Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Secundaria

Renaixement i Humanisme

El Renaixement és un moviment cultural i artístic que es va desenvolupar a Itàlia al segle XV.

Humanisme

L'humanisme és el moviment intel·lectual que s'inspira en el món clàssic i dóna importància a l'estudi de les ciències humanes.

Principis de l'Humanisme

• Antropocentrisme: L'ésser humà és el centre de tot.
• Racionalisme: La raó humana és la font de coneixement.
• Interès per la natura: L'home forma part de la naturalesa.
• Estudi del grec i el llatí: El món clàssic és un referent.
• Polifacetisme: Un bon humanista ha de dominar totes les branques del saber.
• Individualisme: L'individu es fa a si mateix.

La Impremta

La impremta va ser un invent clau per la difusió de les idees humanistes.

Humanisme a Italia

Itàlia va... Continuar leyendo "Renaixement i Humanisme a Italia i Europa" »

Colosseu o Amfiteatre Flavi

Títol: Colosseu o Amfiteatre Flavi
Autor: desconegut (encarregat per l’emperador Flavi Vespasià)
Cronologia: s. I (72-80)
Materials: blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc
Estil: romà imperial
Localització: Roma

Context

El Colosseu es va començar a construir l’any 72 dC, durant el mandat de l’emperador Flavi Vespasià (69-79), i va ser inaugurat l’any 80 dC pel seu successor Tit (79-81), encara que no es va acabar completament fins a l’any 82 gràcies a la iniciativa de Domicià (81-96). Acabades les obres, el Colosseu es va convertir en l’amfiteatre més gran que s’havia construït mai. Durant gairebé 500 anys, s’hi celebraven nombrosos jocs a l’interior, fins i tot després... Continuar leyendo "Colosseu: L'Amfiteatre Flavi de Roma" »

Arquitectura Religiosa y Conmemorativa Romana

Los romanos veneraban a sus dioses lares (del hogar) y manes (antepasados). En la época de Octavio Augusto, se popularizó el culto al emperador, considerado una deidad.

El Templo Romano

El templo romano es una síntesis del templo griego y etrusco, dedicado a deidades como Júpiter, Juno y Minerva. Se distinguen dos tipos principales:

• Planta circular: Parecido al tholos griego, como el Templo de Vesta en Roma.
• Planta rectangular: Construido sobre un zócalo, con un pronaos más amplio y una cella rodeada de medias columnas, ejemplos notables son el Templo de Fortuna Viril en Roma o la Maison Carrée en Nimes.

El Panteón de Roma, consagrado a todos los dioses, es un ejemplo monumental. Consta de un... Continuar leyendo "Legado Artístico Romano: Arquitectura y Escultura de la Antigüedad Clásica" »

La Mezquita y el Palacio en el Arte Hispano-Musulmán

El edificio más importante es la mezquita, lugar creado a partir de las necesidades de llevar a cabo la plegaria colectiva. Su origen constructivo son las basílicas romanas y paleocristianas. La forma más frecuente es la planta rectangular en la que se diferencian dos zonas principales:

La Mezquita: Estructura y Partes

• La sala de oración: dividida en numerosas naves perpendiculares al muro, orientado hacia la Meca. Cercano a este importante espacio se encuentra el púlpito para dirigir la oración.
• El patio porticado y descubierto: donde se sitúa el alminar desde el que se llama a la oración, que puede tener diversas plantas, siendo la más frecuente la cuadrada, octogonal o circular,

Anàlisi de la Victòria de Samotràcia

Cronologia

190 aC

Context Històric

La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes. La cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats com Pèrgam o Alexandria.

Estil Hel·lenístic

L’estil correspon al període hel·lenístic grec (segles III aC a I aC). Aquest estil trencava amb el cànon clàssic d’equilibri, presentant rostres amb gran expressivitat que mostraven sentiments (sofriment, passió) i explorant noves formes de moviment i tensió.

Característiques de l'Obra

És una Niké o Victòria, representada com una figura femenina amb ales que acaba de posar-se amb una empenta sobre la proa d’un vaixell. L’estàtua ha... Continuar leyendo "Victòria de Samotràcia: Anàlisi Art Hel·lenístic" »

Berpizkunde aroa XV. eta XVI. mendeetan kokatzen da. Adibidez, Petrarka, Berpizkundeko eragileetako bat, XIV. mendeko pentsalaria da.

Garai horretan, hirietan biztanleak ugaritu egin ziren, eta merkataritza kapitalismo hasiberria garatu zen. Ekonomia dirutan oinarrituz, burgesia sortu zen.

Italian, Berpizkundea, Erdi Aroko pentsamoldearen aurkako mugimendu gisa sortu zen, Milan, Venezia... bezalako hirietan.

Erdi Aroko instituzio hertsiei, Elizari nahiz instituzio feudalei, aurre eginez, gizakiaren aldeko aldarria egin zen Berpizkundean. Gizakiak bere buruaz duen ikuskera ere aldatu zen. Ordena teozentrikotik antropozentrikora pasatu zen; gizakiak munduaren batasuntzat dauka bere burua, Jainkoaren eta izakien zentrotzat.

Gertakari Garrantzitsuak

• Inprentaren

A escola italiana

Aínda que predominou a temática relixiosa, pois a Igrexa era o principal cliente dos artistas, tamén se realizaron obras mitolóxicas. O pintor máis destacado foi Caravaggio. Os seus personaxes, moi realistas, inspiráronse en modelos da vida real. Foi o mestre do tenebrismo, unha técnica que fai emerxer as figuras da escuridade para captar a atención do espectador. Entre as súas pinturas destacan A vocación de san Mateo, A cea de Emaús e A morte da Virxe.

A escola holandesa:

A pintura holandesa estivo moi condicionada polos gustos da burguesía, que encargaba as obras. Por iso predominaron os retratos, as paisaxes, as escenas da vida cotiá e os bodegóns. Rembrandt foi o pintor máis importante. Utilizou o claroscuro... Continuar leyendo "A escola italiana e holandesa na pintura do século XVII" »

Emakume Sabinoak eta Erromatarren Tartean (Rapto de las Sabinas)

“Rapto de las Sabinas” margolana Davidek eginiko obra garrantzitsuenetako bat da. Pintura hau 1799.urtean egin zen, zehazki neoklasizismo garaian, gaur egun Pariseko Loure museoan kokatuta dagoena.

Garai hau, Grezia eta Erromako tradizio klasikoaren araberako formez arduratzen zen, kasu honetan imitazioa Errenazimenduan baino askoz ere mimetikoagoa izan zen; hau da, garai klasikoko obrak irudikatuko zituzten.

Mende honetan, burgesiak gizarte eta ekonomian aldakuntza handiak bultzatu zituen, baina botere ekonomiko hark ez zuen politikan eragin handirik izan. Hori gutxi balitz, 1789ko Frantses Iraultza eta lehen inperio napoleondarra eman zen eta giro hontan, neoklasizismoa izan... Continuar leyendo "Emakume Sabinoak eta Erromatarren Tartean" »

Pavelló d'Alemanya a l'Exposició de Barcelona de 1929

Una obra icònica del racionalisme modern, construïda per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Dissenyat per Mies van der Rohe, aquest pavelló, tot i ser destruït el 1930, va ser reconstruït fidelment el 1986 i es troba al parc de Montjuïc.

Context Històric

A l'Alemanya de la República de Weimar, es buscava mostrar una imatge de modernitat i ruptura amb els imperis. Les avantguardes artístiques van florir, però aquest avenç es va veure truncat amb l'ascens de Hitler al poder, forçant molts intel·lectuals i artistes a l'exili. A Espanya, el pavelló va coincidir amb els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera, contrastant amb l'estil noucentista dels edificis... Continuar leyendo "Pavelló Alemany de Barcelona 1929: Joia del Racionalisme Modern" »

La Ciudad en el Mundo Antiguo