El Feudalisme: Orígens, Societat i Evolució a l'Edat Mitjana
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB
Context Històric del Feudalisme
Causes
- Enfonsament de l'Imperi Carolingi.
- Lluites entre els successors.
- Atacs repetits de pobles enemics (sarraïns, búlgars i hongaresos) dels segles IX-X.
Efectes
- Els nobles (comtes i ducs) s'enforteixen en terres que pertanyen al rei.
- El rei delega la protecció dels súbdits als nobles, els concedeix terres i el dret de construir castells o fortificacions.
Formació del Feudalisme
El sistema polític i econòmic en què el rei cedeix uns territoris (el feu) a canvi de serveis i favors.
El Feu
És una gran extensió de terra cedida al noble.
Reserva Senyorial
- És la part reservada per al noble i la seva família:
- Boscos (reserves de caça i fruita) i altres terres.
- El castell és la residència del noble, amb diferents espais: habitacions, sales, cellers, menjadors, cuines.
Torre de l'Homenatge
- Habitacions privades.
- Tenia diferents pisos.
- Sala on es feia el pacte de vassallatge.
Masos
Trossos de terra cedits a pagesos que poden ser lliures o no. Els que no són lliures es diuen serfs:
- Pagament de productes.
- Prestació de serveis (laborals o militars).
Societat Feudal: La Pagesia
La Vida
- Eren autosuficients, el 90% de la població.
- Vida dura i miserable.
- Eren analfabets.
- Vivien en cases petites:
- Habitació amb dos espais.
- La resta, menjador i llar de foc.
- Només menjaven carn els dies de festa.
La Feina del Camp
Eines:
- Els homes feien feines més dures, les dones feien feina de casa, també segaven, l'hort i cuidaven l'aviram.
- Aixada, falç, dalla, arada tradicional i mall.
- Rotació biennal: 2 camps, 1 conreu i l'altre guaret.
Tipus de conreu:
Llegums, cereals, vinyes, cebes, enciams i fruites.
Innovacions Tècniques (Segle XI)
- Rotació triennal: feien servir fems com adob i guaret.
- Arada normanda, cavall per a tirar, molins de vent.
Augment de la Producció (Segles XIII-XIV)
Amb les noves tècniques van augmentar la productivitat, sobraven aliments i els venien a les ciutats i intercanviaven amb productes artesans.
Creixement de la Població
- Amb l'augment de productivitat la població estava més ben alimentada i era més resistent a les malalties, i va augmentar la població.
- Aquest creixement va aportar l'emmigració de la gent cap a les ciutats perquè no tenien prou terreny per a viure.
Baixa Edat Mitjana
Segles XI-XIII (Floriment)
- Augment de la població.
- Creixement de les ciutats.
- Ascens del comerç i una nova classe social: la burgesia.
- Grans croades.
- Estil gòtic.
Segles XIV-XV (Crisi)
- Males collites: fam.
- Epidèmies: pesta negra (1347).
- Descens demogràfic espectacular.
- Guerres llargues (Guerra dels Cent Anys 1339-1453).
Poder Polític a la Baixa Edat Mitjana
Monarquies
Èxit:
- FRANÇA:
- Extinció de la dinastia dels Capets (1328).
- Guerra dels Cent Anys (França vs. Anglaterra).
- Instal·lació de la dinastia dels Valois.
- ANGLATERRA:
- Guerra dels Cent Anys (vs. França).
- Guerra de les Dues Roses (1455-1485): enfrontament entre les cases de York i Lancaster.
- Instal·lació de la dinastia dels Tudor (Enric VII).
- ESPANYA:
- 1479: casament de Ferran II (Aragó) i Isabel (Castella) - unió del regne de Castella i Aragó.
Fracàs:
- ITÀLIA:
- Nord: domini de repúbliques -ciutats- independents, Venècia i Gènova.
- Centre: domini de l'Església (Papa).
- Sud: regne de Nàpols i Sicília (Corona d'Aragó).
- ALEMANYA (Imperi Germànic):
- Divisió del poder.
- Domini creixent de la família dels Habsburg.
Dates Clau de la Història Medieval de Catalunya
- 870: Guifré el Pilós, comte d'Urgell i Cerdanya (casal de Barcelona).
- 987: Borrell II s'independitza dels francs.
- 1137: Unió del casal de Barcelona i la Corona d'Aragó (Ramon Berenguer IV i Peronella).
- 1213: Batalla de Muret, derrota catalana contra els francs: pèrdua de Provença.
- 1258: Tractat de Corbeil: Jaume I renuncia a Occitània.
- 1229-1235: Conquesta de Balears, València i Múrcia.
- 1285: Ocupació de Sicília.
- 1311-1319: Ducat d'Atenes i Neopàtria (Grècia).
- 1410: Mort de Martí l'Humà. Fi del casal de Barcelona.