Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Otros cursos

Conocimiento Sensorial y Percepción

Así como en la nutrición el ser vivo incorpora la materia del ser vivo sin la forma, en la percepción capta la forma sensible del objeto sin su materia. La percepción es, por tanto, la captación exacta de cualidades y caracteres reales existentes en el mundo. La facultad sensorial no es más que la capacidad de recibir las formas, por lo que en el acto de la percepción hay una unidad de la facultad sensible con la forma que ha tomado.

El Saber Científico y la Lógica Aristotélica

Sobre el razonamiento científico o silogismo, Aristóteles afirma que no había nada anterior que mereciera mencionarse en investigaciones lógicas, por lo que se le considera el creador de esa rama del saber. Si no introduce... Continuar leyendo "Filosofía Aristotélica: Conocimiento, Lógica y Ética del Bien Vivir" »

J10.O.A.S.4 MILL

Ara bé, és palpable que de fet la gent.

1. Reflexió de Mill sobre l'Utilitarisme

Mill fa una reflexió sobre l'origen i l'abast de l'ètica utilitarista. Hi ha un plantejament inicial, en què es fa referència a la crítica que alguns pensadors fan al fet que la finalitat de l'acció humana sigui només la felicitat. Es contraposa el desig de virtut al desig de felicitat amb l'objectiu d'invalidar la universalitat de l'ètica utilitarista, donant a entendre que el plaer no és el que sempre busca l'ésser humà.

El text acaba defensant que el desig de virtut no s'aparta del principi de felicitat, en el sentit que les morals que persegueixen la virtut es poden considerar també en el marc de l'utilitarisme.

2. Conceptes Clau

J11. O.A.S.4

John Stuart Mill: Una Teoria de la Vida i l'Utilitarisme

1. L'Utilitarisme i la Superioritat dels Plaers Humans

Mill explica que l'utilitarisme considera útil allò que proporciona plaer. Pot semblar que una vida centrada en la cerca del plaer és més pròpia de porcs que de persones, i per això els utilitaristes han rebut fortes crítiques. No obstant això, Mill ho contraresta a partir de la idea que els humans tenim facultats superiors als animals i gaudim de plaers que considerem més valuosos per si mateixos (i no només per motius circumstancials) que els plaers animals.

2. Conceptes Clau de l'Utilitarisme de Mill

Principi d'Utilitat

Allò que és útil i fa feliç el màxim nombre de persones possibles.

Avantatges Circumstancials

Qualitats

Erlatibismo morala

Erlatibismo moralaren jatorria aspaldikoa da; Grezian sortu zen eta sofistak izan zituen aitzindari, ondorioztatu zuten ezinezkoa zela irizpide moral unibertsalak aurkitzea. Giza talde bakoitzak bere ohitura eta tradizioak dituela abiapuntu hartuta, bai eta pertsona bakoitzak bere iritzi moralak dituela ere, erlatibismoak ondorioztatzen du balio eta arau moral guztiak dagozkiela talderen bati, edo banako bakoitzari ezin dugula balio unibertsala duen printzipio moralik lortu. Etnozentrismoak dio ezinezkoa dela aukera baten ontasuna justifikatzea hizketakide edozein gizaki izanik. Etnozentristaren arabera, gure bizimolde berekoei baino ezin diegu erabaki justifikatu, haiek baino ezin baitute ulertu.

Hauek dira erlatibismoaren

Nietzsche i la Crisi de la Modernitat

Amb filòsofs com Marx i Freud, Nietzsche exemplifica la Crisi de la Modernitat, qüestionant les idees de llibertat, progrés i raó. Aquesta perspectiva difereix de l'utilitarisme, que havia buscat una sortida dins del sistema establert.

Vocabulari Filosòfic Clau

• Apol·lini: És el que expressa simbòlicament l'ordre i la racionalitat de la vida.
• Dionisíac: El contrari de l'apol·lini; representa l'intuïtiu i l'irracional.
• Cos: El cos té primacia sobre el pensament, ja que és l'esquema interpretatiu de la realitat.
• Nihilisme: Pèrdua de valor del conjunt que suposaven els punts de referència suprems (la mort de Déu). Gott ist tot (Déu ha mort).
• Valor: Són els punts de vista o perspectives sobre la realitat;

El conflicto entre **fe y razón**, que estuvo vigente durante toda la Edad Media, recibió distintas respuestas por parte de filósofos, en donde se daba predominio a una sobre la otra. **Santo Tomás**, intenta unificar las fuerzas de ambas en el apartado de las vías de demostración de la existencia de Dios, donde se vale de la razón para justificar la base de la religión.

La Metafísica Tomista y su Base Aristotélica

La primera línea de argumentación discurre por la **metafísica tomista**, que es un calco de la aristotélica en tanto en cuanto los conceptos de los que se vale para desarrollar su estudio filosófico. Al igual que Aristóteles, Santo Tomás concibe una realidad unitaria, negando el dualismo platónico; sin embargo, para... Continuar leyendo "Tomás de Aquino: Razón y Fe en la Demostración de la Existencia de Dios" »

Estructures Argumentatives Clau

En els textos argumentatius, la manera com s'organitzen els arguments és fonamental per a la seva efectivitat. A continuació, es detallen les estructures principals:

Inducció

En les argumentacions que tenen aquesta estructura, es presenten ordenadament els arguments, els fets, les raons i les proves que permeten arribar a la conclusió. També es poden aportar contraarguments (arguments contraris a les idees pròpies), amb la intenció de rebatre'ls i reforçar la idea que es vol defensar.

Deducció

Aquest tipus d'organització parteix d'una tesi general (la idea que es vol demostrar) i es defensa amb arguments successius i sistemàtics. També en aquest cas es poden incorporar contraarguments i descartar-los.

Ponderació

En... Continuar leyendo "Guia Completa del Text Argumentatiu: Estructures i Característiques" »

La Ética Platónica: Virtud, Armonía y el Camino hacia el Bien

Para Platón, la ética se fundamenta en la determinación racional de la actividad de cada función del alma, a través de una virtud específica. La virtud se entiende como un "entrenamiento" del alma, un conjunto de hábitos que nos orientan hacia el bien. En contraste, los vicios son aquellos hábitos que nos conducen al mal.

El bien, según Platón, es una idea de autocontrol que se manifiesta en el precepto "conócete a ti mismo". En la práctica, esta teoría se traduce en una capacidad estimativa, cuyo núcleo es la prudencia. La prudencia nos guía para encontrar la justa medida en todas las cosas, evitando tanto los excesos como los defectos. El bien moral, entonces,... Continuar leyendo "Ética y Política en Platón: Un Modelo de Armonía y Justicia" »

Anàlisi del Text 3 (PAU Juny 2011)

—Així, doncs —vaig dir—, hem arribat a port, amb molt d'esforç, i ens hem posat d'acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l'ànima de cadascun, i en nombre igual.

—Així és.

—No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia la ciutat, i pel mateix principi que ho era, així mateix, sigui savi també l'individu?

—Per què no?

—I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que és valent l'individu, ho sigui també la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referència a la virtut?

—Així ha de ser per força.

—I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que dèiem que era justa la ciutat.

—També això és totalment... Continuar leyendo "Plató: Justícia, Ànima i Ciutat a la República" »