Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Derechos e Inclusión

La posibilidad de que todas las personas accedan a bienes y servicios educativos, económicos, políticos y culturales.

Inclusión Social

Proceso de integración de todos los miembros de la sociedad, independientemente de su origen, condición socioeconómica o pensamiento, especialmente de los grupos históricamente excluidos. Ejemplos: subsidios de vivienda, educación gratuita, restitución de tierras y oportunidades de trabajo para personas con discapacidad.

Inclusión Cultural

Promocionada en Colombia por la Constitución de 1991 en los artículos 7 (protección a la diversidad cultural), 70 (acceso a la cultura) y 71 (fomento a la actividad cultural).

Derechos en Colombia

Normas que reconocen y protegen la dignidad de los... Continuar leyendo "Derechos Humanos, Inclusión y Desarrollo en Colombia" »

El Japó: Època Meiji i Expansió Econòmica

A finals del segle XIX i començaments del segle XX, el Japó va evolucionar, iniciant-se l'època Meiji. L'Estat farà el paper d'una burgesia inexistent i intervindrà en les activitats econòmiques. L'expansió econòmica va ser afavorida per la mà d'obra barata. La creació d'empreses va formar grups industrials que van començar a exportar els seus productes.

La Gran Depressió: Origen i Conseqüències

La crisi es va desencadenar per l'increment de la producció agrària, fet que va provocar que els preus baixessin un 30%. A la indústria, la producció no va disminuir, però una part no va tenir sortida al mercat, augmentant l'atur i disminuint els salaris. Es van manifestar problemes del capitalisme,... Continuar leyendo "Japó, Depressió i Revolució Francesa: Anàlisi Històrica" »

Liberalisme, Socialisme i Industrialisme: Anàlisi Comparativa

1. Autors del liberalisme: Locke, Constant i Hayek. Constant, francès, va donar una concepció de la llibertat distingint entre moderns i antics. La llibertat dels moderns implica que els ciutadans estan al servei del bé comú.

2. Característiques del liberalisme segons John Dunn:

• Racionalisme Polític: Els liberals utilitzen la raó per organitzar la societat de manera adequada.
• Hostilitat cap a l'Autocràcia: Rebuig del poder dictatorial. Les normes han d'aplicar-se a tothom.
• Disgust cultural pel Conservadorisme: Obertura al canvi en contraposició a les posicions conservadores.
• Tolerància cap a la Tradició: Incorporació de pensament nou sense descartar elements de la tradició.

MATERIALISME HISTÒRIC:

La teoria del materialisme històric és una teoria sociològica que pretén explicar les transformacions socials per mitjà de la distinció, en tota societat, d'una INFRAESTRUCTURA (o base econòmica) i una SUPERESTRUCTURA (ideològica, jurídica i política). Primerament, Marx estudia la història fixant-se en els seus aspectes materials, és a dir, que en principi no es fixarà en coses com ideologies polítiques. Ell creu que el que realment determina una societat és la seva estructura econòmica. Per a explicar els elements que constitueixen la estructura econòmica podriem posar d’exemple, el “petit comerç”, és a dir, una mateixa persona fa roba i la comercialitza. Ella mateixa té les màquines, compra... Continuar leyendo "Materialisme Històric: Teoria de Marx sobre les transformacions socials" »

5.1.NATURALEZA, CULTURA Y SOCIEDAD

La naturaleza proporciona a cada especie biológica el equipamiento necesario para adaptarse al medio en donde vive.El ser humano no cumple esta regla.Nacemos inadaptados al medio, mientras que otras especies vienen con una serie de instintos que les ofrecen patrones de conductas adoptivas , estos permiten generar respuestas automáticas ante cualquier circunstancia.

Los humanos carecemos de estos instintos.Nos obliga a crear nuestra propia adaptación al medio.La cultura es la respuesta adaptativa propia de los seres humanos.Creamos una fortaleza cultural que nos protege y nos permite encajar en el entorno donde nos toca vivir.El medio natural lo transformamos en un medio cultural que lo hace más habitable.

El término cultura, que proviene del latín cultus, hace referencia al cultivo del espíritu humano y de las facultades intelectuales del hombre. Su definición ha ido mutando a lo largo de la historia: desde la época del Iluminismo, la cultura ha sido asociada a la civilización y al progreso.

Carácterísticas de toda la cultura:

a. Toda la cultura constituye una configuración, es decir, es un todo organizado que integra los diversos elementos. Es por eso que podemos hablar de cultura americana, italiana, francesa, etc., en la mesura que cada una está separada de las otras y tiene carácterísticas que la definen específicamente.

B

Toda conducta es aprendida, aunque tenga su origen en necesidades biológicas o instintivas.

C

Es una conducta... Continuar leyendo "Socialización de Sócrates" »

Revolucions liberals a Europa

1820: Esclatà una primera onada de revolucions liberals, amb aixecaments liderats principalment per activistes militars per posar fi a l'absolutisme i prendre el poder. Reprimides per les forces de la Santa Aliança. Només a Grècia, s'aconseguí la independència de l'Imperi Turc després d'una guerra que culminà en 1829. Independència de la metròpoli espanyola.

1830: Segona onada revolucionària

La segona onada revolucionària a Europa central i occidental, entre 1829 i 1835, va tenir un impacte més ampli que la primera. Originada a França, va implantar sistemes polítics liberals. La revolta va començar a França el juliol de 1830, amb la caiguda de Carles X de Borbó i l'establiment d'una monarquia liberal... Continuar leyendo "Revolucions liberals i unificacions a Europa (1820-1870)" »

Contexto Histórico: Transiciones a la Edad Moderna

Los últimos siglos de la Edad Media representaron un periodo de profundas transformaciones económicas, sociales y culturales, cuya culminación se produce en la Edad Moderna. Desde el siglo XII comenzaba a vislumbrarse por toda Europa el renacer del mundo urbano, con un notable crecimiento de las ciudades existentes y la fundación de núcleos de nueva creación. En la Baja Edad Media (siglos XIV y XV) hubo cambios fundamentales:

• Cambios sociales: Aparición de un nuevo grupo social, la burguesía urbana.
• Cambios económicos: Nuevas fuentes de riqueza, basadas en la producción artesanal, el comercio y la banca.
• Cambios culturales: Querían una buena preparación intelectual, lo cual favoreció

Revolucions a Anglaterra

El parlament estava format, des de l'edat mitjana, per les cambres dels Lords (nobles i clero) i dels Comuns (burgesia urbana i els mitjans propietaris agraris). A Anglaterra, dues revolucions al segle XVII van posar fi a la monarquia de la dinastia Stuart. El descontentament va provocar una primera revolució encapçalada per Oliver Cromwell (propietari agrícola de la petita noblesa rural, partidari de reformes religioses i polítiques). Va ser elegit membre de la cambra dels comuns, va comandar l'exèrcit parlamentari i va donar formació militar a molts pagesos, derrocat el rei Carles i el va fer executar. Després d'un període de república molt breu, el nou monarca Carles II va acceptar l'habeas corpus el 1679.... Continuar leyendo "Revolucions i idees il·lustrades a Anglaterra i Amèrica" »

Estatus y Rol

El estatus es la posición que ocupa un individuo dentro de cada grupo social al que pertenece. Un individuo posee tantos estatus como grupos sociales a los que pertenezca. Cada estatus genera ciertas obligaciones y derechos para ese individuo dentro del grupo. Por ejemplo, dentro de una familia, el individuo puede tener el estatus de padre.

Existen dos tipos de estatus:

• Estatus adscrito: Se posee en un grupo social por razones biológicas, independientemente de las cualidades y capacidades personales. Suele darse en grupos primarios. El padre de una familia es un ejemplo.
• Estatus adquirido: Se adquiere en un grupo social en razón de las cualidades personales (formación, experiencias, etc.). Suele darse en grupos secundarios, aunque