Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

El fenómeno es provocado por el viento, cuya fricción con la superficie del agua produce un cierto arrastre, dando lugar primero a la formación de **rizaduras** (arrugas) en la superficie del agua, llamadas **ondas u olas capilares**, de solo unos milímetros de altura y hasta 1,7 cm de longitud de onda. Cuando la superficie pierde su lisura, el efecto de fricción se intensifica y las pequeñas rizaduras iniciales dejan paso a **olas de gravedad**. Las fuerzas que tienden a restaurar la forma lisa de la superficie del agua, y que con ello provocan el avance de la deformación, son la **tensión superficial** y la **gravedad**. Las ondas capilares se mantienen esencialmente solo por la tensión superficial, mientras que la gravedad es la...

Riesgos Naturales en España

4. Tsunamis

Un tsunami es un conjunto de olas de enorme volumen provocadas, normalmente, por un terremoto originado en una placa oceánica. La velocidad inicial de las olas es muy elevada, aunque su altura es pequeña; sin embargo, conforme se acercan a la costa, su velocidad disminuye mientras que la altura de las olas aumenta considerablemente.

España es una zona de riesgo de tsunamis, ya que se encuentra muy cerca de la falla Gibraltar-Azores. De hecho, en 1755, un tsunami produjo más de 1200 muertos en las provincias de Huelva y Cádiz.

• Tiempo de reacción: Las olas tardan unos 20 minutos en llegar a la costa, por lo que, al detectar el terremoto, se puede informar a la población con tiempo suficiente.
• Sistemas

Acció Geològica de les Aigües Continentals

Aigües d'Aixaragallament

Solcs: canals de poca profunditat i estrets.

Xaragalls: Regues erosives amb un perfil transversal en V, formats per l'aigua de pluja en escórrer-se per un terreny inclinat, incoherent i amb escassa vegetació.

Badlands: Terreny argilós i sense vegetació format per un conjunt de solcs i xaragalls. Erosió del vent i l'aigua.

Zones de soscavament: Zones on l'erosió, permanent o temporal, que produeix l'aigua en moviment (un corrent fluvial) quan excava; el resultat és una cavitat al peu d'un talús, un penya-segat, a la riba d'un riu, a la base de la pila d'un pont o un mur de defensa. Pot originar un despreniment o caiguda de materials.

Torrents

Riera: Curs d'aigua intermitent...

MODELO GEOQUÍMICO

Describe la Tierra dividida en corteza, manto y núcleo, separadas por las discontinuidades de Mohorovičić y Gutenberg. El manto se subdivide en inferior y superior, y el núcleo en externo e interno.

Corteza

Corteza Continental

Composición heterogénea.

• Niveles superiores: Rocas con metamorfismo bajo, ácidas.
• Niveles intermedios: Rocas con metamorfismo medio, intermedias.
• Niveles profundos: Rocas con metamorfismo alto, básicas.

Corteza Oceánica

Composición uniforme.

• Capa de sedimentos.
• Capa de basaltos.
• Gabros.

Estructura Horizontal de la Corteza

Corteza Continental Emergida

• Cratones o escudos: No hay sismos ni erupciones volcánicas. Forman extensas penillanuras. Compuestos por rocas metamórficas.
• Orógenos o cordilleras: Hay sismos

Conca hidrogràfica

És la zona del terreny on l'aigua drena una llera. És una formació natural dotada d'unes propietats hidrogeològiques, físiques, químiques i biològiques comunes que configuren aspectes diversos com el clima, la litologia o el paisatge. Està formada per un gran nombre de corrents.

Lisímetre: Què és i com funciona

Un lisímetre és un recipient ple de terra, amb plantes o sense, que té un forat a la part inferior. Si es rega, es pot mesurar la quantitat d’aigua que surt per sota, la que queda emmagatzemada a la terra i la que s’evapora.

Usos de l'aigua

Hi ha dos tipus principals d'usos de l'aigua:

• Consumptius: Suposen una reducció de la quantitat o qualitat de l'aigua i es distribueixen en tres sectors: urbà i domèstic,

Inestabilitats gravitatòries

Inestabilitats gravitatòries: Són processos naturals provocats per l’acció constant de la gravetat i l’afebliment progressiu dels materials, fruit dels processos de meteorització a què estan sotmesos. Tendeixen a rebaixar els vessants en la seva part superior i a acumular materials en la part inferior. Així, els vessants es van renovant contínuament.

1 Caigudes

3.2.1 Caigudes

• Caigudes: Tot el desplaçament és per l’aire (caiguda total). En casos en què els vessants tenen grans pendents poden ser parets pràcticament verticals.
• Despreniments: Una part del moviment és aeri. Els materials afectats també són més o menys rígids i compactes.
• Volcades: Els blocs giren al voltant d’un eix per sota del centre

Teoría de la tectónica de placas (1960)

Teoría de la tectónica de placas (1960): movimiento de las llamadas placas tectónicas, que poco a poco ha ido moviendo los continentes.

Teoría de la deriva continental

Teoría de la deriva continental —Alfred Wegener (1912)—: hace unos 300 millones de años los continentes actuales formaban una gran masa de tierra firme llamada Pangea; esta se fragmentó, dando origen a nuevos continentes que fueron derivando hasta la actualidad.

Pangea

Los continentes no siempre estuvieron en las posiciones que ocupan actualmente. En el pasado, todos los continentes estuvieron unidos en un gran supercontinente llamado Pangea, rodeado por un único e inmenso océano, llamado Panthalassa.

La convección térmica

Entre...

Iberiar Penintsulako Erliebea

6.1. Iberiar Goi-lautada

Iberiar Goi-lautada Era Primarioan sortutako ordoki garaia da, 600-800 m-ko altitudea duena. Orogenia Hertziniarrean sortua, Era Tertziarioan Alpetar Orogenesiak deformatu eta suntsitu zuen. Hiru unitate bereiz daitezke barnean:

• Aintzinako Zokalo Paleozoikoa

  Gaur Iberiar penintsularen mendebaldean soilik ageri da (Zamora-Salamancako eta Extremadurako penilautadak). Higadurak jatorrizko material silizeoak utzi ditu agerian: granitoa, arbela eta kuartzita.

  Erliebea penilautadaz edo uhin oso leuneko gainazalez osatuta dago (Salamancako iparraldea). Penilautaden eta Iberiar Goi-lautadaren arro sedimentarioen arteko ukipen-guneetan arroila sakonak daude (arribeak edo labarrak), ibaiak sartu zirenean

Contaminació urbana de l’aire:

S’han Anat incrementant al ritme del desenvolupament industrial. Molts episodis Catastròfics han posat de manifest la perillositat d’aquest problema. Els principals Focus de contaminació (el trànsit i les calefaccions domèstiques) representen El 70% de la contaminació. El 30% correspon a focus d’emissió més localitzats. Els principals contaminants són el monòxid de carboni, diòxid de sofre, òxids De nitrogen, compostos orgànics diversos.

El Microclima urbà:

Les variacions climàtiques produïdes per les ciutats tenen Causes diverses: (

La urbanització Del sòl en les àrees afectades a l’atmosfera. * L’abundància de superfícies verticals i l’absorció De la radiació incident del ciment,...

1. Formación de la Tierra

La Tierra se formó hace unos 4.500 millones de años y, en sus orígenes, era una bola de fuego incandescente. Con el paso del tiempo los materiales comenzaron a enfriarse y se formó la parte sólida con gran actividad volcánica. Los volcanes expulsaron durante millones de años materiales sobre la superficie y liberaron a la atmósfera primitiva diversos gases.

Atmósfera primitiva y ciclo de lluvias

La atmósfera primitiva carecía de oxígeno (O2), pero contenía abundante cantidad de hidrógeno, metano y amoníaco (gases nocivos para los organismos actuales). El vapor de agua, al descender a las partes frías de la atmósfera, cambió a estado líquido, precipitándose en forma de lluvia. Al caer sobre las rocas...