La Doctrina Social de la Iglesia: Un Recorrido por las Encíclicas Sociales

La Doctrina Social de la Iglesia (DSI) es un cuerpo de enseñanzas que aborda cuestiones sociales, económicas y políticas desde una perspectiva católica. A lo largo de los siglos, diversos papas han emitido encíclicas que profundizan en estos temas, adaptando el mensaje cristiano a los desafíos de cada época. A continuación, se presenta un resumen de algunas de las encíclicas más influyentes en la configuración de la DSI.

Rerum Novarum: La Condición del Trabajo

Contexto Histórico

Publicada por León XIII en 1891, esta encíclica surge como respuesta a la extrema pobreza y explotación de los trabajadores en Europa durante la Revolución Industrial, marcando... Continuar leyendo "La Doctrina Social de la Iglesia: Evolución y Principios Clave en las Encíclicas Papales" »

L'Antic Règim

Definició: Sistema social, econòmic, polític i cultural que va caracteritzar les societats de l'Europa Occidental als segles XVI i XVIII.

Societat Estamental

Forma d'organització social característica de l'Antic Règim, dividida en tres estaments:

• Clero
• Noblesa
• Tercer Estat

Manufactures Reials

Instal·lacions industrials fundades per iniciativa dels monarques absoluts, moltes dedicades a la fabricació d'objectes de luxe per al consum dels propis palaus reals.

Motors de Canvi al Segle XVIII

Durant el segle XVIII, malgrat el manteniment de les estructures socials de l'Antic Règim, el Regne Unit (amb la industrialització) i França (amb la Revolució Francesa) van experimentar canvis profunds.

Mans Mortes

Terres amortitzades del clergat/... Continuar leyendo "L'Antic Règim i la Il·lustració: Societat, Economia i Poder" »

Naturaleza y Cultura: Conceptos Fundamentales

La Naturaleza y lo Innato

La naturaleza es lo innato, aquello con lo que se nace porque está genéticamente preprogramado o se desarrolla en el estado embrionario y fetal.

La Cultura y lo Adquirido

La cultura es lo adquirido por aprendizaje social, a partir del momento en el que nacemos.

El Fijismo: Una Concepción Histórica

La concepción dominante hasta el siglo XIX fue el fijismo, que sostenía que las especies son:

• Fijas.
• Creadas por Dios.
• Inmutables.
• Grupos aislados.

El representante más importante de esta teoría fue Linneo.

Perspectiva Filosófica del Fijismo

Desde el punto de vista filosófico, el fijismo va unido a la corriente metafísica que afirma la inmutabilidad de la esencia de las cosas. Además,... Continuar leyendo "Dimensiones del Ser Humano: Evolución, Cultura y Conciencia Cívica" »

Guerres de l'Opi

L'emperador xinès, preocupat per l'increment del consum d'opi entre els seus súbdits, afavorit pel contraban i protegit pels britànics, va prohibir la importació i va fer llançar 20.000 caixes al mar. La Gran Bretanya va respondre a aquest acte amb la guerra (1840). Després d'haver ocupat Xangai, els britànics van obtenir pel Tractat de Nanquín:

• La cessió de Hong Kong.
• L'obertura de la Xina al comerç europeu.
• La rebaixa dels drets de duana.
• El dret dels seus súbdits a ésser jutjats només pels seus cònsols.

Aquest tractat, del qual les altres potències europees es van beneficiar immediatament, va obrir la Xina als occidentals.

Guerra de Successió (Guerra Civil dels EUA)

El punt fonamental de discòrdia era l'esclavitud.... Continuar leyendo "Història Contemporània: Guerres, Revolucions i Imperialisme (Segles XIX-XX)" »

Bloc 1; 1. Què foren les migracions indoeuropees i quins foren els pobles colonitzadors procedents de la Mediterrània oriental que arribaren a la Península Ibèrica en el primer mil·lenni a.C. Esmenta algun aspecte relacionat amb aquestes civilitzacions a les Illes Balears.

Les migracions indoeuropees foren pobles procedents d’Europa central que varen introduir les llengües indoeuropees a la Península Ibèrica.

Els pobles colonitzadors procedents de la Mediterrània Oriental foren:

Els fenicis, que procedien d’un poble de l’Àsia Occidental anomenat Tir. Aquests per controlar la ruta dels metalls establiren nombroses colònies pel Mediterrani, per la qual cosa s'assentaren en l'estret de Gibraltar, de manera que, a partir del s. VIII... Continuar leyendo "Migracions Indoeuropees i Pobles Colonitzadors a la Península Ibèrica" »

La Manufactura Tradicional

El sector manufacturer obtenia produccions escasses i ocupava un segment de la població minoritari. La producció es desenvolupava a través de sistemes:

• El taller artesanal urbà: L’artesà, propietari del taller, treballava sol o amb ajuda d’assalariats.
• Les manufactures urbanes: Impulsades per l’Estat, ocupaven un nombre considerable de treballadors a canvi d’un salari. Es dedicaven a fer productes de luxe.

La Societat Estamental: Privilegiats i No Privilegiats

Els Estaments Privilegiats

• El clergat: La major part dels seus ingressos provenia del cobrament d’impostos, de donacions i de rendes de les propietats del món rural. Es tractava d’un estament extremadament jerarquitzat: des de l’alt clergat fins

La Ciencia: Concepto y Fundamentos Esenciales

La ciencia es el conjunto de conocimientos estructurados sistemáticamente. Es el conocimiento obtenido mediante la observación de patrones regulares, de razonamientos y de experimentación en ámbitos específicos, a partir de los cuales se generan preguntas, se construyen hipótesis, se deducen principios y se elaboran leyes generales y sistemas organizados por medio de un método científico.¹

La ciencia considera distintos hechos, que deben ser objetivos y observables. Estos hechos observados se organizan por medio de diferentes métodos y técnicas (como modelos y teorías) con el fin de generar nuevos conocimientos.

Características de la Ciencia según Mario Bunge

• Trasciende los hechos: descarta

L'Imperialisme: Potències i Doctrines

Principals Imperis Colonitzadors

• Imperis principals: Britànic, Francès.
• Potències imperials ja existents: Austrohongarès, Otomà, Rus.
• Noves potències imperials (Arriben tard): Japó, Alemanya, Estats Units.

Doctrina Monroe: "Amèrica pels Americans"

Defensava que l'espai de domini natural dels Estats Units era tot el continent americà.

Tipus de Colònies i Formes de Dominació

Tipus de Colònies segons el nombre de pobladors

• De poblament: Molts pobladors. S'hi envien excedents de població.
• D'explotació: Pocs pobladors. Enfocades en l'explotació del territori i els recursos.

Formes de Dominació Territorial

Protectorat

El territori colonitzat manté l'estructura de govern local. Exemple: Marroc.

Domini

Extensió

Os Pobos Prerromanos da Península Ibérica

Desde o final da Idade do Bronce, arredor do 1600 a.C., cando se producen movementos indoeuropeos cara á Península Ibérica, ata o comezo da ocupación romana a finais do século III a.C., ten lugar un período protohistórico. Durante este tempo, sucédese a chegada á Península de pobos do Mediterráneo oriental que viñan buscando materias primas como o estaño. Estes pobos, que fundarían enclaves comerciais costeiros, entrarían en contacto cos indíxenas que entón ocupaban o espazo peninsular e deixarían testemuñas escritas sobre eles.

Principais Culturas Prerromanas

A Cultura Tartesa

No suroeste peninsular destaca a cultura tartesa. Probablemente mantiña unha rica cultura comercial en contacto... Continuar leyendo "Pobos Prerromanos da Península Ibérica: Culturas e Sociedades" »

La Fi del Franquisme i la Transició Democràtica

La Crisi Econòmica de la Dècada del 1970

A partir del 1973 es va iniciar un canvi en l'economia dels països occidentals, provocat per l'alça ràpida del preu del petroli i de les matèries primeres. La crisi del petroli va posar fi al període de creixement i de prosperitat anterior i va inaugurar una època de recessió econòmica profunda. A Espanya, aquesta crisi es va iniciar amb una alça contínua dels preus, amb un retrocés del turisme, que va reduir l'entrada de divises, i amb una disminució de les inversions estrangeres. Aquesta situació va afectar el sector industrial i moltes indústries van fer fallida, i l'atur es va incrementar. En conseqüència, a partir del 1975 els índexs... Continuar leyendo "La Fi del Franquisme i la Transició Democràtica a Espanya (1973-1977)" »