Chuletas y apuntes de Deporte y Educación Física de Formación Profesional

Definición y Desmitificación del Rol

El rol del Socorrista Acuático es a menudo malinterpretado. Es más fácil, con toda seguridad, decir lo que NO es:

• NO es el muchacho para todo, que por la mañana hace de socorrista y por la tarde de maquinista.
• NO es simplemente el deportista “cuadrado” o el chico guapo y moreno.
• NO es el listillo de turno que todo lo sabe.
• NO es la persona que desea únicamente ganar dinero.

¿Qué es un Socorrista Acuático?

Es la Persona capaz de realizar salvamentos o rescates en el medio acuático, practicar los primeros auxilios a cualquier tipo de accidentado o enfermo (en el medio acuático o terrestre), basándose en sus conocimientos, experiencias y cualidades físicas e intelectuales.

La Preparación Básica

• Catolicismo Popular: el conjunto de creencias y prácticas expresadas en múltiples sistematizaciones y construcciones culturales.

Catolicismo oficial: fuerza centrípeta que centraliza, sin lograr encarcelar en la uniformidad; es monocultural y aspira al control ético y ritual. Jerárquico.
Catolicismo popular: fuerza centrífuga, diversifica lo cristiano, mantiene una autonomía relativa en sus tradiciones, es multicultural sin perder su referencia de pertenencia católica. Democrático.

Jugar: Hacer algo con alegría y con el solo fin de entretenerse o divertirse.

Mesopotamia: El juego considerado el más viejo del mundo es el de Ur, y debe su nombre a que fue descubierto en Ur, en 1926.

Los Egipcios: Crearon uno de los juegos elaborados más... Continuar leyendo "Explorando el Deporte, el Juego y la Cultura a Través del Tiempo" »

Esqueleto Apendicular: Composición y Estructura

El esqueleto apendicular está formado por la cintura escapular, los miembros superiores, la cintura pelviana y los miembros inferiores.

Cintura Escapular

La cintura escapular está formada por la clavícula en la parte delantera y las escápulas (omóplatos) en la parte posterior. Estos huesos sirven para unir las extremidades superiores al esqueleto axial a través de la articulación del hombro.

Miembros Superiores

Desde el hombro hasta los dedos, encontramos los siguientes huesos:

• Húmero
• Radio
• Cúbito (Cúbito o Ulna)
• Huesos de la mano

Húmero

El húmero presenta dos ensanchamientos en cada extremo. Se articula:

• Proximalmente: Con la escápula, formando la articulación del hombro.
• Distalmente: Con el

Entrenamenduaren Helburua

Bizi-kalitate on bat izateko edota haurren kirol-etorkizunerako beharrezkoa den egoera fisiko on bat lortzeko baliabideak eskaintzea.

Fase Sentibera

Garapenaren aldi batzuk sentiberak izaten dira, alegia, gizakiek intentsitate handiagoz erantzuten diete kanpo-estimuluei, eta beraz, egindako lanek emaitza eraginkorragoak izan ohi dituzte (Winter, 1987).

Hazkuntza Aldi Nagusiak

Giza gorputz-atal desberdinen luzerako aldaketei dagokienez, hazkuntza-aldi nagusiak hauek dira:

• Mutilak: 13-15 urte bitartean
• Neskak: 11-13 urte bitartean

Haur eta Helduen Entrenamenduaren arteko Desberdintasunak

• Haurrek suspertzeko denbora gehiago behar dute.
• Gehiago nekatzen dira.
• Ezin dute helduek adinako lan-zamarik jasan, ez intentsitateari dagokionez,

Posiciones y Movimientos en Diferentes Escenarios

A continuación, se describen las posiciones y movimientos de las articulaciones en diferentes escenarios, diferenciando entre el lado derecho (D) y el lado izquierdo (I) del cuerpo:

• D - Hombro: extensión. Codo: flexión/pronación/rotación izquierda. Muñeca: posición anatómica (P.A.). Rodilla: flexión. Tobillo: flexión. Cadera: extensión. Dorsal: flexión.
• I - Hombro: flexión. Codo: flexión. Muñeca: P.A. Rodilla: P.A. Tobillo: extensión. Cadera: extensión.

Posiciones con Palo en Mano

• D - Hombro: extensión. Codo: flexión. Muñeca: P.A. Cadera: flexión. Rodilla: flexión. Tobillo: flexión. Columna cervical: P.A. Dorsal: P.A.
• I - Hombro: flexión. Codo: flexión. Muñeca: P.A. Cadera:

1. BASES DE L'ENTRENAMENT

Procés estructurat temporal i sistemàticament per incrementar les prestacions de l'individu a nivell físic, psíquic i cognitiu.

OBJECTIUS DE L'ENTRENAMENT

1.2 OBJECTIUS DE L'ENTRENAMENT

Segons Bompa els objectius de l'entrenament són:

• Aconseguir un desenvolupament multilateral i físic
• Millorar el desenvolupament físic específic determinat per les necessitats de cada esport particular
• Perfeccionar els aspectes tècnics de l'esport escollit
• Millorar i perfeccionar les estratègies necessàries
• Cultivar les qualitats volitives (cognitives)
• Assegurar una preparació òptima per l'equip
• Afavorir la salut de l'atleta
• Prevenir lesions

1.3 LLEIS QUE REGEIXEN EL PROCÉS D'ENTRENAMENT

1.3.1 SÍNDROME GENERAL D'ADAPTACIÓ - TEORIA

El Sentit Tàctil en Nadons

El fetus és molt sensible al tacte. Aquest és el sentit més madur en el moment del naixement.

• El nadó té una sensibilitat tàctil molt precisa.
• El nounat ja explora la seva font d’alimentació (pit o tetina) a través de la sensibilitat de la boca i, després, les mans i les plantes dels peus.
• Cap al sisè o setè mes, aquest sentit assoleix una gran evolució i, posteriorment, s’anirà especialitzant en determinades zones: puntes dels dits, àrea genital, galtes, etc.

El Sentit del Gust en Nadons

El nounat té aquest sentit bastant desenvolupat, perquè a l’úter matern les papil·les gustatives ja funcionen i li permeten “tastar” el líquid amniòtic.

• El nadó discrimina entre el dolç, àcid, salat i amarg

Músculs del Tronc Inferior i la Cama

Gluti major

• Origen: Cara posterosuperior de l'espina ilíaca.
• Inserció: Cresta externa de la línia aspra del fèmur.
• Acció: Extensió de la cuixa.

Psoes ilíac

• Origen: El psoes a l'última vèrtebra dorsal (T12) i l'ilíac a la cara interna de la fossa ilíaca.
• Inserció: Al trocànter menor del fèmur.
• Acció: Flexió i inclinació del tronc; flexió i rotació lateral de la cuixa.

Adductor major

• Origen: Branca isquiopubiana.
• Inserció: Un ventre té la inserció a la línia aspra del fèmur i l'altre a la cara posterior del còndil intern del fèmur.
• Acció: Adducció del fèmur, flexió i rotació externa.

Semitendinós

• Origen: Tuberositat isquiàtica.
• Inserció: Cara medial de la tíbia.
• Acció: Flexió del genoll,

1. Músculs de les parpelles

• Múscul orbicular de les parpelles: Tancament i moviment de les parpelles i compressió del sac lacrimal.
• Múscul depressor de la cella.
• Múscul arrugador de l’entrecella: Actuen sobre la pell del front i les parpelles.
• Múscul pròcer: Actua sobre la pell del front i de les celles.

2. Músculs del nas

• Múscul piramidal: Descendeix la pell de l’entrecella formant un plec transversal a l’arrel del nas.
• Múscul transversal del nas: Les fibres anteriors dilaten l’orifici nasal, les posteriors estreten el diàmetre transversal; intervé en l’expressió de menyspreu i descontentament.
• Múscul mirtiforme: Depressor de l’ala nasal, disminueix el diàmetre transversal de l’orifici.
• Múscul dilatador propi de les apertures

Composició dels Equips

1. Un equip estarà format per un màxim de 14 jugadors.
2. Un dels jugadors, excepte el Lliure, és el capità de l’equip; això s’indicarà a l’acta del partit.

El Capità

1. Signa l’acta i representa el seu equip al sorteig.
2. Quan no està a la pista, l’entrenador o el propi capità ha de designar un capità en camp, a excepció del Lliure.
3. Només el capità en joc està autoritzat a parlar amb els àrbitres.
4. Al final del partit, el capità de l’equip agraeix als àrbitres i signa l’acta del partit per ratificar el resultat.

L'Entrenador

1. L’entrenador dirigeix el joc des de fora del camp.
2. Escull la formació inicial, els canvis i els temps morts.

Abans del Partit

Abans del partit, l’entrenador registra i comprova els noms... Continuar leyendo "Reglament de Voleibol: Guia Completa de Normes i Faltes" »