Chuletas y apuntes de Historia de Bachillerato y Selectividad

La Crisi del Sistema de la Restauració (1902-1930)

Situació Prèvia: Els Problemes d'Espanya a Inicis del Segle XX

En iniciar-se el segle XX, Espanya pateix diversos problemes:

1. Retard econòmic i cultural respecte a Europa i grans diferències socials.
2. Corrupció política i caciquisme.
3. Exèrcit molt desprestigiat i amb un nombre molt alt d’oficials, fet que el fa molt car.
4. L’aparició del nacionalisme és vista com un perill que amenaça la Pàtria (Espanya).

Tot plegat conduirà a un seguit de crisis polítiques.

La Crisi del Civilisme (1902-1907)

Un setmanari català, *Cu-Cut*, publica un acudit contra l’exèrcit (1905) i la tropa d’una caserna de Barcelona decideix atacar la redacció de la revista i també la de *La Veu de Catalunya*,... Continuar leyendo "De la Setmana Tràgica a la Caiguda d'Alfons XIII: El Camí cap a la II República" »

Introducción

El Estado del Bienestar (EDB) es uno de los pilares fundamentales sobre los que se configuraron las sociedades occidentales tras la Segunda Guerra Mundial (SGM). Su aparición respondió a una necesidad doble: reconstruir países devastados y garantizar derechos sociales que evitaran repetir los errores del periodo de entreguerras. En este marco, el sistema de relaciones laborales (RRLL) se transformó profundamente, integrando a patronales y sindicatos en procesos de concertación social.

A partir de los fundamentos del EDB, este modelo se aplicó a patronales y sindicatos y, finalmente, entró en crisis.

Relación entre el Estado, Patronales y Sindicatos

La estructura del Estado del Bienestar condicionó directamente el papel de... Continuar leyendo "El Estado del Bienestar: Evolución, Crisis y Transformación de las Relaciones Laborales" »

El fin de la dinastía de los Austrias

En el año 1700 falleció Carlos II sin dejar herederos, poniendo fin a la dinastía de los Austrias en España. Ante esta situación, se presentaron dos aspirantes al trono: Felipe de Anjou, nieto del rey francés Luis XIV, y Carlos de Habsburgo, hijo del emperador de Austria. Según el testamento de Carlos II, el sucesor legítimo debía ser Felipe de Anjou, quien fue proclamado rey con el nombre de Felipe V.

La internacionalización del conflicto

Este nombramiento generó un serio problema en Europa, ya que suponía un gran refuerzo para la familia Borbón, que pasaría a dominar tanto Francia como España. Este aumento de poder no fue aceptado por potencias como Gran Bretaña, Holanda y Portugal, que... Continuar leyendo "El conflicto sucesorio de 1700 y el ascenso de los Borbones" »

1. Les claus del nou sistema polític

1.1 Introducció. L’1 de desembre de 1874, el futur rei Alfons XII va publicar des de l’exili el Manifest de Sandhurst, on es posava a disposició dels espanyols per assumir la corona. El pronunciament de Sagunt, dirigit pel general Martínez Campos, va accelerar la seva coronació.

1.2 Un nou règim polític

La restauració de la monarquia va ser promoguda per polítics conservadors, homes de negocis i alts militars que buscaven la defensa de l’ordre social, de la propietat i veien la monarquia com a estabilitzador social. El nou règim va ser dissenyat per Cánovas del Castillo amb l’objectiu d’acabar amb els problemes de la monarquia isabelina. Es basava en l’exclusió de l’exèrcit de la... Continuar leyendo "La Restauració espanyola (1874–1898): bipartidisme, caciquisme i crisi" »

El Regeneracionisme i la "Revolució des de Dalt"

Després del Desastre del 1898, Espanya va entrar en una greu crisi moral, política i econòmica. Els partits dinàstics van intentar reaccionar amb el regeneracionisme. Els dirigents del Partit Conservador (Silvela i Maura) i del Partit Liberal (Canalejas) defensaven la idea de la “revolució des de dalt”, és a dir, reformes impulsades des del govern per modernitzar l’Estat.

L'objectiu era evitar que el malestar social, el moviment obrer i el creixement del nacionalisme provoquessin una revolució des de baix. Aquest regeneracionisme era moderadament reformista i buscava:

• Actualitzar les institucions.
• Reduir el caciquisme.
• Adaptar el sistema de la Restauració sense trencar-lo.

L’objectiu... Continuar leyendo "Crisi de la Restauració: Regeneracionisme, 1898-1923" »

El regeneracionisme dels partits dinàstics

La frase fa referència al regeneracionisme dels partits dinàstics després del Desastre del 1898, quan Espanya va entrar en una crisi moral, política i econòmica. Els dirigents del Partit Conservador (Silvela i Maura) i del Partit Liberal (Canalejas) defensaven que calia aplicar una “revolució des de dalt”: és a dir, reformes impulsades per les elits per evitar una revolució des de baix, provocada pel malestar social, el moviment obrer i el creixement del nacionalisme.

Aquest regeneracionisme era moderadament reformista: volia modernitzar l’Estat, reduir el caciquisme i actualitzar les institucions, però sense trencar el sistema de la Restauració. En resum, es tractava d’introduir canvis... Continuar leyendo "El Regeneracionisme i la Crisi de la Restauració (1898-1923)" »

El Regeneracionisme i la Renovació de l'Estat

El Regeneracionisme, corrent polític sorgit a finals del segle XIX i principis del XX, va néixer amb la voluntat de renovar i modernitzar l'Estat espanyol. Els partits dinàstics (Liberal i Conservador) eren conscients que el sistema de la Restauració estava greument deteriorat, ple de corrupció i incapaç d'abordar els problemes socials i econòmics del país.

La "Revolució des de Dalt"

La proposta central era impulsar una "revolució des de dalt": aplicar reformes profundes des dels òrgans de govern per prevenir una possible revolta popular. Figures clau van ser:

• Partit Conservador: Francisco Silvela i Antonio Maura.
• Partit Liberal: José Canalejas.

Aquests líders buscaven reformes administratives,... Continuar leyendo "Regeneracionisme i Crisi de la Restauració Espanyola (1898-1923)" »

Les Claus del Nou Sistema Polític

L’1 de desembre de 1874, el futur rei Alfons XII va publicar des de l’exili el Manifest de Sandhurst, on es posava a disposició dels espanyols per assumir la corona. El pronunciament de Sagunt, dirigit pel general Martínez Campos, va accelerar la seva coronació.

Un Nou Règim Polític

La restauració de la monarquia va ser promulgada per polítics conservadors, homes de negocis i alts militars que buscaven la defensa de l’ordre social i de la propietat, i la monarquia com a factor estabilitzador social. El nou règim va ser dissenyat per Cánovas del Castillo amb l’objectiu d’acabar amb els problemes de la monarquia isabelina. Es basava en l’exclusió de l’exèrcit de la vida política i l’existència... Continuar leyendo "La Restauració Borbònica (1874-1902): Sistema, Constitució i Oposició" »

Les Constitucions del Segle XIX i l'Estat Liberal

Durant el segle XIX, a Espanya es van crear diverses constitucions. Entre totes, n’hi ha quatre que són les més importants perquè van ajudar a formar un estat amb idees liberals.

La primera és la Constitució de 1812, que es va fer durant la Guerra del Francès. Era una constitució amb idees liberals: hi havia una monarquia constitucional i una separació de poders, tot i que no prou completa. Les decisions polítiques es feien a través d’una cambra, però el rei encara tenia molta influència. Tot i així, era una constitució moderna per al seu moment, ja que Espanya acabava de sortir de l'Antic Règim.

Després, quan va acabar la Primera Guerra Carlina, l’any 1837, es va aprovar... Continuar leyendo "L'Estat Liberal i el Moviment Obrer a l'Espanya del Segle XIX" »

Conflictos y reformas durante el período de Isabel II (1833–1851)

Este documento recoge los principales sucesos políticos y sociales que marcaron el inicio del reinado de Isabel II y las regencias que la precedieron. A continuación se presentan las definiciones y características de cada acontecimiento conservando el contenido original, pero corregido en ortografía, gramática y estilo para facilitar su lectura.

Guerra Carlista

Guerra Carlista: Fue una guerra civil en la que se enfrentaron los carlistas (ultraabsolutistas o realistas, partidarios de que fuera rey, tras la muerte de Fernando VII, Carlos María Isidro, hermano de Fernando) y los isabelinos (liberales; partidarios de que fuera reina Isabel, la hija de Fernando VII). Los isabelinos... Continuar leyendo "Isabel II: Guerra Carlista, desamortización y reformas políticas (1833–1851)" »