Chuletas y apuntes de Geografía de Formación Profesional

Altres Unitats d'Organització Territorial:

La Constitució del 1978 reconeix a les comunitats autònomes la possibilitat d'establir diverses formes d'organització territorial interna:

• Comunitats Autònomes Insulars: Cada una de les illes de les Balears i Canàries té un organisme administratiu propi anomenat Consell Insular i Cabildo Insular.

• Comarques: Catalunya, Aragó, Galícia i Cantàbria han establert una divisió territorial pròpia en comarques.

• Diputacions Forals: Al País Basc, cada província, com a territori històric reconegut que és, té la seva diputació foral i aquestes diputacions estan sotmeses a les juntes generals.

• Àrees Metropolitanes: Entitats locals integrades per municipis de grans aglomeracions urbanes, entre els nuclis

EL PLANO URBANO

LOS BARRIOS JARDÍN

A finales del siglo XIX y en el primer tercio del siglo XX, se difundió en España la idea naturalista que propugnaba el acercamiento a la naturaleza, así como las ideas higienistas. Como resultado, surgieron propuestas para acercar el campo a la ciudad, que se concretaron en los barrios jardín y en ciertos proyectos como la Ciudad Lineal de Arturo Soria en Madrid.

1. La ciudad-jardín

Los barrios jardín de viviendas unifamiliares inicialmente se realizaron como colonias para el proletariado. En su creación, destacó la Ley de Casas Baratas de 1911, inspirada en las colonias obreras de Inglaterra.

Esta ley pretendía eliminar las viviendas insalubres del extrarradio, permitiendo a los municipios expropiar... Continuar leyendo "Evolución del Plano Urbano: Del Barrio Jardín a la Ciudad Difusa" »

Mediterraneo isurialdean landa espazioa:

Lur hauek isurialde atlantiko eta Mediterraneoaren banalerroko hegoaldeko lurrak hartzen ditu. Inguru fisikoan laborantza egitek errazagoak diren erliebe-eremuak sartzen dira. Inguru horretako lurzoruak egokiagoak dira laborantzarako.

Nekazaritza-egituran:

Landa-inguruko biztanleria ugariagoa da; izan ere, topografia egokiagoa zuten eremuetan, landa ingurua mekanizatu ahal izan da, eta industrializazio-prozesua geroago etorri da. Biztanleria gehiena pilatuta dago, eta elkarren artean banatutako hainbat herri handik osatzen dute.

Ustiategien batzez bestekok neurria handitu egin da, errentamenduen bidearen ondorioz eta lursailak pilatzearen ondorioz, Arabako Errioxan izan ezik, hango ustiategien neurriak oraindik... Continuar leyendo "Mediterraneo Isurialdean Landa Espazioa" »

Ampliació de la Unió Europea

Les properes incorporacions seran els estats candidats que actualment estan en procés de negociació: Turquia, Montenegro i Sèrbia. Altres, com Macedònia del Nord, Albània i Bòsnia i Hercegovina, tenen pendent iniciar les negociacions d'ingrés perquè han de resoldre qüestions internes. D'altra banda, els governs de Noruega, Suïssa i Islàndia, que havien sol·licitat l'ingrés, han hagut de desistir a causa de l'oposició de la majoria de la seva població.

L'Europa de les Regions

Nomenclatura d'Unitats Territorials Estadístiques (NUTS)

• NUTS 1: Les anomenades regions comunitàries europees (RCE), les de dimensió més gran i les principals àrees de planificació econòmica. A la UE hi ha 97 NUTS 1.
• NUTS

Tractats de Roma (1957) i Maastricht (1993)

Característiques principals

El 25 de març de 1957, la República Federal Alemanya, França, Itàlia i els tres països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg) van signar a Roma dos tractats que van donar existència a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i a la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA). La CEE va ser coneguda popularment com el "Mercat Comú".

Comunitat Econòmica Europea (CEE)

Aquest tractat establia la creació d'un mercat comú, amb:

• Una unió duanera.
• La progressiva supressió d'aranzels.
• La liberalització dels mercats.
• Mesures per a protegir l'agricultura europea.

Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA)

La seva finalitat era establir un mercat comú de productes... Continuar leyendo "Tractats de Roma i Maastricht: Claus de la UE" »

Evolució Demogràfica de la UE (1960-2015)

Pes demogràfic i condicionants de l'evolució

El pes demogràfic dels estats de l'actual Unió Europea (UE) respecte al conjunt de la població mundial ha davallat significativament amb el pas dels anys:

• 1960: Aproximadament el 13,5 % de la població mundial.
• 2015: Una mica menys del 7 % de la població mundial.

Els condicionants principals d’aquesta evolució demogràfica són l’envelliment de la població europea, producte de la reducció de la natalitat i l’augment de l’esperança de vida.

Objectius Polítics i Econòmics de la Unió Europea

Integració Política

La integració política comporta que els Estats de la UE han cedit part de la seva sobirania en favor de les institucions europees.... Continuar leyendo "Anàlisi Geogràfica i Econòmica: UE, PAC i Urbanització a Espanya" »

Conques hidrogràfiques

Conjunt de terres i aquifers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu. El cabal fluvial i el seu règim fluvial depenen de la quantitat d'aigua que rep la conca del riu al llarg de l'any. La majoria de rius espanyols són de règim fluvial irregular, amb crescudes a l'època del desglàs i amb estiages intensos.

Recursos hídrics

Les confederacions hidrogràfiques són entitats que gestionen els recursos hídrics del territori que els ha estat assignat.

Conques i vessant hidro

Cantàbric i gallec

Rius nombrosos, relativament cabalosos i mantenen un nivell constant d'aigua a causa de la regularitat de les precipitacions. Hi ha rius d'aigües netes i d'altres de contaminats.

Atlàntic

Les conques hidro són molt extenses... Continuar leyendo "Conques hidrogràfiques i recursos hídrics a Espanya" »

Segregació: Separació espacial dels diversos grups socials en una ciutat o àrea geogràfica d’acord amb diferències ètniques, religioses, d’ingressos… És possible visualitzar en una ciutat els diversos barris on cada grup social té el seu propi espai determinat. En el cas de la segregació basada en la diferència dels ingressos, els grups d’alts ingressos poden elegir la localització residencial, mentre que els grups més empobrits són segregats a les zones més desafavorides.

CIUTAT SOSTENIBLE Política mediambiental de la UE: Contribuir a fer més ecològica l’economia de la UE, protegir la natura i salvaguardar la salut i la qualitat de vida dels habitants.Creixement verd: Polítiques que promoguin un marc mediambiental

Parque Nacional Ordesa y Monte Perdido (Huesca)

A pesar de las cortas de que ha sido objeto el valle de Ordesa, éste conserva su sello de grandiosa virginidad. Un acotamiento a todo aprovechamiento de leñas y maderas, una limitación del de pastos a los términos absolutamente precisos para la vida de la ganadería de la región y una veda rigurosa de la caza, realzarían en poco tiempo las condiciones naturales de este valle, lo convertirían en uno de los sitios más visitados por los turistas, con lo que se compensarían sobradamente estas privaciones, con notoria ventaja para los vecinos de los pueblos inmediatos. Un paraje donde las formas de vida y la hermosura se han recluido en calidad y en cantidad, hasta el punto de llegar a adquirir... Continuar leyendo "Parques Nacionales de España" »

BANAKETAREN EZAUGARRIAK

45,8 milioi biztanle (2018an) . Biztanleria–dentsitatea Europan baino

Txikiagoa

Desoreka espazial garrantzitsuak

Dentsitate handiko inguruak: Madril, Penintsularen periferia (Katalunia, Valentzia, EAE), Balerrak, Kanariak, Ceuta eta Melilla

Dentsitate txikiko inguruak: Penintsularen barrualdea (Gaztela-Mantxa, Gaztela eta Leon, Extremadura eta Aragoi)

Industria aurreko garaietan. Faktore naturalak: nekazaritzarako leku egokiak. Giza faktoreak: Amerikako aurkikuntza, XVII. Mendeko krisia eta XVIII. Mendeko merkataritzaren garapena

Industria aldian: XIX ½.-tik 1975.Urtera

Kontrasteak areagotu: Madril eta periferiak pisua irabazi. Bi arrazoiengaitik:

Berezko hazkundeagaitik: Galizia, Andaluzia, Murtzia

Arrazoi ekonomikoengaitik:... Continuar leyendo "Espainiako biztanleria" »