Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Universidad

el Contextualitzem a finals del període Clàssic grec, també conegut com segon classicisme, quan ja Es començava a entrar en l’anomenat període hel·lenístic. Amb La fi de les guerres del Peloponès (431-404 aC), que va enfrontar les dues ciutats greuges principals (Atenes i Esparta) i els seus aliats, Atenes Va començar a perdre importància. Va ser llavors, cap el 338 a.C quan les ciutats gregues encara estaven dèbils a Causa de la guerra, que el rei Filip de Macedònia va aprofitar per unificar Totes les seves polis sota el seu domini. Després De la seva mort, el 336 aC,el seu FillAlexandre el Gran formarà un immens Imperi que s'estendrà fins al riu Indus, ocupant Mesopotàmia, Egipte I Pèrsia. La democràcia desapareix ja... Continuar leyendo "Funció hermes amb el nen díonis, de praxíteles" »

CarácterÍSTICAS El arte islámico se debe interpretar desde un punto de vista religioso propio de una sociedad teocentrica como es la musulmana donde el poder político y religioso recae en la misma persona. La cultura musulmana está impregnada de religiosidad hasta el punto de no existir diferencia entre lo laico y lo sagrado. Esta mentalidad se refleja en la expresión artística que deja ver la fé y su concepto de divinidad , así,  como el influjo que sobre la vida del creyente ejerce el Corán libro sagrado del islam . Entre las consecuencias que tiene sobre el arte está Concepción religiosa de la vida se encuentra en que el arte musulmán es iconoclasta.No es posible conocer la imagen de Dios y por ello su representación es imposible.... Continuar leyendo "Roma barroca" »

Siglo XIX: Francia Beaux arts: Clasicismo Y Racionalismo

A partir de la Revolución Francesa comienza un periodo de Gran inestabilidad, esto queda reflejado en una sucesión de distintos Gobiernos. Después tenemos la asamblea la convencíón, el directorio, el consulado Y lo sucede el Imperio francés (1804 – 1814) y la derrota de Waterloo (1815). Restauración De los borbones en Francia. Monarquía de Julio, la cual se desaloja en 1848 y Se busca la Segunda República que fue muy efímera, solo duro 3 años. Tras esto, Se da lugar al segundo Imperio, gobernado por Napoleón (1848). El siglo Finaliza con la Tercera República (1870 – 1940).Tras la guerra Franco prusiana. La cultura aporta estabilidad a las entes políticas, se crea La... Continuar leyendo "El Barroco y la unificación de las artes" »

Art Grec: Introducció

Precedents: Art Cretenc o Minoic: palaus (Cnossos). Columnes amples i vermelles, ja amb quí i collarí. Pintures al fresc. Art Micènic: palaus, tresor d'Atreu, Porta dels Lleons, Molts treballs d'orfebreria i ceràmica (màscara d'Agmemnòn).

Etapes de l'Art Grec

Arcaica

Segles VII-V a.C. Es fixen els estils. Politicament: Guerres Mèdiques de grecs contra perses. Es comencen a desenvolupar les polis com a ciutats-estats independents. Atenes despunta per sobre de les altres.

Clàssica

Segles V-IV fins la mort d'Alexandre el Gran: Atenes agafa volada i finalment es desencadenen les guerres del Peloponès (tots contra tots). Moment dels grans autors teatrals: Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdia), Aristòfanes (comèdia)... Continuar leyendo "Art Grec: Introducció, Etapes i Característiques" »

2 PARTE (CIUTAT HELLENISTICA) 2.3.L’etapa Hel·lenística, 323 aC – 30 aCà  Imperi D’Alexander el Magne (336-323 aC)

à Alexandre de Macedònia conquereix L’Imperi Persa. Expansió de la cultura grega pel món oriental. Inici de L’anomenat període hel·lenístic. Cultura França, 1 sola llengua, una sola Moneda.
Progressiva dissolució dels principis democràtics aconseguits = Reducció de la Funció origínària de l'àgora (funcions religioses i sobretot Comercials). Aparició de Temples i mercats Dins àgores i STOA per al comerç.
Pèrdua De representativitat política del ciutadà = ciutat de masses, centre de Negocis, els habitants de diverses ètnies i procedències. Equipaments Públics Per a les masses: Multiplicació d'

época predinástica arquitectura doméstica y arquitectura religiosa.  En los inicios comienzan los entierros domésticos. Se entierra al muerto en el propio espacio del hogar. Este concepto de tumba-casa. Dentro de la arquitectura doméstica incorporamos la tipología de palacio. Las primeras casas eran pequeños habitáculos de forma rectangular con paredes curvas, ventanas pequeñas y puertas.Adobe. Es importante destacar que en la Tumba número 100 de la Hieracómpolis hay un ejemplo claro de enterramiento con ajuar.

Se empieza a formar la idea de pirámide y de necrópolis.  La primera tipología de edificio funerario importante es la mastaba. La primera mastaba era una fosa con varias habitaciones que se cerraba y enterraba con guijarros