Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

La Primera Volta al Món: Magalhães, Elcano i Civilitzacions Precolombines

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,41 KB

La Primera Circumnavegació i el Nou Món

Volien Magalhães i Elcano fer la volta al món?

La recerca de noves rutes marítimes va ser clau a principis del segle XVI:

  • Núñez de Balboa va explorar terra ferma a l’Amèrica Central i el 1513 va veure un nou mar: l’oceà Pacífic.

El Projecte de Magalhães i l'Expedició

A principis del segle XVI, Fernando de Magalhães va presentar al rei d’Espanya, Carles I, un projecte amb l’objectiu de trobar el pas entre l’Atlàntic i el Pacífic i arribar fins a les Illes de les Espècies.

  • L’expedició, formada per 5 naus i uns 250 tripulants, va partir de Sevilla el 1519.
  • Van vorejar les costes d’Amèrica del Sud i van travessar l’estret que permetia comunicar tots dos oceans.

La Fita d'Elcano:

... Continuar leyendo "La Primera Volta al Món: Magalhães, Elcano i Civilitzacions Precolombines" »

L'Origen dels Regnes de Lleó, Castella i la Corona d'Aragó

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,65 KB

L'Origen dels Regnes Cristians al Nord Peninsular

Els visigots que van optar per fugir davant l’avenç dels musulmans es van refugiar al nord de la Península i van donar origen als nous regnes cristians, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus.

La Formació del Regne Asturià i Lleonès

El Regne d'Astúries va sorgir en la primera meitat del segle VIII. Els visigots refugiats van escollir *Pelagi* com a rei, que va combatre els musulmans i va establir la cort a Oviedo. El Regne d'Astúries es va estendre més al sud amb Alfons III. En el segle X, la capital del regne es va traslladar a Lleó i es va passar a anomenar **Regne de Lleó**.

El Naixement del Comtat de Castella

En l’època del Califat de Còrdova, Lleó es va deixar d’expandir,... Continuar leyendo "L'Origen dels Regnes de Lleó, Castella i la Corona d'Aragó" »

L'Imperi de Carlemany i l'Origen del Feudalisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3 KB

1.1 L'imperi de Carlemany

A la darreria del segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va unificar una bona part de les terres de l'Europa occidental. Va elaborar lleis i va organitzar l'administració del territori dividint-lo en comtats governats per comtes. Per defensar-les, va crear les marques.

1.2 La fragmentació de l'imperi

Amb la mort de Carlemany, l'any 843, els seus successors van dividir l'imperi en diversos regnes. Una sèrie de pobles van portar a terme atacs i invasions durant els segles XI i X:

  • Els normands (pel nord)
  • Els musulmans (pel sud)
  • Els hongaresos (per l'est)

1.3 Orígens del feudalisme

En aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil. Per poder governar i mantenir unit el regne, van haver de comptar amb... Continuar leyendo "L'Imperi de Carlemany i l'Origen del Feudalisme" »

L'expansió de la Corona de Castella: conquesta i economia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,91 KB

L’avanç cap al sud

El regne de Lleó va ocupar terres extremenyes actuals (1230). Amb la unió amb Castella, Ferran III va donar un impuls decisiu a la Reconquesta. El procés va continuar pel Guadalquivir, conquerint Còrdova (1236) i Sevilla (1248). Més tard, Alfons X va incorporar Cadis i Múrcia, mentre que Portugal ocupava Faro el 1249. Al segle XIII, només quedava el regne nassarita de Granada.

Repoblació del Guadalquivir

Una bona part dels territoris es van repartir en forma de grans latifundis als nobles, al clergat i a les ordres militars que havien participat en la reconquesta. Aquestes terres van ser repoblades per lleonesos, castellans i bascos.

La ramaderia i les rutes de la llana

La base de l'economia era la ramaderia ovina de

... Continuar leyendo "L'expansió de la Corona de Castella: conquesta i economia" »

L'Imperi Carolingi i l'Origen del Feudalisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,99 KB

L'Imperi Carolingi

Carlemany i la Unificació d'Europa Occidental

Al segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va unificar bona part de les terres d'Europa occidental. Es va proclamar emperador l'any 800, intentant ser el successor dels antics emperadors romans. Va elaborar lleis (capitulars) i va organitzar l'administració del territori dividint-lo en comtats. Per defensar les fronteres va crear les marques, que disposaven d'un exèrcit poderós dirigit per un marquès.

Orígens del Feudalisme

El poder dels monarques era molt dèbil. Per poder governar i mantenir el regne, els monarques van haver de comptar amb els nobles i van establir un sistema de relacions personals (vassallatge). El vassallatge s'establia mitjançant la cerimònia de l'homenatge,... Continuar leyendo "L'Imperi Carolingi i l'Origen del Feudalisme" »

Imperi Carolingi: Carlemany, feudalisme i renaixement

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,14 KB

L'Imperi Carolingi i orígens feudals

(segles VIII–X)

1. L'origen de l'Imperi Carolingi

L'origen de l'Imperi Carolingi està estretament relacionat amb el poble dels francs, una de les principals tribus germàniques que es van establir al nord de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident al segle V. Aquests territoris es van consolidar sota el govern de la dinastia merovingia.

El rei més destacat d'aquesta etapa va ser Clodoveu I (481–511), que:

  • Va unificar les tribus franques.
  • Va conquerir gran part de la Gàl·lia.
  • Es va convertir al cristianisme, fet que li va permetre obtenir el suport de l'Església.

Aquesta unificació i expansió van assentar les bases sobre les quals, més endavant, es formaria l'Imperi Carolingi.... Continuar leyendo "Imperi Carolingi: Carlemany, feudalisme i renaixement" »

De la Cursa Colonial a la Gran Guerra (1870-1919)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,6 KB

Què va impulsar les potències europees a conquerir imperis?

A les acaballes del segle XIX, els països europeus, aprofitant la seva superioritat econòmica, tecnològica i militar, es van abocar a la conquesta d'imperis colonials.

Entre 1870 i 1914 van ocupar extensos territoris a Àfrica i Àsia.

Interessos econòmics

L'imperialisme va tenir fonamentalment motivacions econòmiques. Això va ser així perquè:

  • Necessitaven nous mercats on vendre l'excedent de producció industrial.
  • Comprar matèries primeres a baix preu.
  • Invertir els excedents de capital fora d'Europa, on la mà d'obra és més barata.

L'augment de la població europea

Els canvis del segle XIX van suposar un gran creixement de la població europea, arribant als 450 milions l'any 1900.... Continuar leyendo "De la Cursa Colonial a la Gran Guerra (1870-1919)" »

El Feudalisme: Orígens, Societat i Evolució a l'Edat Mitjana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB

Context Històric del Feudalisme

Causes

  • Enfonsament de l'Imperi Carolingi.
  • Lluites entre els successors.
  • Atacs repetits de pobles enemics (sarraïns, búlgars i hongaresos) dels segles IX-X.

Efectes

  1. Els nobles (comtes i ducs) s'enforteixen en terres que pertanyen al rei.
  2. El rei delega la protecció dels súbdits als nobles, els concedeix terres i el dret de construir castells o fortificacions.

Formació del Feudalisme

El sistema polític i econòmic en què el rei cedeix uns territoris (el feu) a canvi de serveis i favors.

El Feu

És una gran extensió de terra cedida al noble.

Reserva Senyorial

  • És la part reservada per al noble i la seva família:
  • Boscos (reserves de caça i fruita) i altres terres.
  • El castell és la residència del noble, amb diferents
... Continuar leyendo "El Feudalisme: Orígens, Societat i Evolució a l'Edat Mitjana" »

Evolución de la Ciudadanía y Desafíos Actuales del Estado del Bienestar

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 2,76 KB

El Concepto de Ciudadanía y sus Tipos

La ciudadanía es el vínculo jurídico y político entre el individuo y una comunidad política, que implica derechos reconocidos por la comunidad y deberes asumidos por el individuo. En su forma moderna, aparece ligada al Estado-nación y a las revoluciones liberales de los siglos XVIII-XIX, aunque sus raíces se remontan a la Grecia clásica y la Roma republicana.

Las Dimensiones de la Ciudadanía según T.H. Marshall

T.H. Marshall (1950) desarrolló la clasificación más influyente, distinguiendo tres dimensiones históricas:

  • Civil (siglo XVIII): derechos individuales básicos como la libertad de expresión, de religión, de propiedad y el acceso a la justicia. Su institución característica son los
... Continuar leyendo "Evolución de la Ciudadanía y Desafíos Actuales del Estado del Bienestar" »

Paradigmas en Ciencias Sociales: Positivismo, Neopositivismo e Interpretativismo

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 9,11 KB

Paradigmas en las Ciencias Sociales

1.- Peculiaridad de las Ciencias Sociales

Las ciencias sociales se denominan así puesto que se puede aplicar el método científico. En estas ciencias, el método científico presenta particularidades debido a la peculiaridad del objeto de estudio: la sociedad.

La sociedad es, simplificando al extremo, un entramado de relaciones sociales que, aunque se materialicen de formas muy diversas, son, en esencia, inmateriales. Inmaterial es, por ejemplo, la normativa social, los principios, las creencias o la moralidad. Por su parte, lo material se manifiesta de forma compleja y está sujeto al cambio social. Además, en el análisis de la realidad social se ha de tener en cuenta un elemento que introduce cierta indeterminación... Continuar leyendo "Paradigmas en Ciencias Sociales: Positivismo, Neopositivismo e Interpretativismo" »