Chuletas y apuntes de Geografía de Formación Profesional

Un bioma(del griego «bios», vida), también llamadopaisaje bioclimáticooáreas bióticas(y que no debe confundirse con unaecozonao unaecorregión), es una determinada parte del planeta que comparte el clima, flora y fauna.
Un bioma es el conjunto deecosistemascarácterísticos de una zona biogeográfica que está definido a partir de su vegetación y de las especies animales que predominan. Es la expresión de las condiciones ecológicas del lugar en el plano regional o continental: el clima y el suelo determinarán las condiciones ecológicas a las que responderán las comunidades de plantas y animales del bioma en cuestión.

En función de la latitud, la temperatura, las precipitaciones y la altitud, en definitiva, de las carácterísticas... Continuar leyendo "Fauna y flora de los biomas terrestres" »

GEOGRAFIA

:lurraren azterketa.

Aspektu fisikoen eta gizakiarekin

erlazionatuta dauden aspektuen

haremnak.

MAPA

: Lurraren azterketa esferikoa

plano batean irudikatzea.2mota:

oinarrizkoa eta gaikakoa.

PAISAIA

:ingurunean ikusten dgun

dena da.Natura-ingurunearen osagai

fisiko/biologikoaren eta giza jatoriko

osagaien batura da. 2 mota: naturalak

eta eraldatuak.

EUROPAR BATASUNA

:estatuz gaindiko

erakundea. Europako estatu subirano

eta inndependeteak osatu. Estatuak

bere subiranotasunaren atal bat,

Europako Erkidegoko erakundeetan

eskuordetu.Erabakiak, modu demokratikoan

-
europako eskalan hartzeko.

ERROMAKO ITUNA

:1957. Frantzia,Herbehereka,Luxenburgo,Belgika,

italia,MEndebaldeko alemania. Europan,

Ikatza eta Altzairua igo. Politika ekonomikoa

bateratzeko

Quan els efectes causats pels fenòmens naturals en les són molt importants es parla de desastres naturals, catàstrofes o calamitats. A més dels riscos associats als fenòmens naturals, la societat està sotmesa als riscos propis de les activitats humanes, anomenats riscos antròpics (les persones cada cop més modifiquem el medi natural)
. Factors que caracteritzen els riscos ambientals:  1- Magnitud: dimenció i intensitat del fenomen.
2- Freqüència: nombre de vegades que es produeix un fenomen en un període de temps. 3-Perillositat: probabilitat que es produeixi un fenomen d’una certa extensió, intensa i durada amb conseqüències negatives. 4-Exposició: nombre total de persones que estan sotmeses a un determinat risc.
5-Vulnerabilitat:

2. Gaur egungo kanpo-migrazioak eta haien ondorioak

1975etik gaurdaino, kanpo-
Emigrazioa nahiko txikia izan da. Emigrazio hauen helburuak ikasketa, eta lana dira. Historian zehar gertatu den bezala emigrazioak gora egin du krisialdietan.

a) 1975 eta 2008 artean irteera gutxi izan ziren. Hasieran petrolioaren krisiak nazioartean izan zituen ondoriogatik; eta geroago, Espainian bizi maila hobetu zelako. 1980 eta 2004 urteetan berriz gora egin zuen.

b) 2008az geroztik, krisi ekonomikoaren ondorioz gora egin du kanpo-emigrazioak, betez ere estatuko langabeziak bultzatuta. Emigrante gehienak hiriguneetatik, Erresuma Batura, Alemaniara eta Frantziara batez ere. Emigrante gehienak gazteak eta kualifikazio maila altukoak dira. Asko zientzialari eta ikertzaileak

1 modo de producción 

2.3) Treball agrari a Espanya:

1. Dimensions propietats, estructura i tipus de treball

• Finques petites i mitjanes (generalment familiars)

• La porta el propietari amb algun assalariat i la resta de temps parcial

• No és l’explotador de la terra, sinó que rep un sou fix

Minifundi

: Menys de 10 ha. Predomina el nord, Balears i Canàries

Problemes:

• Dificultat mecanització

• Escàs volum de producció (comercialització difícil)

Explotacions mitjanes

: 30 ha. Fomentades per la UE (agricultura intensiva: + qualitat)

Finques grans

: Gestionades directament

Explotacions molt mecanitzades

• Menys mà d’obra

• Augment demanda treballadors en temporada

Latifundi

: Més 100 ha. Predomina a Extrmadura, Andalusia i Castella la Manxa. Agricultura extensiva

2. Distribució territorial

10.4.11 INPORTAZIOAK

A) Zerga-egitatea

Europar Batasunekoa ez den lurralde batetik (Kanariak, Ceuta eta Melilla barne)

datorren salgaia Espainia penintsularrean eta Balear Uharteetan sartzea hartzen

Da inportaziotzat

B) Sortzapena

Ondasunak inportatzen direnean zerga sortu egiten da, eta, beraz, ordaindu egin

behar da inportazio-zerga sortzen den unean, aduana-legedian xedatutakoari

Jarraituz

C) Subjektu pasiboa

Inportatzen dutenak dira zergaren subjektu pasiboak, nahiz eta partikularrak

izan eta noizbehinka egin inportazio-eragiketak.

D) Zerga-oinarria

Hiru elementu hauez osatuta dago:

1. Aduana-balioa

2. Zergaren aplikazio-eremutik kanpo sortutako zergak, ordainarazpenak eta

gainerako karga eta zerga guztiak, bai eta inportatzeagatik sortutako guztiak

ere

ESPAINIAKO KLIMA-MOTAK: Espainiako estatuko lurretan klima aniztasun handia dago. Lau-klima mota daude: ozeanikoa, meditarreneo, mendialdekoa eta subtropikala. 

-Klima ozeanikoa: Klima ozeanikoaren eraginguneak Iberiar Penintsularen iparralde osoa hartzen du, Kantauri itsasoa eta Galizia, <Prezipitazioak uagariak, erregularrak eta leunak dira. Urteko prezipitazioak, guztira, 80mm-tik gorakoak eta urtean 150 egunetan baino gehiagotan egutyen du euria. Banaketa erregularra dute, neguan eta udazkena dira euri ugarieneko sasoiak, udan erregistratzen dira, Azoreetako antitzikloiak iparrerantz egiten baitu. Bi hilabete lehor izaten dira. Prezipitazioak modu leunean erortzen dira. <Bi eratako tenperaturak erregistratzen dira: kostaldean, tenperatura... Continuar leyendo "Espainiako klima motak" »

■ Els rius del vessant cantàbric són curts perquè neixen en muntanyes pròximes a la costa. Tenen una gran força erosiva, ja que salven un gran desnivell entre el lloc de naixement i el de la desembocadura. Aquesta erosió encara seria més forta si la vegetació no protegís els vessants dels relleus que travessen. Els rius cantàbrics són cabalosos i de règim bastant regular perquè les precipitacions d'aquesta zona són abundants i constants. Aprofitant aquestes circumstàncies i la topografia abrupta de la zona, s'hi han construït diversos pantans per produir energia hidroelèctrica.  ■ Els rius del vessant atlàntic, excepte els de les petites conques gallegues i andaluses, són llargs, perquè neixen a prop de la Mediterrània

PINÁCEAS/PINOIDEAS  

Pino rojo; Pi roigPinus sylvestris

Claves para la determinación:

• Al descamarse la madera presenta tonalidades de color rojo.
• Acículas de color verde-glauco muy cortas (3-6 cm.) erecto-patentes
• Piñas pequeñas (3-7 cm.), reflexas, pedunculadas. Simetricas y mates. No prolonga en uña.
• Hace bosques, piso montano De 400 a 1700m, normalmente de 1000 a 1400 m.

Hay dos variedades:

• De hoja glaucescente: P. sylvestris var. catalaunica
• De hoja verde oscura: P. sylvestris var. pyrenaica

Pino negro; Pi negrePinus mugo ssp. uncinata [Pinus uncinata, Pinus montana ssp. uncinata]

Claves para la determinación:

• Acículas cortas (4-8 cm.) de un color verde negruzco, curvadas y densas
• Piñas pequeñas (4-7 cm.), asimétricas, brillantes y obtusas