Casa Milà: Arquitectura Modernista a Barcelona

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,38 KB

Casa Milà: Arquitectura Modernista a Barcelona

  • Nom:

    Casa Milà
  • Autor:

    Gaudí
  • Cronologia:

    1906-1912, principis s.XX
  • Estil:

    Modernisme
  • Tipologia:

    civil
  • Materials:

    pedra, ferro, maó i ceràmica
  • Localització:

    Barcelona

Context històric i cultural

Ens situem a l’Espanya d'inicis del s.XX en plena Crisi de la Restauració Borbònica. És just després del desastre del 98 (pèrdua de colònies de Cuba) que la societat espanyola es troba en una crisi moral i ideològica. Mentre Espanya es veu immersa en aquesta decadència, Catalunya es troba en un moment de creixement perquè s’industrialitza, fent que l’economia catalana estigui en bonança. Es consolida el catalanisme com a opció política.

La Casa Milà pertany al Modernisme. És un dels estils més importants de la història catalana, basat en un moviment de renovació. Busca la modernitat i és un art total i original que juga amb la forma corba. Els màxims representants són Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner.

Gaudí va ser un reconegut arquitecte català modernista que va començar la seva carrera amb encàrrecs de la família Güell, amb la qual després va tenir una gran relació. Un dels encàrrecs que li portarà quasi tota la seva vida serà la Sagrada Família. Destaquen altres obres seves com la Casa Batlló o el Parc Güell.

Anàlisi formal

  • Elements sustentats:

    façana, pisos i la coberta.
  • Elements sustentadors:

    Esquelet de ferro que permet donar llibertat a les plantes (no hi ha murs de càrrega). La façana es subjecta a l’estructura amb uns tensors de ferro.
  • Descripció façana:

    L’edifici s’adapta al pla Cerdà. És una gran estructura de pedra feta amb formes ondulades i sinuoses.



L’edifici consta de set plantes:

  • Planta baixa:

    dóna accés a l’edifici i hi trobem botigues
  • Pis principal o planta noble:

    és el pis més important, destinat com a vivenda de la família Milà.
  • 4 plantes:

    destinades al lloguer dels pisos
  • Àtic:

    tanca l’edifici. Està fet amb trencadís.

Gaudí juga amb l’ús de la pedra, les formes ondulades que recorden al mar i amb el ferro forjat dels balcons amb motius florals. Tots els pisos són iguals a nivell de façana menys el pis principal, que té columnes que el diferencien de la resta.

A la part alta de la façana hi ha uns motius decoratius que fan al·lusió a la Mare de Déu del Roser. Això és perquè la senyora Milà (de nom Roser) va demanar-li que posés una imatge de la Mare de Déu. Just va coincidir amb la Setmana Tràgica i la família es va penedir (ja que es cremaven els símbols religiosos), de manera que Gaudí va intentar dissimular-ho dibuixant una rosa. A cada cantonada hi ha una inscripció que fa referència a l’Ave Maria.

Espai interior

  • Planta adaptada al pla Cerdà

  • Hi ha tres façanes:

    una dóna a Passeig de Gràcia, una a Provença i l’altra fa xamfrà.
  • Dos blocs d’edificis:

    Per això té dues entrades, una pel xamfrà i l’altra per Provença.
  • A la part del darrere hi ha el pati d’illa:

    dissenyat pel pla Cerdà.
  • Gaudí va crear dos patis interiors que es comuniquen:

    a partir dels quals dóna forma als pisos. Aquests il·luminen i ventilen.
  • Planta lliure:

    no hi ha murs de càrrega. L’espai es podia distribuir com volgués.

Relació amb l’entorn: Ben integrat, s’adapta a la perfecció al pla Cerdà. A més, la originalitat es veu sense cap problema ja que els carrers de l’Eixample són més amples i permeten una millor visibilitat.

Anàlisi conceptual

Funció Civil, de vivenda. Era la casa de la família Milà, vivia al pis principal. Els altres pisos es llogaven i els Milà en treien benefici.

Actualment és propietat de Caixa Catalunya, que explota turísticament l’edifici. El pis principal és una sala d’exposicions i a excepció d’un que es pot visitar, la resta són vivendes o oficines.

Significa: L’edifici es diu així pel seu aspecte i perquè en construir la façana, deixaven les pedres al solar del davant i l’edifici va acabar adoptant el nom.

Models i influències: Natura, Arquitectura del ferro, Arquitectura expressionista.



Nit estelada: Pintura de Van Gogh

  • Autor:

    Van Gogh
  • Cronologia:

    1889
  • Tècnica:

    oli sobre tela
  • Estil:

    postimpressionisme
  • Tema:

    paisatge
  • Localització:

    MOMA, NY

Context històric i cultural

Ens situem a mitjan del s.XIX a França, segon imperi Napoleònic. París és la capital artística i cultural. La societat és industrialitzada, mostrant diferències entre les classes socials. Filosofia empirista com a base del pensament de l’època. En destaquem innovacions tècniques com l’aparició de la fotografia i els tubs de pintura. A més, hi ha una nova concepció de l’artista en aquest context: trenca cànons, pinta el que vol… Aquesta obra pertany a l’Impressionisme, estil que es caracteritzava per una unió de la visió i la llum, pintar les obres a l’aire lliure gràcies a l’aparició dels tubs de pintura, voler captar la instantaneïtat, la pinzellada solta i ràpida... En destaca Van Gogh.

Van Gogh va ser un pintor holandès, d’un poble. Mor amb 37 anys i només pinta 10 anys. És dels pintors més famosos i cotitzats d’avui dia. Dues grans passions: Religió (el seu pare era pastor protestant i ell va seguir els seus passos, però als 27 anys va patir una crisi existencial i ho va deixar) i Pintura (als 27 anys es trasllada a París, on entra en contacte amb l’Impressionisme. Després va a viure a Arles, on conviu amb Gauguin. Allà fa les seves obres més conegudes. Aquests anys van estar marcats per l’esquizofrènia que patia. La malaltia l’acompanyarà i la pintura en serà un reflex. Es suïcida el 1890 amb un tret al pit).

La seva tècnica pictòrica es caracteritza per una pinzellada ondulada i empastada, moltes vegades combinada amb una pinzellada curta i ràpida i forts contrastos de color.

Anàlisi formal

  • Descripció:

    paisatge d’un poble de nit. Veiem cases, muntanyes, vegetació... sobta el cel, on destaquen les estrelles i astres que donen vida al paisatge.
  • Elements plàstics:

    Predomina el color per sobre de la línia. Combina la línia i el dibuix, però el color predomina. Pinzellada gruixuda, solta, empastada i juxtaposada. Juga amb una pinzellada més corba i sinuosa al cel i una curta i més recta al poble. Colors: predominen tons blavosos que es complementen amb els grocs més ataronjats dels astres del cel. Són colors complementaris. Llum: llum donada pel propi color, present a tota l’obra. Té més importància al cel, als estels, ja que és un paisatge nocturn. Profunditat: no treballada amb perspectiva. La profunditat es dóna amb les muntanyes, la línia de l’horitzó i amb diferents plans: Primer pla: xiprer, Segon pla: muntanyes i poble, Tercer pla: cel.

Composició

Composició oberta. Línies: vertical a l’arbre i a l’Església (element més cèntric de la composició) i horitzontal a les muntanyes. Meitat superior: línies corbes i sinuoses vivacitat. Meitat inferior: línies rectes i curtes tranquil·litat. Intenta donar una expressivitat diferent a les dues parts. L’element que les uneix és el xiprer (pertany al poble però està pintat amb línies corbes). Dinamisme al cel, molt expressiu.

Anàlisi conceptual

Tema: paisatge. Significat: Representa el paisatge que Van Gogh veia des de la finestra del sanatori on estava ingressat. És l’albada, quan el sol comença a sortir. Deforma la realitat i l’adapta a les seves necessitats. Per exemple, l’església té una estètica holandesa, no francesa. Vol plasmar el seu estat anímic a través de la pintura, equilibra el caos amb l’ordre. El xiprer és una connexió amb Déu i el cel.

Funció: decorativa i terapèutica. Models i influències: Impressionisme, Gravats japonesos, Fauvisme, Expressionisme. Altres obres: Els gira-sols.

Entradas relacionadas: