Acció Geològica de les Aigües: Continentals, Subterrànies i Litorals

Acció Geològica de les Aigües Continentals

Aigües d'Aixaragallament

Solcs: canals de poca profunditat i estrets.

Xaragalls: Regues erosives amb un perfil transversal en V, formats per l'aigua de pluja en escórrer-se per un terreny inclinat, incoherent i amb escassa vegetació.

Badlands: Terreny argilós i sense vegetació format per un conjunt de solcs i xaragalls. Erosió del vent i l'aigua.

Zones de soscavament: Zones on l'erosió, permanent o temporal, que produeix l'aigua en moviment (un corrent fluvial) quan excava; el resultat és una cavitat al peu d'un talús, un penya-segat, a la riba d'un riu, a la base de la pila d'un pont o un mur de defensa. Pot originar un despreniment o caiguda de materials.

Torrents

Riera: Curs d'aigua intermitent amb poca aigua.

Conca de recepció, canal de desguàs i con de dejecció: Zona on s'acumulen els sediments arrossegats.

Marmites de gegant: Cavitats circulars obertes en el fons rocós del llit d'un riu pel moviment dels còdols i la sorra que transporta l'aigua. Es formen on les roques s'erosionen amb facilitat (roques toves).

Gorges: Valls encaixades en forma de V per on passa el riu.

Peu de mont: Zona on s'uneixen diferents cons de dejecció de diferents torrents.

Gorg: Font en el llit del corrent d'aigua, on s'alenteix el seu curs.

Rius

Delta: Formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l'acumulació de sediments en les seves desembocadures. Es produeix en mars tranquils i petits (curs baix).

Estuari: Desembocadura d'un riu al mar obert, ampla i profunda, on les marees tenen més amplitud o oscil·lació. Els sediments s'acumulen als laterals.

Terrasses: Graons topogràfics que queden a banda i banda de la llera. Es formen a causa de l'augment o disminució del cabal (curs mitjà).

Glaceres

Circs: Zona que indica fins on va arribar l'ocupació del gel. L'excavació és més profunda en els estrats inferiors, ja que els materials són més tous i fàcilment erosionables.

Vall glacial: Zona per on circula la llengua del gel. Perfil en forma de U, amb fons pla i parets verticals fins al nivell en què van ser ocupades pel gel.

Vall penjada: Petita vall que desemboca a la vall principal.

Horn: Pic de les muntanyes.

Espatllera glacial: Grans depressions excavades als peus dels cims on el gel s'acumula.

Paviment estriat: Superfície de roca en el fons i les parets de la vall amb estries longitudinals.

Morena: Materials i sediments barrejats amb neu que són empesos per la llengua d'una glacera. Solen ser fragments de roca, grava o argila.

El Vent

Reg: Desert de pedres format per la deflació del terreny. El vent agafa la càrrega i forma l'erosió.

Dunes, barcanes, ripples: Planes sorrenques i associacions de dunes amb superfície ondulada.

Ergs: Grans zones desèrtiques formades per dunes de sorra. Camps de dunes.

Loess: Sediments formats a regions properes als pols per la deflació dels vents polars sobre els materials.

Acció Geològica de les Aigües Subterrànies

Rascler: Es pot produir en les roques calcàries i en les dolomítiques. Aquest fenomen es deu a l'erosió de les aigües de pluja o també a la crioclàstia o gelifracció, és a dir, l'esberlament degut als processos de congelació i desgel en les fissures de les roques.

Dolines: Accidents geològics propis de relleus càrstics. Sovint es formen per esfondrament del sostre d'una cavitat subterrània.

Estalactites: Precipitació de la calcària gota a gota a l'interior d'una cova.

Estalagmites: Espeleotema (dipòsit de minerals que es forma per precipitació química) que es forma al terra d'una cova de calcària a causa de la decantació de solucions i la deposició de carbonat de calci. Sedimentació.

Poliè: Estructura externa, gran plana tancada, de fons pla i parets escarpades.

Surgència: Moviment vertical de les masses d'aigua, de nivells profunds cap a la superfície (aflorament). Les aigües superficials presenten generalment un moviment de divergència horitzontal.

Avenc: Estructura vertical que arriba a la superfície i forma galeries. Pot estar format per un o diversos pous enllaçats entre ells. La majoria d'avencs són producte d'infiltracions que han dut a la dissolució i eixamplament d'una fissura. N'hi ha que absorbeixen un curs d'aigua.

Acció Geològica de la Gravetat

Despreniments (no depenen de l'aigua): Caiguda per gravetat, principalment de materials rocosos, des d'un cingle, paret rocosa o vessant rocós.

Esllavissades (no depenen de l'aigua): Caiguda del material sense recorregut per l'aire (vertical).

Creep (depenen de l'aigua): Reptació (no saturació d'aigua).

Solifluxió (depenen de l'aigua): Conseqüència del glaç (saturació d'aigua).

Colades de fang (depenen de l'aigua).

Acció Geològica de les Aigües Litorals

Penya-segat: Escarpament rocós de pendent fort que domina una plataforma d'abrasió o directament al mar.

Albufera: Llacuna d'aigua salabrosa o salada poc profunda separada de la mar per un cordó litoral que sol tenir un canal de desguàs que comunica amb la mar i que talla el cordó litoral, sovint relacionada amb un delta.

Canals de marea: Solcs que interrompen les albuferes i permeten el pas d'aigua.

Tòmbols: Dipòsit de sediments pel qual una illa s'uneix al continent per una estreta banda de terra.

Plataforma d'abrasió: Zona plana al peu del penya-segat.