Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Moviment Obrer i Desenvolupament Industrial al Segle XIX: Anàlisi

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,3 KB

Moviment Obrer

Origen: Les condicions de treball: salaris baixos, manca de protecció social i mèdica, jornades llargues, explotació infantil.

Fases:

  • 1830: Ludisme (reacció contra la mecanització).
  • 1840: Federacions d'oficis (associacions obreres).
  • 1868: Sindicat d'oficis (filadors, teixidors...).
  • 1872: Crisi i escissió de l'AIT.
  • 1887: Llei d'associacions: sortida de la clandestinitat.
  • 1888: Sindicat de classes (creació UGT i la CNT).

Desenvolupament Industrial

Aspectes generals:

  • Poca demanda interior (camperols pobres).
  • Proteccionisme.
  • Manca d'inversions, vies de comunicació terrestres dolentes.
  • Absència de xarxes de distribució comercial.

Expansió Ferroviària

  • Procedents de Barcelona (Mataró, 1848) i Madrid (Aranjuez, 1851).
  • A partir de la segona
... Continuar leyendo "Moviment Obrer i Desenvolupament Industrial al Segle XIX: Anàlisi" »

El procés de la mecanització de la indústria tèxtil a Gran Bretanya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,91 KB

1. FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRALITZACIÓ

11. La revolució agrícola

Un seguit de Transformacions en l’agricultura que es coneixen com a revolució agrícola van fer possible un increment de la producció d’aliments i de la productivitat agrícola A Gran Bretanya. 1650, la producció d’un llaurador permetia alimentar 1,5 Persones; l’any 1800 havia augmentat a 2,5 persones.

Tres Innovacions agràries mes importants:

-La Difusió duna nova rotació de cultius Sistema Norfolk que combinava la sembra de cereals que empobreixen la terra, amb la De plantes farratgeres que la enriqueixen. Aquesta rotació va permetre suprimir El guaret i ampliar la superfície cultivada. També va repercutir a la ramaderia Que va augmentar notablement.

-La... Continuar leyendo "El procés de la mecanització de la indústria tèxtil a Gran Bretanya" »

Orígenes y Fundamentos de la Educación Infantil: De la Escuela Tradicional a la Renovación Pedagógica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 3,64 KB

Fuentes Históricas de la Educación Infantil

La historia de la Educación Infantil empieza en el siglo XIX, donde se planteó la educación como estadio fundamental en el desarrollo de las personas. Antes del siglo XX, el estudio de la infancia fue puramente médico, por lo que en los primeros años de vida solo existía la educación asistencial.

Aportaciones de la Pedagogía y la Didáctica

La Pedagogía es la ciencia que estudia la educación y la enseñanza.

La Didáctica como Rama de la Pedagogía

La Didáctica es la rama de la pedagogía centrada en los métodos que favorecen el aprendizaje. A principios del siglo XX eclosionó el movimiento llamado Escuela Nueva, que sustituirá a la pedagogía tradicional y pone los cimientos para el desarrollo... Continuar leyendo "Orígenes y Fundamentos de la Educación Infantil: De la Escuela Tradicional a la Renovación Pedagógica" »

Fundamentos de las Ciencias Sociales en Venezuela

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 7,92 KB

Ejes Fundamentales de la Política Energética en Venezuela

  1. Magna Reserva: Destinado a la cuantificación y certificación de las reservas que posee Venezuela en la Faja Petrolífera del Orinoco. Se basa en un estudio integrado de geología.
  2. Proyecto Orinoco: Encargado del desarrollo de la Faja Petrolífera del Orinoco. Se han seleccionado 27 bloques para su desarrollo con esfuerzo propio y de empresas.
  3. Proyecto Delta-Caribe: Busca incorporar el gas a la oferta energética del país.
  4. Refinación: El aumento de la capacidad de refinación en Venezuela es crucial en el plan estratégico de PDVSA. El Plan Siembra Petrolera contempla la creación de nuevos centros refinadores.
  5. Infraestructura: Se habilitarán más oleoductos y poliductos para garantizar
... Continuar leyendo "Fundamentos de las Ciencias Sociales en Venezuela" »

La Primera Guerra Mundial: Causes i Antecedents

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,24 KB

La Primera Guerra Mundial

Els Balcans: Focus de Tensió

Amb el començament de la desintegració de l'Imperi Otomà, els Balcans es van convertir en una font de conflicte on convergien diversos actors:

  • L'Imperi Otomà en franca decadència.
  • Els diferents pobles eslaus que l'habitaven i que van començar a independitzar-se al llarg del segle XIX: Sèrbia, Bulgària, Montenegro... Alguns no s'havien independitzat encara: croates, eslovens... I altres no eren eslaus: grecs.
  • L'Imperi Rus, interessat per controlar els estrets de sortida a la mar Mediterrània i mogut per un sentiment paneslavista (moviment polític i cultural amb l'objectiu de promoure la unió cultural, religiosa i política, així com la mútua cooperació, entre tots els països eslaus
... Continuar leyendo "La Primera Guerra Mundial: Causes i Antecedents" »

Conceptos Esenciales de Ciencias Sociales: Globalización, Cultura y Economía

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 5,8 KB

Conceptos Clave en Ciencias Sociales

Globalización

La globalización es la interdependencia de redes económicas, sociales y culturales entre países.

Ciencia

La ciencia es una actividad humana que busca la verdad, así como la comprensión de la naturaleza o de la realidad. Utiliza información derivada de la observación y experimentación.

Características de la Ciencia

  • Metódica
  • Sistemática
  • Objetiva
  • Racional
  • Rigurosa

Tecnología

La tecnología se refiere a las teorías y técnicas que se emplean para aplicar de manera práctica el conocimiento científico.

Internacionalización

La internacionalización es la expansión de relaciones comerciales y económicas entre países.

Libre Comercio

El libre comercio es el intercambio de productos o servicios entre... Continuar leyendo "Conceptos Esenciales de Ciencias Sociales: Globalización, Cultura y Economía" »

L'Anarquisme i el Marxisme: Teoria i Comparativa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,08 KB

L'Anarquisme

Mikhail Bakunin (també Pierre-Joseph Proudhon i Piotr Kropotkin)

  • Denúncia de la propietat privada i de l'Estat.
  • Defensa de l'anarquia: llibertat de l'individu i solidaritat social.
  • Propietat col·lectiva.
  • Rebuig de totes les autoritats.
  • S'oposaven als partits polítics (creien que l'anarquia vindria sola quan hagués de venir).

El procés cap a la societat anarquista

Revolució Social → Destruir l'Estat → Societat anarquista

  • Sense Estat.
  • Propietat col·lectiva.
  • Sense classes socials.
  • Organització social de baix a dalt:
    • Petites comunitats autosuficients i autònomes.
    • Sufragi universal.
    • Propietat col·lectiva dels mitjans de producció.
    • Possibilitat de separar-se o federar-se lliurement.

"L'home és bo per naturalesa; si es suprimeixen les

... Continuar leyendo "L'Anarquisme i el Marxisme: Teoria i Comparativa" »

L'Imperialisme al Segle XIX: Xina, Japó i Algèria

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,58 KB

Les Guerres de l'Opi i l'Obertura de la Xina

Es va iniciar la guerra perquè les autoritats xineses impedien l'entrada de productes europeus. Hi va haver un parell de guerres guanyades pels anglesos. Els resultats van ser la signatura d'un tractat de pau. La Xina es veu obligada a obrir diversos ports als productes europeus. Si deixen que entrin productes europeus, faran competència amb els productes de la Xina. En el segle XIX, la Xina té una crisi molt gran a causa dels productes d'Europa. La gent compra productes d'Europa i no de la Xina; llavors no guanyen diners i la solució és prohibir l'entrada d'aquests productes.

L'Imperialisme Japonès i la seva Expansió

Amb el creixement de la població, necessiten vendre els productes que fabriquen... Continuar leyendo "L'Imperialisme al Segle XIX: Xina, Japó i Algèria" »

Economia i societat a Espanya al segle XVI

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,19 KB

Arribada de plata i or: es va produir una gran quantitat de demanda de productes per a les noves terres, un gran creixement del comerç i una gran aportació d'or i plata d'Amèrica, això no va provocar una millor qualitat de vida ja que els rics eren més rics i els pobres més pobres.

Economia: en l'economia va augmentar l'exportació de llana i la industria artesana, sent el sector de comerç el que va experimentar un canvi més gran.

Demografia: la població va augmentar de 5 milions a 8 milions d'habitants, especialment a Castella, encara que la població a les ciutats era escassa i les ciutats no superaven els cinc mil habitants.

La societat: trobem clergat, noblesa, pagesos, cristians vells, moriscos i jueus conversos.

Declivi de l'imperi

Felip... Continuar leyendo "Economia i societat a Espanya al segle XVI" »

Industrialització i Moviment Obrer a Espanya (1830-1900)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,85 KB

La Industrialització a Espanya (1830-1900)

El Sector Siderúrgic i Miner

Primera Etapa (fins a 1868)

Durant aquesta etapa, el procés d'industrialització siderúrgica es va caracteritzar per:

  • Sistemes d'explotació antiquats.
  • Dificultats de transport.
  • Producció poc competitiva.

Segona Fase (1868-1900)

Aquesta fase va veure una lleugera modernització en ambdós sectors:

  • Siderúrgia:
    • Control d'empreses estrangeres.
    • Només el País Basc disposava de capital autòcton.
  • Mineria:
    • Manca de capital suficient, la qual cosa va donar avantatges a les companyies estrangeres.
    • Només el sector del ferro tenia capital autòcton, però amb un fort control estranger de la producció.

El Ferrocarril a Espanya

Llei General de Ferrocarrils (1855) i Fases

La Llei General de

... Continuar leyendo "Industrialització i Moviment Obrer a Espanya (1830-1900)" »