Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

L'Imperi Rus abans de 1917: Endarrerit i Autòcrata

A l’entrada del segle XX, l’imperi governat per Nicolau II era un gegant amb peus de fang. El tsar governava un territori immens i molt poblat (100 milions d’habitants). Però aquest extens imperi era un dels més endarrerits d’Europa.

Pel que fa a la política, Rússia continuava sent una autocràcia: el tsar governava directament l’imperi, no estava subjecte a cap constitució ni havia de retre comptes davant de cap parlament.

L’economia russa es basava en una agricultura tècnicament molt endarrerida i amb una producció escassa, que a penes aconseguia alimentar tota la població. La moderna industrialització i el capitalisme només havien penetrat la part més occidental de l’imperi.... Continuar leyendo "L'Imperi Rus abans de 1917: Societat, Economia i Oposició" »

Contactes Comercials entre Europa i Àfrica

Abans de la conquesta colonial, sí que hi havia contactes comercials entre Europa i Àfrica.

Els europeus utilitzaven els africans com a esclaus. També existia el comerç trans-saharià, des de l'Àfrica Negra fins al Mediterrani, i la ruta portuguesa per accedir a les costes africanes.

Contactes entre Europa i Àsia

Abans de la conquesta colonial, sí que hi havia contactes entre Europa i Àsia.

Existia la ruta de la seda que enllaçava la Xina amb Europa. En aquest cas, Europa era el consumidor. Els europeus coneixien les costes asiàtiques, ja que duien a terme finalitats comercials. Per això tenien alguns enclavaments en illes o fortaleses.

Coneixement de l'Interior d'Àfrica i Àsia

Àfrica

Abans

L'Estètica segons Kant

Kant aborda qüestions estètiques a la Crítica del Judici, on defineix l'art i la bellesa com a finalitat sense fi, és a dir, desinteressada. Aquesta obra ha estat font d'inspiració per a molts creadors i artistes, i alguns la consideren una síntesi de les dues crítiques anteriors. A la Crítica de la Raó Pura, parla del coneixement universal i necessari, mentre que a la Crítica de la Raó Pràctica, tracta la llibertat. En una obra d'art, quan un autor intenta reflectir la naturalesa, per exemple, en un paisatge, s'uneixen:

• Universalitat (pròpia de la naturalesa)
• Llibertat (pròpia de l'ésser humà)

L'Aparició de la Societat Industrial al Segle XIX

El segle XIX va ser un període complex a Occident, marcat per... Continuar leyendo "L'Estètica de Kant i l'Aparició de la Societat Industrial" »

La liberalització econòmica i els plans de desenvolupament

• Estabilització de l'economia: Es van elevar els tipus d'interès i es van congelar els sous.
• Liberalització interior de l'economia: Eliminant organismes estatals interventors i la regulació de preus fixos.
• Liberalització exterior de l'economia: Eliminació dels obstacles

Entre les causes d'aquesta crisi s'han de remarcar tres:

• L’empresariat industrials necessitava cada vegada més mà d'obra per augmentar la producció, i per això progressivament van accedir a les peticions dels treballadors, que exigien millores salarials, jornades de treball dignes i contractes fixos. Els salaris van augmentar i, per tant, els beneficis van disminuir.

• La crisi industrial es va precipitar amb l'esclat de la crisi energètica. L'OPEP va aconseguir arribar a un acord per reduir la producció i augmentar el preu del barril de petroli. La producció industrial es basava en un gram consum d'energia barata i, per tant, la puja del preu del petroli va comportar l'encariment dels productes industrials, i això va provocar la caiguda

Etnocentrisme

L'etnocentrisme és com una lent que ens fa mirar les altres societats (les altres cultures) a través de la nostra, com si aquesta fos la referència universal.

Relativisme Cultural

En aquest sentit, cal entendre el relativisme cultural com quelcom que permet minimitzar el parany de l'etnocentrisme.

Subcultures

Les anomenades subcultures són pautes culturals que formen part d'una cultura general, dins la qual tenen uns trets identitaris propis (estil de vida, manera de vestir, expressions lingüístiques, etc.).

Contracultura

En canvi, la contracultura designa els grups que discrepen dels patrons establerts i els desafien obertament. Un bon exemple el constituí el moviment hippie dels anys 1960.

Ideologia segons Karl Marx

Ideologia:... Continuar leyendo "Conceptes Clau de Sociologia, Economia i Globalització" »

El Objeto de las Ciencias Sociales

El objeto de las ciencias sociales es conocer las causas y las consecuencias de los comportamientos humanos, tanto desde una perspectiva individual como social.

El objeto de estudio de una ciencia se define como el objeto del conocimiento propio de esa ciencia, que es el resultado de la generalización de varios objetos del conocimiento en correspondencia con un criterio unificador.

Tipos de Conocimiento

• Administración Pública
• Antropología
• Ciencias Jurídicas
• Ciencia Política
• Comunicación
• Demografía
• Economía
• Geografía

La Importancia de la Ciencia

La ciencia ofrece soluciones para los desafíos de la vida cotidiana y nos ayuda a responder a los grandes misterios de la humanidad. En otras palabras, es una de las... Continuar leyendo "El Objeto de las Ciencias Sociales y sus Tipos" »

Los Componentes de la Ciencia

Para evitar, en las explicaciones de diferentes fenómenos, las confusiones y equívocos que puede generar el lenguaje cotidiano, la ciencia en general crea lenguajes artificiales o sistemas de comunicación alternativos al lenguaje natural o cotidiano.

Los Componentes del Lenguaje Científico

Los componentes de los lenguajes que maneja la ciencia, sea natural o social, son fundamentalmente tres:

• Los Conceptos: Es decir, los términos que se emplean para referirnos a determinados objetos o sucesos.
• Las Leyes: Son el segundo elemento del lenguaje artificial de las ciencias.
• Las Teorías: Son el tercer elemento de la ciencia y del lenguaje que emplea en su investigación.

Conceptos Científicos

Los conceptos, en el terreno... Continuar leyendo "Fundamentos del Conocimiento Científico: Conceptos, Leyes y Teorías" »

La Segona Guerra Mundial: Orígens i Conseqüències

En l'àmbit de les relacions internacionals, la primera conseqüència de l'accés de Hitler al poder (1933) va ser l'abandó d'Alemanya de la Societat de Nacions. La política del règim nazi, encaminada a forjar el Gran Reich i conquerir el seu espai vital, es va imposar a Europa mitjançant els fets consumats. A començaments de 1935, Alemanya va dur a terme l'annexió del Sarre després d'un plebiscit.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va facilitar l'aproximació entre Hitler i Mussolini, ja que tots dos van donar suport als militars insurrectes contra la Segona República, reforçant l'aliança política i ideològica del bloc feixista. La invasió nazi de Polònia va començar amb... Continuar leyendo "La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències: un resum" »