Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Sociología: Individuo y Sociedad

La sociología es la ciencia social que se ocupa tanto de la sociedad como de los individuos que la integran. Tiene una fecha de nacimiento: se remonta a principios del siglo XIX, dentro del ámbito de las ciencias humanas.

Padres de la Sociología

• Comte (siglo XIX): Padre de la sociología. Consideraba la sociología una ciencia superior destinada a mejorar la vida de la humanidad.
• Durkheim (siglos XIX y XX): Pensador decisivo. Reivindicó la necesidad de abandonar la pura abstracción y centrarse en los datos.
• Weber (siglos XIX y XX): Destaca, por un lado, la importancia reservada a las creencias culturales y la transformación social y, por otro, la distinción entre ciencias naturales y ciencias del espíritu.

Efectes de la guerra
-La guerra va afeblir els contendents europeus.- els països aliats estaven molt endeutats amb els Estats Units.- Els tractats de Pau( versallès), van generar grans desacords econòmics entre països, va reduir la confiança dels inversos.- Alemanya( reparacions de guerra), els e¡Estats Units soposaven però exigien els pagaments dels deutes interaliats.- Problemes econòmics greus a Alemanya.- 1923-25: França i Bèlgica van envair la conca del
Ruhr. Garantia de pagament.
Els desequilibris comercials
- les noves fronteres van modificar lintercanvi de mercaderies.-
Alemanya perds molts territoris. - Àustria i Hongria van quedar reduïdes a la quarta part.- Bulgària, Turquia, es van veure perjudicats en leconomia.- El descens... Continuar leyendo "Deutes interaliats" »

Estructura Social i Econòmica d'Al-Àndalus

• Àrabs: S'apropiaven de les millors terres i ocupaven càrrecs polítics i administratius.
• Berebers: Per sota dels àrabs en l'escala social.
• Muladís (hispanoromans conversos a l'Islam): Es convertien a l'Islam per a tenir terres i pagar menys impostos.
• Mossàrabs: Els últims, la gent que no es va voler convertir a l'Islam.

Estructura Econòmica

L'agricultura viu un gran moment, doncs s'incorpora el regadiu, la utilització de canals i molins de vent, i s'introdueixen productes com l'arròs, l'olivera i arbres fruiters.

A la ciutat es comercialitzen els productes agrícoles i una important producció artesanal (teixits, argent, cuir, vidre, etc.).

Hi ha un procés d'utilització de la moneda que serà:... Continuar leyendo "Al-Àndalus i Catalunya: Orígens i Cultura (S. VIII-XI)" »

Comerç desigual:

Molts països pobres o subdesenvolupats tenen un volum comercial molt escàs o molt baix, en alguns casos es practicament inexistent perquè les economies daquests països són economies basicament de subsistència. En daltres països pobres sí que hi ha productes per lexportació, i aquests productes només són per exportar i no per ells (cafè, cacau, sucre, cotó, té...). En molts casos hi ha països que depenen de un sol producte en un 70% o 80% la seva economia i això es molt arriesgat. Molts son productes agrícoles i si en algun cas hi hagués qualsevol desgracia (huracan, etc) o si els preus siguessin molt alts, ja que els posen les multinacionals i les borses, doncs la gran majoria de la economia daquests països... Continuar leyendo "Paisos oblidats" »

Animales y lenguaje: ¿Es el ser humano el único animal que habla?

Se ha constatado que especies diferentes a la humana emplean signos para comunicarse. Sin embargo, presentan diferencias fundamentales con las del lenguaje humano:

1. Carecen de productividad: Emplean una cantidad de signos muy escasa.
2. Las señales tienen una referencia fija y se emplean en una circunstancia concreta.
3. No se produce desplazamiento: El emisor del signo lingüístico siempre está en contacto con aquello que le ha motivado a emitir dicho sonido.
4. Las expresiones que emplean los animales no manifiestan dualidad.
5. Los animales emplean signos que no sirven para la transmisión cultural.

¿Pueden los animales aprender una lengua?

Se han hecho experimentos para averiguar si un... Continuar leyendo "Comunicación Animal vs. Lenguaje Humano: Orígenes y Pensamiento" »

La Gran Depressió (1929-1939)

La crisi borsària crea una crisi financera, ja que molts bancs van acceptar accions com a aval i la gent va retirar els comptes, provocant una fallida als bancs (4.000).

Conseqüències

Els bancs no donen crèdit i no es consumeix. Llavors, es crea una crisi del comerç, les fàbriques tanquen, els grans magatzems fan una deflació i l'atur augmenta. El preu de l'agricultura baixa i s'arruïnen.

Expansió de la crisi a la resta del món

Van deixar de donar crèdits i invertir a Europa, provocant una crisi industrial i bancària europea. Els EUA posen mesures proteccionistes (aranzels). Els europeus més afectats van ser Alemanya i Àustria, en no rebre ajudes. També Amèrica Llatina i les colònies es van veure afectades,... Continuar leyendo "La Gran Depressió: Causes i Conseqüències" »

Altermundismo: El Nacimiento del Foro Social Mundial

Una de las instituciones más influyentes en el proceso de la globalización ha sido el Foro Económico Mundial, con sede en la ciudad suiza de Davos. Como respuesta, la ciudad de Porto Alegre organizó el Foro Social Mundial para debatir cuatro grandes temas:

• La producción de riquezas y la reproducción social.
• El acceso a las riquezas y a la sostenibilidad.
• La afirmación de la sociedad civil y de los espacios públicos.
• El poder político y ético.

Un nuevo actor social global emergió con fuerza de esos "cinco días que despertaron al mundo". Desde entonces, el FSM ha celebrado reuniones anuales, algunas en Porto Alegre y otras en Mumbay, Nairobi y Caracas, y ha concitado un mayor número... Continuar leyendo "Altermundismo y el Foro Social Mundial: Orígenes, Impacto y el Debate Global" »

1.2.4 Conceptes Principals del Marxisme

1.2.4.1 Crítica del Capitalisme i la Societat

La Lluita de Classes

Des de l'aparició de l'escriptura, s'han observat diferents lluites i classes socials. Marx analitza aquestes lluites i espera que l'actual, entre proletaris i burgesos, acabi amb l'abolició d'aquest sistema i la creació d'un sistema comunista o socialista. Segons Marx, els burgesos exploten els obrers i controlen els mitjans de producció de forma privada, buscant el màxim benefici, cosa que provoca les crisis. La plusvàlua és el valor produït pels obrers però obtingut pels burgesos. És a dir, als obrers se'ls expropia el seu treball. Sense plusvàlua no hi ha benefici. El proletariat és una classe social sense propietat dels... Continuar leyendo "Crítica del Capitalisme i la Societat Igualitària segons Marx" »

L'anarquisme: Definició i Orígens

L'anarquisme, també anomenat acràcia, prové del terme "an-" (que significa 'no') i "-arquia" (que vol dir 'govern'). El seu lema era: "Ni Déu, ni amo, ni rei".

S'oposa als partits, a l'església i a qualsevol tipus de poder i de govern. Proudhon va ser un dels primers pensadors anarquistes. Posteriorment, a la segona etapa, van destacar Bakunin i Kropotkin.

Fonaments de l'Anarquisme

L'anarquisme és un corrent de pensament que busca l'abolició total de l'Estat, ja que renega del poder, del govern i de l'autoritat. Defensa els fonaments d'igualtat, justícia social i llibertat individual, que estan per sobre de qualsevol cosa. Sense igualtat i sense justícia social no hi ha llibertat.

Els anarquistes i els... Continuar leyendo "L'anarquisme: Orígens, Idees i Proudhon" »

La Ciudadanía en la Época Moderna

Con el Renacimiento asistimos a la consolidación de una nueva forma de organización política: hablamos del Estado Moderno. Este supone la subordinación de las diversas instancias de poder existentes a una única autoridad suprema, la del rey. En consecuencia, se establece un vínculo directo entre el individuo y el Estado. Ahora, el ciudadano es el súbdito que debe obediencia al Estado y que recibe de él protección y ayuda. Es decir, un sujeto con derechos y deberes, es lo que caracteriza este nuevo concepto de ciudadanía. ¿Qué clase de ciudadanía es esta que no permite ningún tipo de participación política y que se reduce a una larga lista de obligaciones? Una cosa está clara: la monarquía