Chuletas y apuntes de Deporte y Educación Física de Bachillerato y Selectividad

Entrenament: Conceptes Clau i Principis Fonamentals

L'entrenament és el conjunt de pràctiques físiques i psíquiques destinades a proporcionar a l'esportista una preparació per a poder efectuar una prova en les millors condicions de rendiment. El mecanisme general d'adaptació és la resposta adaptativa de l'organisme davant qualsevol estímul que posi en perill el seu equilibri, sent diferent per a cada persona. La sobrecompensació és el moment en què toca tornar a aplicar una càrrega. Els principis de l'entrenament són una sèrie de postulats que fan que el procés de posar-se en forma sigui coherent.

Principis de l'Entrenament

Principi d'Individualitat

L'herència, l'estil de vida, el nivell de condició física o el grau de salut condicionen... Continuar leyendo "Principis de l'Entrenament Esportiu i la seva Aplicació" »

Dimensions i Línies de la Pista de Pàdel

La pista és un rectangle de 10 m d'ample per 20 m de llarg, dividit per la meitat per una xarxa. A ambdós costats, paral·leles a la xarxa i a una distància de 6,95 m, hi ha les línies de servei.

L’àrea entre la xarxa i les línies de servei està dividida per la meitat per una línia perpendicular anomenada línia central de servei, que divideix aquesta àrea en dues zones iguals (quadres de servei). La línia central de servei es perllongarà 20 cm més enllà de la línia de servei.

Alçada Lliure Mínima

L'alçada lliure mínima ha de ser de 6 m en tota la superfície de la pista, sense que cap element (p. ex., focus) envaeixi aquest espai.

La Xarxa de Pàdel

La xarxa té una longitud de 10 m... Continuar leyendo "Reglament Pista de Pàdel: Mides, Xarxa i Equipament" »

Història i Introducció al Bàsquet

El 1891, James Naismith va inventar el bàsquet. Eusebi Milan el va portar a Espanya a l'Escola Pia de Sant Antoni. Va ser inclòs als Jocs Olímpics el 1936 en categoria masculina i el 1976 als Jocs Olímpics de Montreal en categoria femenina.

Reglament del Bàsquet

• Objectiu: Marcar punts introduint la pilota a la cistella de l'equip contrari.
• Terreny de joc: 28x15 metres, amb el cercle central a 3,05 metres.
• Durada: 4 parts de 10 minuts amb 2 minuts de descans entre la 1a i 2a part i entre la 3a i 4a, i de 15 minuts entre la 2a i 3a. En cas d'empat, es juguen 2 parts de 5 minuts.

Jugadors i Posicions

• Base: Domina el bot i la passada.
• Escorta: Domina el bot i el tir.
• Aler: Bon tir exterior.
• Pivot: Jugador més alt

Sedentarisme és una forma de vida que hi predomina la inactivitat física, provocant postures i mals d'esquena. La musculatura perd força i costa més fer exercici. El sistema circulatori bombeja menys sang.

Condició física salut:

- Resistència aeròbica

- Flexibilitat

- Força

- Composició corporal

Vessants de l'activitat física

Activitat física és qualsevol moviment que comporta despesa energètica per sobre del metabolisme basal durant un determinat període de temps.

Tothom pot trobar la que li sigui més agradable, intentant respectar el que ens recomana la piràmide de l'activitat física. • De competició:  • Recreació: . • Salut:

Composició corporal

La composició corporal es refereix a la distribució del pes corporal en massa... Continuar leyendo "Beneficis de l'activitat física i els sistemes d'entrenament" »

El Voleibol: Un Esport d'Equip Apassionant

El voleibol és un esport d’equip que consisteix a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista amb les mans. La pilota pot ser tocada o impulsada amb cops nets, però no pot ser aturada, subjectada, retinguda o acompanyada. Per anotar un punt, cal aconseguir que la pilota toqui el terra dins del terreny de joc de l’equip rival, respectant el reglament.

Història del Voleibol

L’estatunidenc William G. Morgan, professor d’educació física, va inventar el voleibol el 9 de febrer de 1895 amb el nom de mintonette, que més tard es va canviar pel nom de voleibol. Va coincidir amb J. Naismith, el creador del bàsquet, i va pensar que... Continuar leyendo "Voleibol: Història, Regles, Tècniques i Estratègies Clau" »

gerani, majestat, corregir, targeta, jesuïta, enginyer, mongeta, injecció, jeure, pòlip, club, balb, orb, superb, calb, bulb, esparadrap, escup, xarop, pap, cabdell, subtil, abstreure, pneumònia, pneumàtic, pterodàctil, setembre, moribund, nebot, ràpid, valent, tímid, guitza, adjudicar, adjunt, solitud, pessic, anàleg, préssec, gorg, pedagog, amarg, càrrec, docte, impugnar, diagnosi, embenar, minvar, envàs, envestir, envernissar, envelat, embalat, embafar, embeinar, cabina, calva, covard, espavilat, almíbar, travabava, abortar, reventar, cascavell, verruga, avorrit

Significats:

• Tatxa: clau curt
• Botxa: bola de fusta
• Botja: pila de fibres de cotó
• Xai: cria de l'ovella
• Jai: avi, ancià
• Puixant: que funciona
• Pujant: pujar
• Borratja: planta

Verbs

Programació en educació física

Requisits

La programació ha de ser:

1. Real: Adaptada a les possibilitats del context.
2. Coherent: Ha d'haver-hi una relació entre els objectius, les activitats i l'avaluació.
3. Relacionada amb la concepció personal de l'educació física.
4. Adaptada al tipus d'institució local i al programa educatiu de l'escola.
5. Amb material i equipament adequat i pertanyent a un Departament.
6. Adequada a les característiques socials de la ciutat i dels alumnes.
7. Un programa que es coneguin les seves característiques i susceptible de ser revisat i avaluat.

Característiques

Utilitzar l'avaluació com a sistema de treball, intercalant-la de la següent forma: tasques d'aprenentatge i després d'avaluació, sense excedir-se amb l'avaluació,... Continuar leyendo "Guia completa per a la programació en educació física" »

Programa, descriure prèviament allò que es pensa dur a terme. A l'hora de fer un pla d’entrenament, s’ha de tenir en compte:

• A qui va dirigit: persona/es amb unes dades determinades.
• Control inicial: cal realitzar una avaluació inicial (referent a les capacitats físiques bàsiques).
• Objectius a assolir: cal establir les metes on volem arribar (ajuda a complir els principis de continuïtat i progressió). Els objectius es poden subdividir en diferents objectius parcials (hem de fixar uns períodes de temps determinats i cal anar fent una avaluació periòdica).
• Mitjans i selecció de sistemes: els mitjans condicionen, en moltes ocasions, la configuració d’un pla d’entrenament. Els mitjans també determinaran la selecció dels diferents

Didàctica Tradicional vs. Didàctica Actual

Didàctica Tradicional

Característiques: Divisió de la sessió en fases, per criteris físics o motrius. Escalfament i part final, només treballaven l'àmbit físic de l'alumne. Basat més a desenvolupar i repetir moviments que no pas a aprendre'ls.

Metodologia:

• Estils directius basats en el professor i els continguts.
• Disciplina per falta d'entesa, que generava manca d'atenció.
• Baixa motivació, que resultava en baixa intensitat.

Fases:

• Part inicial: Objectiu d'activar l'alumne. Estils directius, pocs jocs, exercicis de carrera, etc. Alta disciplina i baix aspecte lúdic.
• Part principal: Treball localitzat analític, amb mecanització del gest.
• Part final: Exercicis per recuperar físicament l'alumne.

Fracturas

Se denomina fractura a toda rotura, completa o incompleta (como es el caso de las fisuras), de un hueso. Según sea la línea de separación de los trozos óseos de fractura, se clasificará en:

• Transversa
• Oblicua
• Oblicua en espiral
• Conminuta, en la que hay varios fragmentos de hueso en el foco de fractura.

En función de que se asocie o no la rotura de la piel, estas se dividen en:

• Cerradas, si la piel continúa intacta.
• Abiertas, si se produce comunicación del hueso con el exterior a través de la rotura de la piel, con lo que en este caso se produce el peligro añadido de la penetración de gérmenes y contaminantes que agravan el proceso.

Síntomas: Los más característicos son:

• Dolor espontáneo severo.
• Impotencia funcional de la zona