Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Arquitectura de los Almacenes Carson Pirie Scott

Los almacenes Carson se construyeron entre dos calles. La planta de estos es rectangular, aunque la esquina presenta una forma redondeada que conecta las dos fachadas del edificio. Sobre esta planta, el arquitecto construyó seis pisos más, pero en épocas posteriores se añadieron más plantas, respetando siempre la estructura modular de la construcción.

Estructura y Materiales

Los almacenes Carson responden a la construcción por esqueleto basada en la utilización del hormigón armado, que permite mayor compresión, más plasticidad y mejor resistencia al fuego, exigencia casi imprescindible en los edificios de la época. Se emplea una estructura de acero y hormigón para levantar el edificio,... Continuar leyendo "Arquitectura de los Almacenes Carson Pirie Scott en Chicago" »

• Arkitektura monumentala.
• Jabetza pribatua: Jateko soberakinak daudenez, merkataritza sortzen da, eta ondorioz, jabetza pribatua ere bai.
• Boterearen irudikapena.
• Animaliaren gaia presente egoten jarraitzen du.
• Erlijio-sinesmenak sortuko dira: botere espirituala ikusarazteko irudiak egin.

Gaiak

• Animalia: historiaurretik jarraipena du.
• Jainkoak: arteak erlijioa edo jainkoak ikusgai egiten ditu.
• Erregea: arteak boterea ikusgai egiteko.

Irudien Funtzio Erlijioso-Errituala (Bikoitza)

• Inmaterialak diren jainkoak materializatu.
• Irudiaren boterea errealitatea bikoizteko.

Arkitektura

• Tenpluak: espazio sakratuak, erritualak betetzeko. Bertan irudi erlijioso-erritualak zeuden.
• Hilobiak: heriotzaren inguruko erritualak.

"Magia sinpatikoa": errealitatea irudiaren bidez... Continuar leyendo "Mesopotamia eta Egiptoko Artearen Ezaugarri Nagusiak" »

Context històric

Els revolucionaris francesos van prendre com a model els antics valors de Grècia i Roma per enderrocar la fastuositat del Rococó, l'art dels salons aristocràtics. Era, doncs, la reacció profunda contra la frivolitat de l'art i la moral de principis de segle. L'actual edifici l'encarregà Napoleó a Pierre Vignon l'any 1806 amb la voluntat de construir un temple a la glòria dels exèrcits francesos (La Grande Armée), i Vignon va destruir una construcció anterior atribuïda a l'arquitecte Pierre Constant d'Ivry (1698-1777). A l'època revolucionària, havia estat considerat el Temple de la Revolució i havia tingut una localització preferent al costat de la Place de la Concorde, on havien estat guillotinats Lluís XVI... Continuar leyendo "Església de la Madeleine: Història, Arquitectura i Simbolisme" »

ANTEÓ DE ROMA

ANTEÓDEROMA

Context històric:

El Panteó va ser construït durant el període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.
La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregat per Agripa, la mà dreta d’August. Anys després hi va haver un incendi que va cremar l’edifici, que anys després va ser restaurat per Domicià, tot i que no va ser reconstruït fins l’any 118 dC per Adrià. L’arquitecte de la reconstrucció segurament va ser Apol·lodor de Damasc.

Anàlisi formal:

Escultura Barroca

Características Generales

• Expresión grandiosa y monumentalista con carácter urbano y funerario.
• Naturalismo y decorativismo.
• Materiales diversos: mármol, bronce y madera policromada.
• Policromía (España, Alemania) y uso de mármol (Italia).
• Pathos: expresión de sentimientos.
• Temática variada, pero en relación con la Iglesia y el Estado. Abundan los temas de la muerte con carácter dramático y pasional.
• Adaptación de la escultura al fondo.
• Efecto teatral.
• Diferencias nacionales:
  • Italia: en torno a la Iglesia y situaciones urbanas (Bernini y Algardi).
  • Francia: gusto por lo clásico, cuyo ejemplo es Versalles.
  • España: escultura fundamentalmente religiosa. Los focos principales son Valladolid, Sevilla y Granada. Destacan Alonso

SARCÒFAG DELS ESPOSOS

Aquesta escultura pertany als últims anys de l’etapa de la monarquia de Roma, que va des del 753-509 aC. Va ser una etapa en què Roma va ser governada per 7 reis; els 4 primers llatins i els tres últims etruscs (la Península Itàlica estava ocupada per diverses tribus: llatins, etruscs, samnites, sabins, umbres).

Els etruscs eren un poble originari d’Àsia Menor, la cultura dels quals era una interessant barreja d’art grec i art oriental, que donava molta importància a la vida després de la mort i que influenciarà en gran manera l’art romà posterior. Fins el segle III aC l’art s’ha de considerar dins de l’art etrusc. Entre els segle III i I aC es pot començar a parlar d’un art romà (barreja d’influències

Context històric:

Octavi August va ser el primer emperador de Roma (del 27 aC al 14 dC) i a més, va posar fi a les guerres de conquesta. Amb ell va començar un període de pau que, tret de guerres esporàdiques, va durar dos segles (fou l'anomenada pax romana). A l'art i, concretament, a l'escultura, també hi va haver canvis importants: si en l’època republicana dominava el realisme extrem, durant l'Imperi, la influència grega es va deixar veure als retrats dels emperadors.

Anàlisi formal

Composició:

Mides lleugerament superiors al natural.

El braç dret està alçat i l’esquerre sosté la túnica i una llança. Típica postura del contrapposto on el braç dret, alçat, es correspon a la cama dreta avançada i en tensió, mentre que

Introducció a l'obra

El Jurament dels Horacis és una obra pictòrica feta per Jacques-Louis David l’any 1784. És una pintura feta amb la tècnica de l’oli; i la podem trobar al Museu del Louvre, a París.

Anàlisi formal i compositiva

L’artista utilitzà les línies rectes per traçar els personatges masculins i les línies suaus i rodones per als femenins. El cromatisme se subordina al dibuix. Els colors són brillants i clars, i predominen les tonalitats vermelles, grises i ocres. El roig de la túnica del pare al centre de la tela és un símbol de la passió inherent al jurament, però també de la sang que es vessarà. La llum, de clara inspiració caravaggiesca, entra per l’esquerra i projecta les ombres dels germans. L’enrajolat... Continuar leyendo "El Jurament dels Horacis: Anàlisi de l'Obra de David al Louvre" »

ARA PACIS AUGUSTAE

ARA PACIS AUGUSTAE

Context

• L’Ara Pacis, conegut també com l’altar de la pau, és un monument que va ser construït amb la finalitat de commemorar les victorioses campanyes de l’emperador August per la Galia i Hispània, imposant la pau per totes les regions que conquistava i fent una mica més gran el gloriós imperi romà.

• August va arribar al tron l’any 27 abans de Crist, i el monumental altar va ser construït durant els anys 13 i 9 abans de Crist. Com que August imposava la Pau als territoris per on passava, el temple va ser dedicat a la deessa de la pau.

Estil i Composició:

L’Ara Pacis és una combinació de Grec Hel·lenístic com l’altar, els alts i baixos relleus... amb el realisme dels retrats romans. És

Dorífor de Policlet

Títol: Dorífor
Autor: Policlet
Cronologia: 430 a.C.
Tipologia: Escultura exempta
Materials: Original en bronze, còpia romana en marbre
Mides: 2,12 m
Estil: Grec clàssic
Tema: Esportiu
Localització: Museu Arqueològic Nacional (Nàpols)

Policlet esculpeix la figura d'un jove atleta dempeus, totalment nu. Amb la mà esquerra sosté una llança (perduda) sobre l'espatlla. L'escultura es complementa amb un petit suport, degut al pes, que enganxa el braç dret a la cama, i amb una soca a l'altura de la cuixa de l'atleta, que sosté tot el pes. La composició ha estat executada mitjançant un càlcul precís de proporcions, utilitzant un cànon anatòmic perfecte, segons el qual l'alçada total ha de ser equivalent a set... Continuar leyendo "Dorífor de Policlet i Hermes amb Dionís: Anàlisi i Comparació" »