Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Oposición

Legitimidad Política: Concepto, Perspectivas y Tipos de Dominación

La legitimidad se refiere a la justificación de la relación de poder y al reconocimiento, por parte de los gobernados, de la obligación de obedecer a los gobernantes. Implica más que obediencia habitual o conformidad; supone la creencia en su validez, lo cual es fundamental para su estabilidad (minimiza la coacción y proporciona apoyo no condicionado a su eficacia). Su importancia se manifiesta en situaciones de crisis, que exigen un apoyo que trasciende el miedo o el cálculo. Su ausencia priva al poder de una base de sustentación sólida.

Perspectivas sobre la Legitimidad

La legitimidad puede ser abordada desde dos perspectivas principales:

• Descriptiva: Desde este enfoque,

El *Mundo Aparente* según Nietzsche

Con estos conceptos, Nietzsche hace referencia a la división de la realidad en dos mundos establecida por la metafísica y la religión: un mundo superior y verdadero (el mundo de las ideas o el cielo, dado a la razón, mundo inmutable, objetivo y eterno) y un mundo inferior, con un grado de realidad inferior (el mundo sensible, dado a la experiencia sensorial, subjetivo, sometido al devenir). Según esta perspectiva, el ser de las cosas es suprasensible y el devenir es mera apariencia.

Nietzsche llama *platonismo* a esta división, es decir, toda teoría para la que la realidad está escindida. Sin embargo, no se refiere exclusivamente a Platón, sino que incluye al dualismo ontológico que se ha instalado... Continuar leyendo "Nietzsche y la Crítica al Dualismo Ontológico: Afirmación del Devenir" »

CONCEPTO CARTESIANO DE IDEA Y SUS TIPOS

La aplicación del primer principio del método y el uso de la intuición han dado como resultado la primera verdad. A partir de ella, Descartes deberá enfrentarse al problema de deducir la existencia de la realidad extramental, es decir, del mundo de las cosas materiales. La respuesta a este problema la da mediante su teoría de las ideas. En primer lugar, Descartes cambia el concepto de idea: en la filosofía platónica la idea era una forma más real y perfecta que la realidad material, la cual imitaba; la idea era una especie de intermediario entre el pensamiento y la cosa pensada. Descartes afirma que el pensamiento recae directamente sobre las ideas, no sobre las cosas.

Descartes procede a analizar... Continuar leyendo "El Concepto Cartesiano de Idea: Tipos y Representación" »

Cultura i Antropologia

La cultura és el tret diferencial de l'ésser humà, allò que hem instituït i que filtra les nostres relacions, permetent distingir els grups humans. Aquesta definició ens ajuda a diferenciar la sociologia de l'antropologia.

Definició de Cultura

El terme "cultura" prové del llatí i significa "conreu de la terra i obtenció de fruits". Es relaciona amb l'aprenentatge, les disciplines creatives i les tradicions. Podem definir-la com el conjunt de tot allò produït, après i transmès en una societat. Heretem la cultura, però la modifiquem al llarg de les generacions. El seu desenvolupament comença amb l'aparició d'elements externs a la fisiologia pròpia, la cultura més rudimentària.

L'Antropòleg i l'Antropologia

L'... Continuar leyendo "Cultura, Antropologia i Estratificació Social" »

Conceptes clau de Descartes

1. Certesa

Descartes diu que la veritat pròpiament sabuda es constitueix com a certa i l'estat que es manifesta en nosaltres és la certesa. Indica la possessió d'una veritat que exclou qualsevol dubte. Per a Descartes hi ha dos tipus de certeses: la moral i la metafísica —o, més exactament, la moral i la metafísica—. La primera és la certesa derivada de persones fiables; la segona prové de les reflexions matemàtiques i metafísiques, considerada una ciència que s'oposa a les conjectures.

També hem de diferenciar entre certesa i evidència, ja que la certesa es pot aplicar a les veritats científiques i a les revelades, mentre que l'evidència només s'aplica a les que s'obtenen mitjançant la llum natural.... Continuar leyendo "Descartes: conceptes clau (certesa, dubte, idea, mètode)" »

El Mètode Científic: Del Mètode Inductiu al Mètode Hipotètic-Deductiu

Històricament, hi ha hagut dos mètodes principals en la ciència:

Mètode Inductiu (Francis Bacon)

Proposat per Francis Bacon, el mètode inductiu és un procés reglat i sistemàtic. Segons Bacon, la ciència ha de començar per la recollida de dades, observant i classificant els fets de manera objectiva i neutra, abans de formular qualsevol hipòtesi. Aquesta recollida inicial ha de ser un pas previ a la contrastació, garantint l'objectivitat i la certesa.

El procés inductiu es pot resumir així:

1. Observació i registre de tots els fets relacionats amb un problema.
2. Classificació i anàlisi d'aquests fets.
3. Formulació d'una hipòtesi a partir de les generalitzacions observades.

Anaxágoras de Clazómenes (500-428 a.C.)

Anaxágoras toma como punto de partida la concepción del Ser de Parménides; pero, al igual que los otros pluralistas, intenta hacerla compatible con la concepción dinámica de la realidad de Heráclito. El problema consiste, pues, en explicar el movimiento, el cambio y la pluralidad sin tener que sacrificar la realidad fija e inmutable que señalaba Parménides.

Anaxágoras cree resolver este problema formulando la existencia de dos clases de principios:

• a) Pasivo (material): las homeomerías, spermata o semillas.
• b) Activo: el Nous o Mente Ordenadora.

Las Homeomerías: La pluralidad de la materia

Las homeomerías son un número infinito de partículas, semillas o spermata cualitativamente distintas. Hay... Continuar leyendo "Anaxágoras de Clazómenes: Homeomerías y el Nous en la Filosofía Presocrática" »

Metafisika Erdi Aroan

Sarrera

Erdi Aroa hasten da K.o. V. mendean, Erromako mendebaldeko inperioaren desagerpenarekin, eta bukatzen da K.o. XV. mendean, Erromako ekialdeko inperioaren desagerpenarekin.

Kulturaren erdigunea erlijioa da. Erlijioak erabiltzen du filosofia, batez ere kristau doktrina argitzeko eta arrazoimenaren bitartez ulertzeko.

Erdi Aroko filosofo kristau nagusiak

• San Agustín: IV. mendean; kristautasunaren dogma eta teologia garatu zituen.
• Santo Tomás Akinokoa: XIII. mendean; Jainkoaren existentzia frogatzeko arrazoimena erabiltzearen alde agertu zen.

Errealitatearen sorkuntza

Kristautasunak proposatu zuen modu berri bat errealitatearen sorkuntza azaltzeko: sorkuntza ex nihilo, hau da, Jainkoak dena sortzen du ezerezatik. Orduan,... Continuar leyendo "Metafisika: Erdi Aroa, Mundu Modernoa eta Ilustrazioa" »

Hume

Durant els anys 1642 i 1649 la Guerra Civil a Gran Bretanya que va sorgir dels enfrontaments entre la corona i el Parlament. Això va dur a l'execució del Rei i la proclamacio de la República. L'any 1688 es va produir la revolució de la Gloriosa. Als segles XVII I XVIII va ser un període d'estabilitat política i socio-econòmica. La burgesia va adquirir el poder amb influència del Parlament i promo un govern liberal què garanteix els seus drets i l'economia capitalista. Es va produir una revolució industrial amb innovacions tècniques pel desenvolupament de la ciencia. Finalment en aquest període hi va haver un gran interès per la filosofia per aclarir l'origen i la legimitat del poder.

Hume va néixer el 1711 i va morir el 1776

La societat grega al segle V a.C.

Dels presocràtics hem de valorar el fet que intenten explicar les coses sense tenir en compte els mites (explicació mitològica) i, per tant, avançar en el coneixement. A Grècia es treballava l’agricultura com a forma de vida, i l’oligarquia com a forma de govern. Però en llocs privilegiats hi havia comerç i indústria, com Atenes. Com que el comerç obliga a viatjar, la influència d’altres cultures com a Atenes portarà una nova forma de govern: la Democràcia. En la democràcia tots els ciutadans són iguals davant de la llei, tenen els mateixos drets i obligacions per tothom. Per tant, hauran de dedicar molt temps a la política per poder arribar a ocupar un lloc en el govern de la seva ciutat,... Continuar leyendo "La Societat Grega al Segle V a.C.: Sofistes i Sòcrates" »