Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Atsotitzak edo Errefrauak

Eduki trinkoa eta aberatsa izaten dute: bizitzak, heriotzak, lanak, eguraldiak, izaerak eta abarrek dute isla atsotitz edo errefrauetan. Urte eta gizaldi askotako pentsaeraren berri jasotzen dute.

Formaren Ezaugarriak

• Laburrak: Ideiak nabarmenago geratzen dira era labur eta trinkoan emanda.
• Baliabide literarioak: Memoriari laguntzeko, hoskidetasuna (errima), erritmoa, kontrastea, paralelismoa, korrelazioa eta beste baliabide batzuk erabiltzen dituzte.

Hoskidetasuna (Errima)

Bukaera berdinek lotura logiko baten ildoan jartzen gaituzte.

"Abenduko eguna, argitu orduko iluna"

"Egik on, ez dakiala non"

"Kalean uso, etxean otso"

"Balego eta balitz, elkarren atzetik dabiltza"

Korrelazioa

Nola(ko)... hala(ko) egiturak bi elementuren arteko... Continuar leyendo "Euskal Ahozko Literatura: Atsotitzak, Baladak eta Koplak" »

L'ecologia i l'economia són dues disciplines que han de treballar coordinadament per a 'salvar el planeta': posar fi a la fam, les malalties i la pobresa. La Comissió de les Nacions Unides argumentava que la degradació mediambiental produeix pobresa, i la pobresa es converteix en un agent de degradació ecològica. En definitiva, la 'salut' del planeta està relacionada amb la salut dels seus habitants.

Orígens i Iniciatives de la Consciència Ambiental

El 1872, el Congrés dels EUA va aprovar una llei que declarava objecte de protecció el territori volcànic de Yellowstone. El 1968, acadèmics, científics i polítics fundaren el Club de Roma, amb l'objectiu d'investigar i conscienciar sobre perspectives de crisi en un desenvolupament que... Continuar leyendo "Ecologia i Economia: Clau per la Sostenibilitat del Planeta" »

Características Esenciales del Estado de Bienestar Español

El anhelo de configurar una sociedad en la que sea posible la realización personal y el ejercicio de la ciudadanía ha sido posible a través de la creación y desarrollo del Estado de Bienestar. Este modelo se ha asentado sobre tres características básicas a las que no se puede renunciar, si acaso, reformarlas para adaptarlas al nuevo contexto social, según Fernández y López (2006):

• El Efecto Positivo del Modelo de Bienestar en el Crecimiento Económico

  Este modelo ha tenido un efecto positivo en el crecimiento económico sostenido de los países occidentales. Se apoya en una teoría económica que resalta la búsqueda del interés común, mediante la expansión del poder adquisitivo

Reformisme Borbònic: Carles III i la Il·lustració

La Il·lustració, un nou corrent de pensament d'origen francès del segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums, va marcar una època de grans canvis. Els il·lustrats creien que els éssers humans, guiats per la seva intel·ligència, podrien assolir el coneixement, que per a ells era la base de la felicitat. Per això, eren ferms partidaris de l'educació i del progrés.

Van sotmetre a crítica els principis en els quals es basava la societat estamental, negant la transmissió hereditària de qualsevol virtut o privilegi i afirmant la igualtat i el dret a la llibertat de tots els éssers humans. Van defensar un model que garantís la propietat i la llibertat de comerç i d'indústria.... Continuar leyendo "Reformisme Borbònic i Il·lustració a Espanya: Carles III" »

La Segona Revolució Industrial i l'Organització del Capital

Innovació Tecnològica i Nous Sectors Productius

Al segle XIX es va produir una gran innovació tecnològica. El progrés tecnològic va passar a ser el resultat de la cooperació d'un nombre elevat d'especialistes agrupats en laboratoris d'investigació. D'aquí van sorgir nous productes: vidre, cautxú, tints químics, adobs i alumini.

Això va promoure el sorgiment d'altres sectors productius clau:

• Indústria Siderúrgica: Gran expansió de l'acer i l'alumini.
• Indústria Metal·lúrgica: Ampliava la nova indústria de l'automòbil i dels aparells elèctrics.
• Indústria Elèctrica: Gran nombre d'aplicacions, especialment en l'enllumenat.
• Sector Químic: Gran impuls amb la creació de

Comportaments Socials i Formes d'Oci a l'Espanya Liberal

El pes dels terratinents agraris va consolidar una elit social més propera al prototip d'rendista aristocràtic que no pas al model de burgès industrial, emprenedor, dinàmic i arriscat. Només a determinades zones industrials, els valors del treball van aconseguir contrarestar el model social basat en el menyspreu del treball.

Influència de l'Església i laïcització

La influència de l'Església Catòlica va continuar sent molt important. Però un sector del liberalisme espanyol volia laïcitzar la vida pública i posar fi al predomini de la moral catòlica en tots els àmbits socials. A més, una part de la classe treballadora va començar a manifestar actituds clarament anticlericals,... Continuar leyendo "Societat, Oci i Moviment Obrer a l'Espanya del Segle XIX" »

L'Antic Règim (1492-1789): Societat, Economia i Política

Demografia de l'Antic Règim

• Alta natalitat i mortalitat
• Creixement poblacional lent
• Factors limitants: collites pobres, epidèmies, guerres
• Estancament de la població

Economia Agrària i Estamental

• Societat agrària (80% de la població)
• Propietat de la terra en mans dels privilegiats
• Diferenciació social per estaments
• Fonts d'energia: humana i animal
• Pràctiques agrícoles: guaret, manca d'adobs
• Economia d'autoconsum, sense excedents per a la venda

Política i Règim Senyorial

• Règim senyorial (noblesa, església)
• Pocs estímuls per a la millora
• Pagament del delme (10%)
• A finals del segle XVII, introducció del sistema domiciliari preindustrial (filats i teixits)

Ciutats i Producció Artesanal

• Tallers

L'evolució agrícola i la superació de la crisi agrària

La crisi agrària es va superar gràcies al creixement de la producció. Aquest augment va ser degut a les noves rompudes i també a la intensificació dels conreus. L’agricultura es va intensificar gràcies a:

• L’ús de fertilitzants.
• L’increment de la mecanització.
• La posada en regadiu de noves terres de conreu.

Es van introduir plantes farratgeres per millorar la producció ramadera i incrementar així les existències de carn i de llet en el mercat urbà. Com a resultat d’aquest procés, el producte agrari va créixer, malgrat que d’una manera desigual segons el tipus de conreu i les zones. El producte ramader va duplicar la producció en aquest mateix període. No obstant... Continuar leyendo "L'Agricultura a Espanya (1870-1936): Evolució, Crisi i Reformes Agràries" »

L'expansió cristiana i la repoblació

Entre els segles VIII i X, els petits camperols ocuparen voluntàriament la terra; aquest procés rep el nom d'aprisió. El territori peninsular va ser repoblat durant els segles IX i X. Des de mitjan segle IX, va tenir un caràcter oficial, ja que el solia efectuar el mateix monarca o algun poble. Amb aquest procés va aparèixer un important sector de camperols propietaris de parcel·les de terra, anomenats petits propietaris lliures, però a la llarga s'hi van imposar els grans propietaris.

El repoblament al nord-est i Castella

Al nord-est peninsular es va efectuar, en les últimes dècades del segle IX, el repoblament de la plana de Vic i d'altres comarques pròximes. Castella va conquerir unes quantes... Continuar leyendo "L'Expansió Cristiana i la Repoblació a la Península Ibèrica" »

La Dimensión Social del Ser Humano

Sociología: Individuo y Sociedad

El ser humano es biología y cultura. Es un ser social y necesita vivir en sociedad para desarrollar su inteligencia. El estudio de la sociedad ha sido un tema importante de la filosofía. Lo individual hace referencia a lo propio y específico de un sujeto. El término individuo no tiene por qué referirse solo a un ser humano, sino a una especie, ya sea animal o vegetal.

• Para los deterministas biológicos, la parte única y propia de cada individuo es un componente genético.
• Para los deterministas sociales o educacionales, lo único y propio de cada ser es la cultura, del contexto social.
• Desde una postura integradora, más ajustada a lo que realmente ocurre, tendremos que