Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Otros cursos

O concepto de alienación en Marx

O concepto de alienación é fundamental para entender o pensamento de Marx. Xa fora introducido por Georg Wilhelm Friedrich Hegel, pero é sobre todo Ludwig Feuerbach quen inflúe directamente en Marx co seu concepto de alienación relixiosa. Para Feuerbach, o ser humano crea a Deus e despois esquece que é unha creación súa. Marx considera que isto é só unha manifestación secundaria, xa que a verdadeira alienación é a alienación económica. A alienación consiste no estrañamento do ser humano respecto de si mesmo, é dicir, na perda do seu verdadeiro ser ou “ser xenérico”.

2. División do traballo e alienación

Os distintos tipos de sociedade xorden polo aumento progresivo da división do traballo:... Continuar leyendo "O pensamento de Karl Marx: Alienación e materialismo" »

Llibertat, Diversitat i Individualitat: Pilars del Benestar

La Llibertat Individual i Social

• “L’única llibertat és la de buscar el nostre propi bé, sense privar ni impedir als altres d’aconseguir el seu.”

• Ara bé, “al món hi ha una gran inclinació a estendre els poders de la societat sobre l’individu, a imposar les seves pròpies opinions com a regla de conducta.”

La Diversitat com a Bé Essencial

• Amb això perdem de vista que “la diversitat no és un mal, sinó un bé. Per això cal afavorir diferents opinions, sempre que no perjudiquin els altres.”

  • “I en les coses que no concerneixen primàriament els altres, cal que sigui afirmada la individualitat, la qual és un dels principis essencials del benestar.”

  • “Quan la regla

David Hume: La Ciència de la Naturalesa Humana

L'empirisme, com el racionalisme, es basa en l'experiència i els sentits com a fonament del coneixement. Mentre Descartes posava l'èmfasi en la raó, els empiristes com Hume es centraven a comprendre com es formen les idees a la ment a partir de l'experiència sensorial.

Hume, en particular, adopta una postura escèptica sobre els límits del coneixement humà, argumentant que fins i tot les nostres percepcions més bàsiques podrien ser qüestionades. Això porta a una actitud de "probablement" en lloc de certesa absoluta en el coneixement humà.

Impressions i Idees: Els Continguts de la Ment

Hume anomena percepcions qualsevol contingut de la ment humana. Aquestes percepcions d'entrada poden venir... Continuar leyendo "David Hume: Empirisme, Percepcions i la Crítica al Principi de Causalitat" »

La Sociología Fenomenológica de Alfred Schutz: Preguntas y Respuestas Fundamentales

¿Por qué Ritzer afirma que la sociología fenomenológica de Schutz se centra en la intersubjetividad?

Para Schutz, la intersubjetividad es el análisis descriptivo de las tipificaciones del mundo del sentido común. Los fundadores del conductismo se proponían describir y explicar los actos humanos reales dentro de un mundo humano real. Sin embargo, la falacia de esta teoría consiste en sustituir la realidad social por un mundo ficticio, promulgando para las ciencias sociales principios metodológicos que, si bien han resultado exactos en otros campos, han demostrado ser un fracaso en el dominio de la intersubjetividad.

Defina y desarrolle en Schutz: mundo

Ilustrazioa: Arrazoiaren Argia eta Aurrerapena

Ilustrazioa XVIII. mendeko mugimendu intelektual eta kultural berritzailea izan zen, arrazoiaren argia erabiliz gizakia ezjakintasunetik askatzeko helburua zuena. “Argiaren mendea” deitu izan zaio, arrazoi kritikoaren, autonomiaren eta aurrerapenaren defentsagatik. Kanten arabera, arrazoiak gizakiari adingabe izateari uzteko gaitasuna ematen dio.

Mugimenduaren Jatorria eta Hedapena

Ilustrazioa, hasieran elite baten artean garatu bazen ere, pixkanaka herriarengana hedatu zen. Mugimenduaren hastapenak Britainia Handian kokatzen dira, Locke eta Hume enpiristen eskutik. Frantzian, Montesquieu eta Voltaire bezalako filosofoek mugimendua indartu eta hedatu zuten. Alemanian, Kant izan zen Ilustrazioaren... Continuar leyendo "Ilustrazioa: Arrazoia, Askatasuna eta Kanten Pentsamendua" »

Cuestionario de Repaso

• 1. B
• 2. A
• 3. Realismo (B), Sociología (A)
• 4. 1 (B), 2 (C), 3 (A)
• 5. Exportación de capital
• 6. Son 6

Los 6 Principios del Realismo Político

1. La política se rige por leyes objetivas

El realismo sostiene que la política y la sociedad se rigen por leyes objetivas e invariables. Como la naturaleza humana no ha cambiado a lo largo de la historia, es posible desarrollar una teoría racional basada en la razón y la experiencia, distinguiendo la realidad de las opiniones o deseos utópicos.

Ejemplo: Si observamos la intensa rivalidad geopolítica, tecnológica y militar entre Estados Unidos (la potencia establecida) y China (la potencia emergente), vemos que operan bajo la misma ley objetiva. Independientemente de las ideologías,... Continuar leyendo "Principios Fundamentales del Realismo Político en las Relaciones Internacionales" »

Informe sobre (tema)

Origen de la sol·licitud d'informe: (qui em demana)

Equip de valoració: (qui fa l'informe)

València, 4 d'abril de 2026

Descripció dels fets

Mitjançant aquest informe es pretén analitzar la situació relacionada amb (tema), una qüestió d'actualitat que ha suscitat un notable interés social en els darrers temps. Aquest fenomen incideix de manera directa en diferents àmbits de la societat i genera opinions diverses, sovint confrontades. Així doncs, resulta pertinent examinar-ne les causes, les conseqüències i les possibles vies d'actuació.

En primer lloc, convé assenyalar que (problema). Diversos sectors de la població consideren que aquesta realitat és conseqüència de (causes). A més, aquesta problemàtica ha... Continuar leyendo "Informe d'Anàlisi i Relat d'Experiències: Una Visió Integral" »

Epicureísmo: Ataraxia (Imperturbabilidad), Aponía (Ausencia de dolor), Placer (Hedonismo moderado), Tetrafármaco, Lucrecio, Vacío, Amistad, Autarquía (Autosuficiencia), Ausencia de temor, Eudaimonía (Felicidad)

Estoicismo: Logos (Razón universal), Apatheia, Ataraxia, Virtud, Prohairesis (Voluntad o elección moral), Autarquía (Autosuficiencia), Zenón de Citio, Destino (Determinismo), Conformidad con la naturaleza, Sabiduría

Escolástica: Fe y razón, Teología natural, Agustín de Hipona, Universales, Sustancia y accidentes, Causa primera, Analogía del ser, Acto y potencia, Tomás de Aquino, Conocimiento a posteriori y a priori

Estoicismo: La Virtud como Camino hacia la Felicidad

El estoicismo, fundado por Zenón de Citio, también busca... Continuar leyendo "Explorando Epicureísmo, Estoicismo y Escolástica: Claves para la Felicidad y la Virtud" »

Teoría del Conocimiento y la Ontología Platónica

Platón distingue entre dos mundos fundamentales: el Mundo de las Ideas (Mundo Inteligible) y el Mundo de los Sentidos (Mundo Sensible).

El Mundo Inteligible: La Realidad de las Ideas

Para Platón, las Ideas no son simples esquemas mentales, sino que poseen su propia realidad. Por lo tanto, son entidades inmateriales que se encuentran en el Mundo Inteligible.

Funciones de las Ideas

Este mundo, según Platón, cumple dos funciones esenciales:

1. Garantizar que la ciencia tenga un objeto apropiado y que los valores morales se basen en un fundamento seguro, ya que las Ideas son los objetos específicos del conocimiento racional y los modelos modélicos de las virtudes morales.
2. Dar sentido a las cosas del

Conceptes fonamentals de la filosofia grega

• Solipsisme: Creença que només existeix el “jo”; no hi ha consciència del “tu”.
• Relativisme: Doctrina que sosté que no existeix una veritat absoluta; tot depèn del context.
• Dogmatisme: Actitud de creure en veritats absolutes sense qüestionar-les.
• Sofista: Mestre de l’Antiga Grècia que ensenyava retòrica a canvi de diners.
• Assemblea: Reunió de ciutadans on es debatien temes polítics en la democràcia.
• Demagògia: Manipulació del poble a través de discursos per aconseguir suport polític.
• Agnosticisme: Posició que afirma que no es pot saber si Déu existeix o no.
• Retòrica: Art de parlar amb habilitat i convèncer mitjançant el llenguatge.
• Epistemologisme: Corrent que considera el coneixement