Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

Classificació de les Roques: Ígnies, Sedimentàries i Metamòrfiques

Geología2,39 KB

Classificació de les Roques

1. Roques Ígnies

Són roques endògenes, formades a l'interior de l'escorça per solidificació del magma. Es classifiquen segons la seva textura:

1.1 Textura

  • Granular: Cristalls visibles a ull nu. Cristal·lització lenta en profunditat. Exemples: textura pegmatítica (cristalls centimètrics), textura aplítica (cristalls petits).
  • Vítria: Sense cristalls.
  • Afanítica: Cristalls no visibles a ull nu. Subtipus: microgranular (totalment cristal·litzada) i microlítica (cristalls petits i allargats amb matriu sense cristal·litzar).
  • Porfírica: Combinació de textures granular i microlítica. Presenta fenocristalls (cristalls grans) i microcristalls (petits) en una matriu.

1.2 Tipus de Roques Ígnies

  • Plutòniques: Solidificació
...
Continuar leyendo "Classificació de les Roques: Ígnies, Sedimentàries i Metamòrfiques" »

Lurraren Egitura eta Plaken Tektonika: Gida Osoa

Geología14,31 KB

1. Lurra aztertzeko metodoak

1.1. Zuzeneko azterketa-metodoak

Zuzeneko metodoen oinarria in situ edo lekuan bertan behaketak egitea da, eta harri, mineral, sedimentu edo fosilen laginak hartzea eta laborategian analizatzea.

Lekuan bertan behaketak egitea

Lekuan bertan behatzen den gauzetako bat azaleratuta dauden arroken kanpoko ezaugarriak dira (esate baterako, kolorea, testura eta egitura). Arroka horiek beste arrokekiko zer erlazio duten ere behatzen da, eta, baita ere, zer meteorizazio-maila duten eta arroka horietan zer estratuk, tolesturak, failak eta abarrek duten eragina. Horrela, ikertzaileek ondoriozta dezakete zer jatorri duten eta zer prozesu geologiko jasan dituzten. Behaketak egiteko erabiltzen den tresnetako bat iparrorratz geologikoa...

Continuar leyendo "Lurraren Egitura eta Plaken Tektonika: Gida Osoa" »

Tectònica de Plaques: Estructura, Deriva Continental i Límits

Geología7,45 KB

L'Interior de la Terra i la seva Estructura

Formació de la Terra

Les partícules de gas i pols que giraven al voltant del Sol van xocar entre si per efecte de la gravetat, formant agregats (planetes i satèl·lits).

Els materials es van reorganitzar segons la seva densitat:

  • Nucli: Ferro fos.
  • Mantell: Materials rocosos densos.
  • Escorça: Materials rocosos lleugers.

Estudi de l'Interior Terrestre: Ones Sísmiques

La composició i l'estructura interna s'estudien mitjançant les ones sísmiques:

  • Ones P (Primàries): Longitudinals. Comprimeixen i dilaten la matèria en la mateixa direcció de propagació de l'ona. Es transmeten tant en medis sòlids com en líquids.
  • Ones S (Secundàries): Transversals a la direcció de propagació. Tenen menor velocitat i
...
Continuar leyendo "Tectònica de Plaques: Estructura, Deriva Continental i Límits" »

Lurraren dinamika

Geología66,05 KB

1. Gaia:

Big-Banga Espazioa denbora materia eta erradizio elktromagnetikoak sortu. Lurra talka planeta batekin ilargia sortu. P uhinak lehenak detektatzen Luzetarako uhinak patikulak higitzen diren noranzko berean. S uhinak zeharkako uhinak partikulak bertikalean. Konposizioa Lurrazala(kontinentala ozeanikoa) → mohorovicic → Mantua → gutenberg → Nukleoa   Dinamikoa Litosfera( kontinentala ozeanikoa) → goi mantua → repetti → behe mantua → gutenberg → Kanpo nukleoa → Lehman → Barne nukleoa  D” geruza gutenbergen etenean 100-400km lodiera mantuaren eta nukleoaren trantsizioa konbekzio kprronteak bere material eramaten dute, ganor termikoak daramazte

2.Gaia:

Litosfera kontinentala ezin da hondoratu.. Dortsalak jatorri bolkaniko,

...

Continuar leyendo "Lurraren dinamika" »

Comentario del roquedo

Geología2,37 KB

Roquedo Peninsular:


España silicia

rocas antiguas, era precámbrica y primaria , se localiza en Galicia León y Extremadura C Cantábrica S Central M Toledo y S Morena.
roca q predomina es el granito una roca cristalina y rígida, sensible a distintos formas de alteración.El granito se altera químicamente y en profundidad por el agua.
El granito se altera a partir de las fracturas de la roca.Alta montaña las rocas se rompen al filtrarse el agua por las fracturas y helarse de modo q el hielo presiona en la fisuras y las rompe.Forma Galayas y Canchales.Zonas nuevas elevadas si la alteración se produce a partir de diaclasas paralelas a la superficie origina la disgregación lenta del granito y origina un paisaje ondulado y formas redondeadas...

Continuar leyendo "Comentario del roquedo" »

L'Atmosfera: Composició, Dinàmica i Efecte Hivernacle

Geología25,46 KB

1. Què és l’atmosfera?

L'atmosfera és la capa de gasos que envolta un cos celeste amb una massa suficient per atraure els gasos mitjançant la gravetat i amb una temperatura suficientment baixa perquè els gasos no s’expandeixin i s'escapin. Actua com una capa protectora de les radiacions solars i amortidora de les grans variacions tèrmiques.

2. Quina és la composició de l’atmosfera?

L’atmosfera està formada per:

  • Nitrogen (N2): constitueix el 78% del volum de l'aire. És un gas inert.
  • Oxigen (O2): representa el 21% del volum de l'aire. És un gas molt reactiu i la majoria dels éssers vius l’usen per respirar.
  • Argó (Ar): contribueix en el 0,9% al volum de l'aire. És un gas noble.
  • Diòxid de Carboni (CO2): és el 0,03% del volum
...
Continuar leyendo "L'Atmosfera: Composició, Dinàmica i Efecte Hivernacle" »

Lurraren Egitura eta Dinamika: Eguzki-sistematik Plaketara

Geología32,32 KB

Eguzki-Sistemaren Eraketa

Eguzki-sistema unibertsoaren materiatik sortu zen. Prozesua nola gertatu zen azaltzeko bi hipotesi daude:

  • Hipotesi katastrofistak (edo zatikatze-hipotesiak): Zaharrenak dira. Eguzki-sistema jada eratutako Eguzki bati eragin zioten ustekabeko gertaera bortitzen ondorioz sortu zela defendatzen dute (talkak edo interakzioak beste izar batzuekin).
  • Hipotesi nebularrak (edo kondentsazio-hipotesiak): Eguzkia eta horren planeta-sistema bere buruaren inguruan biraka hasi eta erdian materia metatzen hasi zen nebulosa batetik eratu zirela defendatzen dute.

Planetesimalen Hipotesia

Eguzki-sistema honela eratu zen:

  1. Irabiatze nebularra: Duela 5.000 milioi urte, arrazoi ezezagunen eraginez (supernoba hurbil batetik iritsitako talka-uhin
...
Continuar leyendo "Lurraren Egitura eta Dinamika: Eguzki-sistematik Plaketara" »

Circulació Atmosfèrica: Jet Stream, Centres d'Acció i Fronts

Geología3,11 KB

Factors Termodinàmics

La circulació en altura: el corrent en jet

La circulació atmosfèrica en altura està regida pel corrent en jet o jet stream, un corrent fort de vent, d’estructura tubular que circula en direcció oest-est entre els 9 i 11 km d’altitud. El corrent separa les baixes pressions polars en altura de les altes pressions tropicals. És el responsable del temps en superfície, ja que depèn de les variacions que experimenta la seva velocitat.

Velocitat variable del corrent en jet

La velocitat del corrent és variable: quan és ràpida (a més de 150 km/h), la circulació és zonal, i es correspon en superfície amb el front polar i les borrasques associades. Quan la velocitat del corrent disminueix, traça ondulacions profundes:...

Continuar leyendo "Circulació Atmosfèrica: Jet Stream, Centres d'Acció i Fronts" »

Fundamentos de Astronomía: El Sistema Solar, Leyes de Kepler y la Dinámica Tierra-Luna

Geología5,64 KB

El Sistema Solar: Componentes y Estructura

El Sistema Solar (S.S.) es el sistema en el que se encuentra la Tierra y otros objetos de su misma clasificación, los cuales giran en una órbita alrededor del Sol. Este sistema funciona también como hogar de varias regiones compuestas por objetos pequeños. Los cuerpos que conforman el S.S. son:

Cuerpos Principales del Sistema Solar

El Sol

El Sol es la estrella única y central del S.S. De él depende que se haga el día o la noche. Es considerado como la principal fuente de vida, ya que la energía que irradia es aprovechada por los seres fotosintéticos. Además, aporta la energía necesaria que mantiene en funcionamiento los procesos climáticos.

Planetas

Están organizados de menor a mayor distancia...

Continuar leyendo "Fundamentos de Astronomía: El Sistema Solar, Leyes de Kepler y la Dinámica Tierra-Luna" »

Estructures i Tipus de Volcans: Formació, Activitat i Tectònica

Geología3,1 KB

Estructures Volcàniques

La viscositat del magma influeix en l'estructura volcànica:

  • Les laves més fluides formen volcans en escut.
  • Si el magma té una viscositat mitjana, el volcà allibera lava i materials piroclàstics que s’acumulen formant un edifici estratovolcà.
  • Quan la viscositat és elevada, no es formen colades de lava perquè aquesta no pot fluir.
  • Els volcans amb el magma més viscós formen doms volcànics.

Fases de l’Erupció d’un Volcà

  • Fase inicial: Comença amb l’expulsió de gasos pel cràter, que de vegades van acompanyats de petits tremolors de terra.
  • Fase paroxismal: Els gasos surten, cada cop en quantitats més grans i de forma més violenta com més viscós sigui el magma.
  • Fase terminal: Les explosions i emissions disminueixen
...
Continuar leyendo "Estructures i Tipus de Volcans: Formació, Activitat i Tectònica" »