La Reforma Agrària, la Industrialització i el Ferrocarril a Espanya
La Reforma Agrària
Reforma agrària: Conjunt de mesures per acabar amb l'agricultura de l'antic règim i les limitacions a l'agricultura capitalista.
1. Desamortització eclesiàstica
Objectius:
- Eixugar el deute públic.
- Finançar la guerra carlina.
- Reduir el poder de l'Església.
- Desenvolupar una base social de compradors proliberals.
Actuacions:
- Dissolució del règim senyorial i jurisdiccional (les terres que eren de la pagesia i on es pagava senyor feudal com a jutge; s'havien de tenir papers de propietat).
- Desvinculació: supressió de primogenitures (no es podien vendre terres que eren mayorazgos, de generació en generació).
- Desamortització eclesiàstica (dissolució d'ordres religioses, confiscació per l'Estat, subhasta i compra per particulars).
- Liberalització econòmica.
Conseqüències:
- Desmantellament de la propietat de l'Església.
- Reducció de deutes, sense augment de la producció agrària pròpia per molts absentistes (el propietari no cuida les seves terres).
- Desforestació.
- Reforçament de l'estructura agrària (latifundis, vida mitjana i minifundis).
- Nova oligarquia terratinent (grup reduït de persones que manen molt i tenen moltes terres).
- Antiga noblesa beneficiada.
2. Desamortització civil
Objectius:
- Eixugar el deute públic.
- Finançar la llei general de ferrocarrils.
Actuacions:
- Venda en subhasta pública de terres de l'Església (confiscació) i terres d'Estat (béns comuns).
- Agreujament considerable de la situació de la pagesia.
- Ruptura de relacions amb l'Església.
- Fi dels serveis de tipus social.
L'evolució i els problemes de l'agricultura
Lent augment de la producció:
- Mercat natural poc favorable.
- Estructures de propietat que no fonamenten millores: minifundis (petita propietat, producció insuficient per alimentar una família, tota la producció d'autoconsum, impedia innovar i vendre excedents al mercat), mitjana propietat i latifundis (grans propietats que no ajuden, propietaris que no volen invertir i només busquen beneficis, frenant la innovació agrícola).
- Pagesos sense terra en condicions de subsistència.
Contractes a llarg termini: arrendament, parceria, masoveria i rabassa morta.
Demografia i Moviments Migratoris
Èxode rural
Emigració del camp a la ciutat, a causa de l'augment de la producció.
Migracions transoceàniques
Els espanyols marxen per la tensió entre l'augment de la població i l'escassetat d'oportunitats d'ocupació. Això va suposar l'emigració a ultramar (entrada al mercat laboral de persones poc qualificades educativament i escassetat de transformació en l'agricultura).
La Indústria a Catalunya
Etapes de la indústria tèxtil cotonera (1833-1836)
- Fàbriques d'indians o calicós (teixits de cotó estampats).
- Crisi: Guerra del Francès.
- Expansió (construcció de vapors, mecanització de filatura amb filadores, construcció de colònies industrials i mecanització del tissatge amb telers).
- Contracció (1861-1865) per la Guerra Civil dels Estats Units i la fam de cotó.
- Expansió d'edificis industrials per a nova maquinària i substitució per energia hidràulica.
Característiques de la indústria catalana
Organització industrial: Indústria lleugera (tèxtil), activitats intensives en capacitat industrial i comercial (més enllà del capital pur). Origen basat en beneficis agrícoles, comerç colonial i reivindicació, amb un predomini de petites i mitjanes empreses.
Limitacions:
- Pobresa del subsol català (poc carbó) i dependència de la Gran Bretanya.
- Feblesa del mercat espanyol degut a una pagesia pobra.
- Drenatge de recursos cap a la Hisenda pública (diners pel deute públic amb rendibilitat molt alta).
Localització industrial:
- Vapors (1833-1880): Tèrmica, màquina de vapor i sistemes d'embarrats; situats a la costa. Tenien més màquina de vapor amb embarrats i més conflictes laborals.
- Colònies industrials (1860-1880): Hidràulica, turbina i embarrats; situades als rius (zona fabril amb turbina i embarrats, i zona urbana amb cases i església). Aplicaven paternalisme o feudalisme industrial (seguretat a canvi d'obediència).
Altres indústries a Catalunya:
- Indústries noves: Tèxtil llanera, metal·lúrgica, química i, a finals de segle, elèctrica i telefònica.
- Manufactures tradicionals: Papers, cuir, etc.
- Gas i serveis: Banca i assegurances.
Els Ferrocarrils a Espanya
Construcció i etapes
- Línies bipolars (1848-1854): Barcelona-Mataró i Madrid-Aranjuez.
- Primera expansió (1855-1866): Llei general de ferrocarrils (Madrid-Alacant, Sevilla-Cadis, Barcelona-Saragossa).
- Contracció (1866-1875): Crac de la Borsa de Barcelona (1866).
- Segona expansió (1875-1885).
Conseqüències:
- Consolidació d'una estructura radial centrada a Madrid.
- Amplada de via ibèrica (diferent de l'europea).
- Franquícia aranzelària.
- Suport de l'Estat mitjançant subvencions per quilòmetre construït.
El Mercat
Mercat interior
Xarxa prou densa i estable d'intercanvis comercials entre zones productores i consumidores.
- Supressió d'impostos de pas i eliminació de taxes i impostos indirectes sobre el comerç.
- Creació d'un sistema de transport unificat.
Mercat exterior
- Creixement suau però continu (1815-1849) amb exportació d'oli i vi, i importació de teixits de cotó i lli.
- Major creixement per influència internacional, exportant productes agraris, minerals i teixits de cotó, i important carbó i cotó en lloc de productes agraris. Es produeix una pèrdua dels productes americans continentals, substituïts per França i Gran Bretanya. Cuba i Puerto Rico exporten vi i aiguardent a Catalunya.
La Hisenda Pública i les Finances
Hisenda: Els diners que té l'Estat.
Travesses del sistema fiscal:
- Impostos directes: S'apliquen sobre el que tenim o produïm.
- Impostos indirectes: Diners que paguem en comprar un producte.
Deute públic: Diners que una administració pública demana prestats amb interessos.
Finances
- Bancs: Crèdits i préstecs.
- Borsa: Accions i obligacions.
Banc Central
Únic emissor encarregat de:
- Controlar el flux de diners.
- Controlar altres bancs i afavorir el seu creixement.