Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Formación Profesional

El Coneixement Teòric: Descripció, Comprensió i Predicció

L'adjectiu teòric, que identifica aquest tipus de coneixement, prové de la paraula grega theorein, que significa "contemplar". Per això, per a Aristòtil, el coneixement teòric era la contemplació desinteressada i agradable de la natura. Aquesta contemplació o observació de la natura, fruit de la racionalitat humana, s'entén com una aprehensió de la realitat, en la qual no tan sols descobrim com és, sinó que també entenem per què és d'aquesta manera. El coneixement teòric és, per tant, descripció, comprensió i predicció.

En primer lloc, ha de descriure la realitat i indicar-ne les característiques (per exemple: quina és la composició química de la sang), però... Continuar leyendo "Fonaments del Coneixement: Teoria, Llenguatge i Veritat" »

El siguiente análisis se enmarca en el contexto general de la República de Platón. Es fundamental considerar que esta obra tiene una intencionalidad política, aunque también desarrolla la teoría de las Ideas, una teoría de la educación, y una teoría antropológica y psicológica. El fragmento se centra en el núcleo básico de la Teoría de las Ideas, tanto en su dimensión ontológica como gnoseológica, desde el planteamiento dogmático típico de los diálogos de madurez, periodo al que pertenece la República.

El texto se presenta de forma alegórica, siendo comprensible si se tiene en cuenta el pasaje anterior denominado “de la línea dividida” (al final del libro VI) y el pasaje siguiente, donde Platón explica la alegoría.... Continuar leyendo "Exploración de la Teoría de las Ideas de Platón: Ontología, Gnoseología y Dualismo Antropológico" »

Fedea eta arrazoimena: ezagutzeko sinetsi

San Agustin eudemonista zen, hau da, gizakia aseko zuen egia aurkitu nahi zuen, zoriontsu izateko. Zoriontsu izateko egia absolutuaz jabetu behar da, hau da, Jainkoaz jabetu behar da. Egia edo Jainkoa lortzeko, arrazoimena eta fedea lotuta egon behar dute, eta hauen arteko erlazioei dagozkienez, ikuspegi asko daude: fideismoa; ulertezina den zerbaitetan sinetsi behar da, nahiz eta ez ulertu; agnostizismoa; Jainkoaren existentzia ezin da arrazoiaren bidez frogatu, adieraztezina baita arrazoiaren bitartez, eta deismoa; arrazoiaren bidez arrazoizko Jainko bat ezagutu eta berarengan fedea eduki dezakegu. Agustinek dioenez, gizakiaren helburua egia aurkitzea da, zoriontasuna lortzeko edo Jainkoa ezagutzeko,... Continuar leyendo "Fedea eta Arrazoimena: Ezagutzarako Sinesmena" »