Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

La Segona Revolució Industrial i l'Organització del Capital

Innovació Tecnològica i Nous Sectors Productius

Al segle XIX es va produir una gran innovació tecnològica. El progrés tecnològic va passar a ser el resultat de la cooperació d'un nombre elevat d'especialistes agrupats en laboratoris d'investigació. D'aquí van sorgir nous productes: vidre, cautxú, tints químics, adobs i alumini.

Això va promoure el sorgiment d'altres sectors productius clau:

• Indústria Siderúrgica: Gran expansió de l'acer i l'alumini.
• Indústria Metal·lúrgica: Ampliava la nova indústria de l'automòbil i dels aparells elèctrics.
• Indústria Elèctrica: Gran nombre d'aplicacions, especialment en l'enllumenat.
• Sector Químic: Gran impuls amb la creació de

Comportaments Socials i Formes d'Oci a l'Espanya Liberal

El pes dels terratinents agraris va consolidar una elit social més propera al prototip d'rendista aristocràtic que no pas al model de burgès industrial, emprenedor, dinàmic i arriscat. Només a determinades zones industrials, els valors del treball van aconseguir contrarestar el model social basat en el menyspreu del treball.

Influència de l'Església i laïcització

La influència de l'Església Catòlica va continuar sent molt important. Però un sector del liberalisme espanyol volia laïcitzar la vida pública i posar fi al predomini de la moral catòlica en tots els àmbits socials. A més, una part de la classe treballadora va començar a manifestar actituds clarament anticlericals,... Continuar leyendo "Societat, Oci i Moviment Obrer a l'Espanya del Segle XIX" »

L'Antic Règim (1492-1789): Societat, Economia i Política

Demografia de l'Antic Règim

• Alta natalitat i mortalitat
• Creixement poblacional lent
• Factors limitants: collites pobres, epidèmies, guerres
• Estancament de la població

Economia Agrària i Estamental

• Societat agrària (80% de la població)
• Propietat de la terra en mans dels privilegiats
• Diferenciació social per estaments
• Fonts d'energia: humana i animal
• Pràctiques agrícoles: guaret, manca d'adobs
• Economia d'autoconsum, sense excedents per a la venda

Política i Règim Senyorial

• Règim senyorial (noblesa, església)
• Pocs estímuls per a la millora
• Pagament del delme (10%)
• A finals del segle XVII, introducció del sistema domiciliari preindustrial (filats i teixits)

Ciutats i Producció Artesanal

• Tallers

L'evolució agrícola i la superació de la crisi agrària

La crisi agrària es va superar gràcies al creixement de la producció. Aquest augment va ser degut a les noves rompudes i també a la intensificació dels conreus. L’agricultura es va intensificar gràcies a:

• L’ús de fertilitzants.
• L’increment de la mecanització.
• La posada en regadiu de noves terres de conreu.

Es van introduir plantes farratgeres per millorar la producció ramadera i incrementar així les existències de carn i de llet en el mercat urbà. Com a resultat d’aquest procés, el producte agrari va créixer, malgrat que d’una manera desigual segons el tipus de conreu i les zones. El producte ramader va duplicar la producció en aquest mateix període. No obstant... Continuar leyendo "L'Agricultura a Espanya (1870-1936): Evolució, Crisi i Reformes Agràries" »

L'expansió cristiana i la repoblació

Entre els segles VIII i X, els petits camperols ocuparen voluntàriament la terra; aquest procés rep el nom d'aprisió. El territori peninsular va ser repoblat durant els segles IX i X. Des de mitjan segle IX, va tenir un caràcter oficial, ja que el solia efectuar el mateix monarca o algun poble. Amb aquest procés va aparèixer un important sector de camperols propietaris de parcel·les de terra, anomenats petits propietaris lliures, però a la llarga s'hi van imposar els grans propietaris.

El repoblament al nord-est i Castella

Al nord-est peninsular es va efectuar, en les últimes dècades del segle IX, el repoblament de la plana de Vic i d'altres comarques pròximes. Castella va conquerir unes quantes... Continuar leyendo "L'Expansió Cristiana i la Repoblació a la Península Ibèrica" »

La Dimensión Social del Ser Humano

Sociología: Individuo y Sociedad

El ser humano es biología y cultura. Es un ser social y necesita vivir en sociedad para desarrollar su inteligencia. El estudio de la sociedad ha sido un tema importante de la filosofía. Lo individual hace referencia a lo propio y específico de un sujeto. El término individuo no tiene por qué referirse solo a un ser humano, sino a una especie, ya sea animal o vegetal.

• Para los deterministas biológicos, la parte única y propia de cada individuo es un componente genético.
• Para los deterministas sociales o educacionales, lo único y propio de cada ser es la cultura, del contexto social.
• Desde una postura integradora, más ajustada a lo que realmente ocurre, tendremos que

Moviment Obrer

Origen: Les condicions de treball: salaris baixos, manca de protecció social i mèdica, jornades llargues, explotació infantil.

Fases:

• 1830: Ludisme (reacció contra la mecanització).
• 1840: Federacions d'oficis (associacions obreres).
• 1868: Sindicat d'oficis (filadors, teixidors...).
• 1872: Crisi i escissió de l'AIT.
• 1887: Llei d'associacions: sortida de la clandestinitat.
• 1888: Sindicat de classes (creació UGT i la CNT).

Desenvolupament Industrial

Aspectes generals:

• Poca demanda interior (camperols pobres).
• Proteccionisme.
• Manca d'inversions, vies de comunicació terrestres dolentes.
• Absència de xarxes de distribució comercial.

Expansió Ferroviària

• Procedents de Barcelona (Mataró, 1848) i Madrid (Aranjuez, 1851).
• A partir de la segona

1. FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRALITZACIÓ

11. La revolució agrícola

Un seguit de Transformacions en l’agricultura que es coneixen com a revolució agrícola van fer possible un increment de la producció d’aliments i de la productivitat agrícola A Gran Bretanya. 1650, la producció d’un llaurador permetia alimentar 1,5 Persones; l’any 1800 havia augmentat a 2,5 persones.

Tres Innovacions agràries mes importants:

-La Difusió duna nova rotació de cultius Sistema Norfolk que combinava la sembra de cereals que empobreixen la terra, amb la De plantes farratgeres que la enriqueixen. Aquesta rotació va permetre suprimir El guaret i ampliar la superfície cultivada. També va repercutir a la ramaderia Que va augmentar notablement.

-La... Continuar leyendo "El procés de la mecanització de la indústria tèxtil a Gran Bretanya" »

Fuentes Históricas de la Educación Infantil

La historia de la Educación Infantil empieza en el siglo XIX, donde se planteó la educación como estadio fundamental en el desarrollo de las personas. Antes del siglo XX, el estudio de la infancia fue puramente médico, por lo que en los primeros años de vida solo existía la educación asistencial.

Aportaciones de la Pedagogía y la Didáctica

La Pedagogía es la ciencia que estudia la educación y la enseñanza.

La Didáctica como Rama de la Pedagogía

La Didáctica es la rama de la pedagogía centrada en los métodos que favorecen el aprendizaje. A principios del siglo XX eclosionó el movimiento llamado Escuela Nueva, que sustituirá a la pedagogía tradicional y pone los cimientos para el desarrollo... Continuar leyendo "Orígenes y Fundamentos de la Educación Infantil: De la Escuela Tradicional a la Renovación Pedagógica" »

Ejes Fundamentales de la Política Energética en Venezuela

1. Magna Reserva: Destinado a la cuantificación y certificación de las reservas que posee Venezuela en la Faja Petrolífera del Orinoco. Se basa en un estudio integrado de geología.
2. Proyecto Orinoco: Encargado del desarrollo de la Faja Petrolífera del Orinoco. Se han seleccionado 27 bloques para su desarrollo con esfuerzo propio y de empresas.
3. Proyecto Delta-Caribe: Busca incorporar el gas a la oferta energética del país.
4. Refinación: El aumento de la capacidad de refinación en Venezuela es crucial en el plan estratégico de PDVSA. El Plan Siembra Petrolera contempla la creación de nuevos centros refinadores.
5. Infraestructura: Se habilitarán más oleoductos y poliductos para garantizar