• Dominado (284 d.C. - 476 d.C.)

Emperadores y Dinastías

Augusto: El Primer Emperador

¿Quién fue el primer emperador de Roma y qué títulos recibió? El primer emperador de Roma fue Augusto, conocido originalmente como Octavio. Fue investido por el Senado con los títulos de Princeps (Primer Ciudadano) y Augustus (Venerable).

¿Qué aspectos destacan de su gestión? De su gestión destacan... Continuar leyendo "Cronología y Estructura del Imperio Romano: De Augusto a la Caída de Constantinopla" »

Los Siete Reyes de Roma: Origen y Transición a la República

El Imperio Romano tiene su origen en la figura de Rómulo, hijo de Rea Silvia y del dios Marte, engendrado junto a su hermano Remo en un único parto.

Rómulo (Fundador y Primer Rey)

Fundada la ciudad, a la que llamó Roma a partir de su nombre, Rómulo llevó a cabo las siguientes acciones:

• Acogió en la ciudad a una multitud de vecinos.
• Eligió a cien ancianos, a quienes nombró senadores debido a su edad.
• Al no tener él ni su pueblo esposas, invitó a los pueblos vecinos al espectáculo de los juegos y raptó a sus doncellas (el Rapto de las Sabinas).

Originándose repentinamente una tormenta, Rómulo fue consagrado (divinizado) en el trigésimo séptimo año de su reinado.

Numa Pompilio

El Segon Triumvirat (43 aC - 33 aC)

Després de l’assassinat de Juli Cèsar (44 aC), Roma es va sumir en una guerra civil. Lluitaven els seguidors de Cèsar contra els seus assassins (Brut i Cassi). Per restaurar l'ordre, es va formar el Segon Triumvirat l'any 43 aC, integrat per:

• Marc Antoni – Un dels generals de Cèsar, molt influent.
• Octavi (futur August) – Nebot i hereu de Cèsar.
• Lèpid – Un altre general, però amb menys poder.

El triumvirat va perseguir i eliminar els assassins de Cèsar, derrotant Brut i Cassi a la Batalla de Filipos (42 aC). Després, es van repartir el control de les províncies romanes:

• Marc Antoni → Orient (incloent-hi Egipte)
• Octavi → Occident (Roma i Hispània)
• Lèpid → Àfrica (però amb poc poder real)

Conjugació de Verbs en Català: Pretèrit Perfet Simple i Oracions

Verbs Irregulars Essencials (Pretèrit Perfet Simple)

A continuació, es presenten les conjugacions dels verbs irregulars més comuns en pretèrit perfet simple, persona per persona:

SER

• 1a sg: fui
• 2a sg: fores
• 3a sg: fou
• 1a pl: férem
• 2a pl: féreu
• 3a pl: foren

ESTAR

• 1a sg: estiguí
• 2a sg: estigueres
• 3a sg: estigué
• 1a pl: estiguérem
• 2a pl: estiguéreu
• 3a pl: estigueren

FER

• 1a sg: fi
• 2a sg: feres
• 3a sg: féu
• 1a pl: férem
• 2a pl: féreu
• 3a pl: feren

VEURE

• 1a sg: viu
• 2a sg: veieres
• 3a sg: veié
• 1a pl: veiérem
• 2a pl: veiéreu
• 3a pl: veieren

Altres Verbs Irregulars Clau

Aquí teniu altres verbs irregulars importants amb la seva conjugació completa en pretèrit perfet simple:

• TENIR → tinguí, tingueres, tingué,

El desenvolupament de l'espectacle teatral a Roma

A Roma, el teatre tenia lloc sobretot durant les festes religioses. Per als romans era, principalment, una diversió. Els ludi (jocs) eren cerimònies religioses i espectacles teatrals, de circ i d’amfiteatre. L'organització anava a càrrec dels edils o pretors, que organitzaven els espectacles i compraven l’obra a l’autor. Les representacions es feien a la tarda, amb entrada gratuïta i un públic sovint sorollós.

El públic i els actors

El públic era majoritàriament plebeu i preferia espectacles còmics, dobles sentits i escenes de música i ball (Plaute agradava més que Terenci). Pel que fa als actors, eren només homes, normalment esclaus o lliberts. En les farses de l’atellana... Continuar leyendo "El teatre a l'antiga Roma: Comèdia, Plaute i Terenci" »

Organització política de la República romana

L’organització política de la República

La República romana va crear un sistema polític basat en l’equilibri de poders per evitar que una sola persona acumulés tota l’autoritat, com havia passat amb els últims reis.

El Senat

El Senat era l’òrgan amb més influència real. Inicialment format per 300 patricis (posteriorment ampliat fins a 600–900), controlava les finances, la política exterior i assessorava els magistrats. Tot i que no aprovava lleis formalment, la seva auctoritas era determinant.

Les magistratures

Les magistratures eren càrrecs públics electes que es caracteritzaven per ser anuals, col·legials (més d’un titular) i no remunerats. Les principals eren:

• Cònsols:

Publi Ovidi Nasó

Vida

Nascut a Sulmona el 43 a.C. Era de família rica eqüestre. Es va consagrar a la poesia. Va freqüentar cercles literaris i aristocràtics. Va conèixer Horaci i Virgili. Les seves poesies eren de gran èxit en les classes altes. Poeta fecund i espontani.

Obres

a) Obres de joventut: poemes eròtics

L'Art d'estimar: Poema didàctic. Consells per a l'amor i la seducció. Obra humorística.

b) Obres de maduresa: poemes èpics i didàctics

Les Metamorfosis: Obra més coneguda. Col·lecció de mites sobre transformacions. S'hi relaten històries conegudes amb un estil poètic molt visual i emotiu. Crucial en la difusió dels mites grecs i romans.

c) Obres d’exili: poemes elegíacs de dolor i tristesa

Les Tristes i Les Pòntiques:... Continuar leyendo "Ovidi i Virgili: Vida, Obres i Influència" »

La Historiografía Romana: Carácter Moralizante y Exaltación Patriótica

La historiografía, género narrativo por excelencia de la literatura romana, se caracterizó por ser mucho menos rigurosa que la griega y poseer una intención marcadamente moralizante. Su función era transmitir los hechos antiguos, juzgarlos y describirlos desde el punto de vista del autor. En este género se buscaba la exaltación del sentimiento patriótico.

Orígenes y Fundadores

• Polibio y Tucídides: Considerados los primeros historiadores romanos. Eran analistas que escribían por orden cronológico, utilizando el griego.
• Catón: Fundador del género en latín. Su obra, aunque importante, no alcanzó un carácter universal.

Los Grandes Historiadores Clásicos

Cayo