Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

La Segona Revolució Industrial: Innovació, Capitalisme i Imperialisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,55 KB

La Segona Revolució Industrial: Un Nou Impuls

Al voltant de 1870-1880, la industrialització va entrar en una nova etapa de desenvolupament. Aquest període, conegut com la Segona Revolució Industrial, va durar fins a la dècada de 1920 i es va caracteritzar pels següents trets:

  • Van sorgir noves potències industrials a banda de la Gran Bretanya, com ara Alemanya, els Estats Units i el Japó. En particular, va destacar el progrés dels Estats Units, que van esdevenir el centre hegemònic de l'economia mundial.
  • Van aparèixer noves fonts d'energia; l'electricitat i el petroli van substituir la màquina de vapor.
  • Es van desenvolupar noves branques industrials, com ara la indústria elèctrica, la indústria química, la indústria alimentària
... Continuar leyendo "La Segona Revolució Industrial: Innovació, Capitalisme i Imperialisme" »

Dinámicas Esenciales de la Sociedad Global: Estructura, Actores y Conflictos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 3,31 KB

Factores Clave que Moldean la Sociedad Global

  • Territorio

    Cualquier modificación en la sociedad afecta al territorio y sus fronteras, y viceversa. Puede referirse a: rutas terrestres y marítimas, enclaves estratégicos y fronteras geopolíticas.

  • Estructura

    Condiciona la sociedad y hacia dónde se dirige. Existen tres subestructuras fundamentales:

    • Subestructura Cultural

      Relacionada con la ideología, religión, tradiciones y la cosmovisión que condiciona las otras dos subestructuras. Alberga todo lo concerniente a la Nación, el Estado, la opinión pública y sus creencias, entre otros.

    • Subestructura Económica

      Abarca los modelos productivos, el capital, la rentabilidad, los procesos industriales y comerciales, las explotaciones económicas, las materias

... Continuar leyendo "Dinámicas Esenciales de la Sociedad Global: Estructura, Actores y Conflictos" »

Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,56 KB

  1. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

Les conseqüències demogràfiques

El nombre de víctimes mortals causades per la guerra superen els 40 milions de morts, fins i tot arriben als 60. La meitat dels morts van ser ciutadans soviètics. A més, també cal tenir en compte els 35-40 milions de persones ferides, mutilades, desaparegudes i mortes de gana o de malaltia.

La majoria de víctimes van ser població civil, afectada pels bombardejos, la manca d'aliments, les deportacions, les execucions massives i la “solució final” decretada als camps d'extermini. A les morts s'hi ha de sumar també la davallada de la natalitat a conseqüència del conflicte.

En la postguerra immediata, l'alliberament dels presoners i els treballadors forçosos va provocar... Continuar leyendo "Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial" »

Pueblos Indígenas de Venezuela: Orígenes, Cultura y Legado Ancestral

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 4,01 KB

Orígenes y Diversidad de los Pueblos Originarios de Venezuela

Los primeros pueblos que ocuparon el territorio venezolano poseían importantes y diversos conocimientos, lenguas y tradiciones que han logrado subsistir hasta nuestros días, a pesar del rechazo que sufrieron durante la conquista y su posterior exclusión de la sociedad criolla durante la colonia. Estas manifestaciones perviven directamente en las comunidades indígenas o en expresiones diversas de nuestras culturas mestizas.

Primeras Migraciones y Familias Lingüísticas

Los especialistas sostienen que las oleadas migratorias que se instalaron en Venezuela procedían de dos grandes familias suramericanas: los arawak y los caribes. Entre ambas familias no solo existían diferencias... Continuar leyendo "Pueblos Indígenas de Venezuela: Orígenes, Cultura y Legado Ancestral" »

Informantes Clave, Roles del Investigador y Evolución de la Teoría Fundamentada

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 4,63 KB

Características del Informante Clave según Spradley (1979)

Spradley (1979, citado en Rodríguez Gómez et al., 1999, p. 128) señala cinco características de los informantes clave:

  1. Profunda inculturización: Entiende por ello el proceso natural por el que se aprende una cultura determinada; conocen muy bien los códigos culturales del lugar a investigar.
  2. Implicación actualizada: Es decir, se espera que tenga conocimiento actualizado de los escenarios y sujetos. El autor recomienda que el informante forme parte del contexto durante el desarrollo de la investigación. Pertenecen a la misma cultura o comparten estilos de vida.
  3. Búsqueda de escenarios no familiares al investigador: Porque la familiarización podría transformar la interpretación
... Continuar leyendo "Informantes Clave, Roles del Investigador y Evolución de la Teoría Fundamentada" »

La Industrialització a Espanya al Segle XIX: Entre el Retard i el Pes Tradicional

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,69 KB

La Industrialització a Espanya al Segle XIX

Context Europeu

El segle XIX va ser una època d'industrialització i d'implantació de l'economia capitalista a Europa occidental.

Espanya: Una Industrialització Incompleta

Espanya va experimentar transformacions econòmiques, però el país no es va industrialitzar totalment. La industrialització va ser tardana i insuficient. A més, el pes dels sectors tradicionals (grans propietaris i rendistes) va ser superior a l'augment de la burgesia industrial.

Sectors Econòmics

Agricultura

  • Va continuar tenint un gran pes en l'economia.
  • No es va modernitzar com hauria calgut, malgrat la consolidació de la propietat privada, la desamortització eclesiàstica i l'auge vinícola fins a la Crisi Cerealística.

Ferrocarril

  • Expansió
... Continuar leyendo "La Industrialització a Espanya al Segle XIX: Entre el Retard i el Pes Tradicional" »

Industrialització a Espanya al segle XIX: Anàlisi i Context

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,8 KB

Industrialització a Espanya al segle XIX

Context general

Aquest mapa mostra la industrialització a Espanya durant el segle XIX, destacant les dues àrees industrials més importants: Catalunya, amb la indústria lleugera (tèxtil), i el País Basc, amb la indústria pesada (siderúrgia). També s'hi representen les línies de ferrocarril, la comunicació entre els centres industrials i els recursos d'interès.

L'espai geogràfic representat abasta tot el territori espanyol, incloent les Illes Balears i les Illes Canàries. La llegenda utilitza diferents símbols per a cada fenomen: un engranatge i un corró de fil per a la indústria tèxtil, un carretó per al ciment, una xemeneia per a la indústria química i siderúrgica, vaixells per a... Continuar leyendo "Industrialització a Espanya al segle XIX: Anàlisi i Context" »

Leyes de la hominizacion

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 11,19 KB

1.1 El problema del carácter biológico Del ser humano

La pregunta por la identidad humana lleva a plantearse Cuestiones que hacen referencia a nuestra naturaleza y nuestro origen.

Hasta el Siglo XIX  las respuestas eran religiosas y científicas y Se basaban en la tradición y el dogmatismo. Desde entonces la solución a estas Cuestiones fue asumida por la ciencia moderna.

La búsqueda de respuestas científicas al problema de la Identidad humana no renuncia a la búsqueda de sentido.

Capacidad que ha hecho al hombre Llegar a ser propiamente humano:


Las respuestas más importantes contestada por filósofos Caracterizan al hombre como:

Homo Faber

Henri Bergson, capacidad de transformar la naturaleza y construir Instrumentos.

Animal Político

Aristóteles,... Continuar leyendo "Leyes de la hominizacion" »

Revolució Industrial i Francesa: Causes i Conseqüències

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,07 KB

La Revolució Industrial

1.1 La revolució agrícola

Una sèrie de transformacions en l'agricultura, conegudes com a revolució agrícola, van fer possible un augment notable de la producció d'aliments, cosa que va permetre la supervivència d'una població creixent. Les tres innovacions agràries més importants van ser els canvis del sistema de conreu, la introducció de noves màquines i la nova estructura de la propietat.

La difusió de la rotació de conreus (sistema Norfolk), que combinava el conreu de cereals amb el de plantes farratgeres, va permetre suprimir el guaret, que consistia a deixar una part del sòl sense sembrar perquè recuperés la fertilitat. Aquest canvi de la manera de conrear va anar lligat amb una altra transformació... Continuar leyendo "Revolució Industrial i Francesa: Causes i Conseqüències" »

Forma de govern i poder local a Castella i Aragó

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,94 KB

Forma de govern i poder local a Castella i Aragó

  1. Forma de govern

    Cada regne manté les seves lleis, institucions pròpies... el regne crea institucions

    que se superposen a les institucions anteriors i els donen més poder. Un element important que creen són els consells.

    • Tenen una funció judicial (tribunal de darrera instància) i legislativa (àmbit de promulgar les seves lleis i mesures).

    • Consell de Castella: màxim òrgan de governs les corts.

    • Consell d’Aragó: només funció consultiva. Cada consell tenia un àmbit concret en el que actuaven.

Poder local

  • A Castella: control directe amb el corregidor, qui reparteix els interessos reials a les ciutats. Controla lleis, poder, tributs...

  • A Aragó: minva el poder de les oligarquies

... Continuar leyendo "Forma de govern i poder local a Castella i Aragó" »