La Reforma Agrària, la Industrialització i el Ferrocarril a Espanya

Ciencias sociales7,45 KB

La Reforma Agrària

Reforma agrària: Conjunt de mesures per acabar amb l'agricultura de l'antic règim i les limitacions a l'agricultura capitalista.

1. Desamortització eclesiàstica

Objectius:

  • Eixugar el deute públic.
  • Finançar la guerra carlina.
  • Reduir el poder de l'Església.
  • Desenvolupar una base social de compradors proliberals.

Actuacions:

  • Dissolució del règim senyorial i jurisdiccional (les terres que eren de la pagesia i on es pagava senyor feudal com a jutge; s'havien de tenir papers de propietat).
  • Desvinculació: supressió de primogenitures (no es podien vendre terres que eren mayorazgos, de generació en generació).
  • Desamortització eclesiàstica (dissolució d'ordres religioses, confiscació per l'Estat, subhasta i compra per particulars).
  • Liberalització econòmica.

Conseqüències:

  • Desmantellament de la propietat de l'Església.
  • Reducció de deutes, sense augment de la producció agrària pròpia per molts absentistes (el propietari no cuida les seves terres).
  • Desforestació.
  • Reforçament de l'estructura agrària (latifundis, vida mitjana i minifundis).
  • Nova oligarquia terratinent (grup reduït de persones que manen molt i tenen moltes terres).
  • Antiga noblesa beneficiada.

2. Desamortització civil

Objectius:

  • Eixugar el deute públic.
  • Finançar la llei general de ferrocarrils.

Actuacions:

  • Venda en subhasta pública de terres de l'Església (confiscació) i terres d'Estat (béns comuns).
  • Agreujament considerable de la situació de la pagesia.
  • Ruptura de relacions amb l'Església.
  • Fi dels serveis de tipus social.

L'evolució i els problemes de l'agricultura

Lent augment de la producció:

  • Mercat natural poc favorable.
  • Estructures de propietat que no fonamenten millores: minifundis (petita propietat, producció insuficient per alimentar una família, tota la producció d'autoconsum, impedia innovar i vendre excedents al mercat), mitjana propietat i latifundis (grans propietats que no ajuden, propietaris que no volen invertir i només busquen beneficis, frenant la innovació agrícola).
  • Pagesos sense terra en condicions de subsistència.

Contractes a llarg termini: arrendament, parceria, masoveria i rabassa morta.

Demografia i Moviments Migratoris

Èxode rural

Emigració del camp a la ciutat, a causa de l'augment de la producció.

Migracions transoceàniques

Els espanyols marxen per la tensió entre l'augment de la població i l'escassetat d'oportunitats d'ocupació. Això va suposar l'emigració a ultramar (entrada al mercat laboral de persones poc qualificades educativament i escassetat de transformació en l'agricultura).

La Indústria a Catalunya

Etapes de la indústria tèxtil cotonera (1833-1836)

  • Fàbriques d'indians o calicós (teixits de cotó estampats).
  • Crisi: Guerra del Francès.
  • Expansió (construcció de vapors, mecanització de filatura amb filadores, construcció de colònies industrials i mecanització del tissatge amb telers).
  • Contracció (1861-1865) per la Guerra Civil dels Estats Units i la fam de cotó.
  • Expansió d'edificis industrials per a nova maquinària i substitució per energia hidràulica.

Característiques de la indústria catalana

Organització industrial: Indústria lleugera (tèxtil), activitats intensives en capacitat industrial i comercial (més enllà del capital pur). Origen basat en beneficis agrícoles, comerç colonial i reivindicació, amb un predomini de petites i mitjanes empreses.

Limitacions:

  • Pobresa del subsol català (poc carbó) i dependència de la Gran Bretanya.
  • Feblesa del mercat espanyol degut a una pagesia pobra.
  • Drenatge de recursos cap a la Hisenda pública (diners pel deute públic amb rendibilitat molt alta).

Localització industrial:

  • Vapors (1833-1880): Tèrmica, màquina de vapor i sistemes d'embarrats; situats a la costa. Tenien més màquina de vapor amb embarrats i més conflictes laborals.
  • Colònies industrials (1860-1880): Hidràulica, turbina i embarrats; situades als rius (zona fabril amb turbina i embarrats, i zona urbana amb cases i església). Aplicaven paternalisme o feudalisme industrial (seguretat a canvi d'obediència).

Altres indústries a Catalunya:

  • Indústries noves: Tèxtil llanera, metal·lúrgica, química i, a finals de segle, elèctrica i telefònica.
  • Manufactures tradicionals: Papers, cuir, etc.
  • Gas i serveis: Banca i assegurances.

Els Ferrocarrils a Espanya

Construcció i etapes

  1. Línies bipolars (1848-1854): Barcelona-Mataró i Madrid-Aranjuez.
  2. Primera expansió (1855-1866): Llei general de ferrocarrils (Madrid-Alacant, Sevilla-Cadis, Barcelona-Saragossa).
  3. Contracció (1866-1875): Crac de la Borsa de Barcelona (1866).
  4. Segona expansió (1875-1885).

Conseqüències:

  1. Consolidació d'una estructura radial centrada a Madrid.
  2. Amplada de via ibèrica (diferent de l'europea).
  3. Franquícia aranzelària.
  4. Suport de l'Estat mitjançant subvencions per quilòmetre construït.

El Mercat

Mercat interior

Xarxa prou densa i estable d'intercanvis comercials entre zones productores i consumidores.

  1. Supressió d'impostos de pas i eliminació de taxes i impostos indirectes sobre el comerç.
  2. Creació d'un sistema de transport unificat.

Mercat exterior

  1. Creixement suau però continu (1815-1849) amb exportació d'oli i vi, i importació de teixits de cotó i lli.
  2. Major creixement per influència internacional, exportant productes agraris, minerals i teixits de cotó, i important carbó i cotó en lloc de productes agraris. Es produeix una pèrdua dels productes americans continentals, substituïts per França i Gran Bretanya. Cuba i Puerto Rico exporten vi i aiguardent a Catalunya.

La Hisenda Pública i les Finances

Hisenda: Els diners que té l'Estat.

Travesses del sistema fiscal:

  • Impostos directes: S'apliquen sobre el que tenim o produïm.
  • Impostos indirectes: Diners que paguem en comprar un producte.

Deute públic: Diners que una administració pública demana prestats amb interessos.

Finances

  • Bancs: Crèdits i préstecs.
  • Borsa: Accions i obligacions.

Banc Central

Únic emissor encarregat de:

  • Controlar el flux de diners.
  • Controlar altres bancs i afavorir el seu creixement.

Descargar

PDF Word HTML