Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Computación para las formas normales

Formas normales

Diagrama

• 1:N — cuando, por ejemplo, una persona puede tener varios trabajos.
• N:N — varias personas pueden tener varios trabajos.
• 1:1 — una persona tiene un único ID.

Conceptos básicos

Realidad social

La cultura

Es el producto de las actividades humanas que son desarrolladas...

El folclore

Es la... Continuar leyendo "Formas normales en bases de datos y conceptos clave de ciencias sociales" »

Existe la creencia de que ciertas medidas ayudan a lograr una mayor equidad en el sistema educativo nacional. Sin embargo, autores como Viñao señalan que “en España no ha existido ni se ha aplicado nunca un modelo de escuela comprensivo o integrador. Lo que ha existido es una situación en la que una buena parte de los centros privados pueden seleccionar a sus alumnos, desechando aquellos con un rendimiento más bajo, necesitados de una atención educativa especial o más conflictivos, que deben aceptar los centros de la red pública. El resultado ha sido una huida de los alumnos de clase media hacia los centros privados y la conversión de algunos centros públicos en establecimientos con un carácter entre asistencial y educativo”.... Continuar leyendo "Equidad y Oportunidades en el Sistema Educativo: Un Desafío Pendiente" »

• Terratinents agraris: Grans propietaris de terres, nobles i burgesos, que vivien dels beneficis obtinguts mitjançant les seues rendes agràries i no invertien en millorar la productivitat.
• Proletariat: Classe social que no disposa de la propietat dels mitjans de producció i que ha de llogar la seua força de treball a canvi d'un salari per a la seua subsistència.
• Utopisme: Proposta que pretenia l'organització de societats igualitàries, amb propietat col·lectiva i el repartiment equitatiu de la riquesa.
• Societats mutualistes: Organització d'ajuda mútua constituïda voluntàriament per obrers amb l'objectiu de protegir els seus membres dels deutes que podrien tindre a causa de malaltia o vellesa.
• Ludisme: Moviment obrer que consistia en la

La idea del realismo y de la objetividad de la ciencia

Las innovaciones de la nueva teoría de la ciencia

Tradicionalmente, se consideraba que los enunciados científicos tenían su fundamento en la experiencia, entendida como observación sensible de los hechos, y en la lógica formal, como instrumento de análisis.

El fallo principal de esta concepción idealizada y poco crítica de la ciencia era que no prestaba atención a la historia real de las ciencias y al modo en que tienen lugar los cambios conceptuales. Precisamente, esto es lo que ha puesto de manifiesto la nueva teoría de la ciencia desarrollada a partir de Popper.

La nueva teoría de la ciencia introduce tres innovaciones fundamentales:

• Relatividad de los hechos: Los hechos científicos

El origen del hombre o antropogénesis, referido al origen o comienzo de la especie humana actual, remite a dos perspectivas muy distintas. Antiguamente y durante la mayor parte de la historia de la humanidad, la visión mítica y religiosa, la antropogonía, fue la más aceptada —a pesar de no contar con pruebas físicas—, y concibe, en general, el origen del hombre como un acto de voluntad de uno o varios dioses. Sin embargo, gracias al desarrollo de la ciencia se produjo un cambio de visión y actualmente el punto de vista universalmente aceptado es la visión científica que sitúa a la especie humana como una más en la evolución biológica de los organismos vivos de la Tierra, aunque los detalles de este origen y evolución son sujeto... Continuar leyendo "El Origen de la Especie Humana: Perspectivas Científicas y Evolutivas" »

Karl Marx (1818–1883)

Nascut a Trier.

Fins ara, la filosofia era una tasca teòrica: coneixement desinteressat.

L'ésser humà com a ésser productor

Ésser humà com a ésser productor

Per a Marx, l'ésser humà no es defineix —com deia Aristòtil— per la racionalitat; per a Marx l'ésser humà és un ésser productiu, un ésser que treballa. I si el punt de vista racionalista era mantenir-se a certa distància del que s'estudia, aquí el fet de produir significa transformar la naturalesa amb l'objectiu de sobreviure.

Tanmateix, l'ésser humà no sempre ha transformat la naturalesa per sobreviure: fins fa poc érem caçadors-recol·lectors. És en l'entrada a l'època neolítica quan l'humà es converteix en un ésser transformador. De la... Continuar leyendo "Karl Marx: producció, infraestructura, superestructura i revolució" »

Bertolt Brecht (1932): La radio como herramienta de transformación social

Bertolt Brecht poseía una convicción democrática sobre la radio, así como sobre la relación que, a su juicio, podría existir entre la radio y el arte. Para Brecht, la radio no ha logrado constituirse en un medio para la participación política o artística de quienes constituyen su numerosa audiencia.

La crítica a la unidireccionalidad mediática

“Es un hecho que siempre nos dejamos embaucar por las posibilidades”, reclama el autor refiriéndose al limitado uso que el público puede hacer del medio: la recepción pasiva de aquello que consideran importante quienes detentan el poder de la radio.

Brecht añade: “el hombre que tiene algo que decir se desespera... Continuar leyendo "Bertolt Brecht y la democratización de los medios: De la radio a la era digital" »

Carles III i la Il·lustració

Carles III era fill de Felip V. Va heretar la corona de Nàpols i, a la mort del seu germanastre, va renunciar a aquesta per la d’Espanya. A Nàpols havia entrat en contacte amb les idees il·lustrades.

La Il·lustració: Idees Clau

La Il·lustració era un moviment científic, polític, cultural, tècnic, etc., que havia nascut i s’havia desenvolupat a França. Entre els seus pensadors destacaven:

• En política, les tendències més radicals anaven contra la monarquia absoluta: Montesquieu i la separació de poders; Rousseau, que defensava que la sobirania resideix en el poble o nació.
• Millores en economia: agricultura racional, nous conreus, innovacions tècniques, etc. També obres públiques, millores de camins,

L'origen de la integració europea post-2GM

Després de la Segona Guerra Mundial (2GM) a l'Europa occidental s'estableixen polítiques d'integració econòmica que van portar a:

• Superar les rivalitats entre els estats.
• Enfortir-se davant d'altres àrees capitalistes i del bloc socialista.

Primeres organitzacions i tractats

1948: Es crea l'Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE) per administrar els ajuts del Pla Marshall.

1951: Es funda la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer) per establir un mercat comú per a aquestes dues matèries, prenent decisions comunes entre els estats membres: França, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i la RFA (coneguts com l'Europa dels 6).

La creació de la CEE i el Tractat de Roma

1957:

Política Exterior dels Reis Catòlics

Annexions Territorials i Àrees d'Influència

• Corona d'Aragó: Rosselló, Cerdanya, Nàpols, al nord d'Àfrica.
• Corona de Castella: Ocupa les Illes Canàries i s'expandeix fins a arribar a Amèrica.

Política Matrimonial

Es van establir contractes de matrimoni amb:

• Anglaterra
• Portugal
• Àustria i el Sacre Imperi (Joana "la Boja" + Felip "el Bell") ---> Aquesta unió portarà al regnat de Carles I.

Conquesta, Ocupació i Explotació d'Amèrica

Colom volia anar a l'Índia però va arribar a Amèrica (s'equivocà amb la distància) i no va morir perquè arribà a Amèrica. L'ocupació es va fer en 3 fases:

• Carib
• Amèrica Central: (Imperi Asteca i Maia) conquerida per Hernán Cortés, esdevingué el Virregnat de Nova