Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

L'església de la Madeleine de Vignon

Documentació general

• Localització: Plaça de la Madeleine, París
• Material: Pedra
• Estil: Neoclàssic
• Tipologia: Església
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
• Autor: Pierre-Alexandre Vignon (1806-1842)

Context històric i cultural

L'obra es va iniciar el 1806, a principis del segle XIX, en ple període neoclàssic, marcat per la influència de l'Imperi Napoleònic.

Anàlisi formal

Elements de suport

• Columnes d'ordre corinti
• Mur de la cel·la
• Pòdium elevat

Elements suportats

• Coberta a dos aiguavessos
• Cúpules sobre petxines
• Entaulament clàssic

Anàlisi de l'espai

Espai exterior

• Temple octàstil (vuit columnes al pòrtic) i perípter monòpter.
• Columnes corínties amb fust acanalat de 20 metres d'alçada.
• Planta rectangular

Església de la Madeleine

Anàlisi

Monet presenta un paisatge marítim portuari en les primeres obres del dia, amb un sol que fa poc que ha sortit de l’horitzó i una predominança clara de colors blaus, verds i grisos. Unes dues terceres parts de l’obra corresponen al mar i la tercera part superior vindria definida per un cel entre liles i taronges; la línia de l’horitzó està marcada per les grues, fàbriques i vaixells del port.

A l’obra hi contrasta molt les línies horitzontals del cel i del mar amb unes ones marcades mitjançant pinzellades pastoses i elements verticals com ara les xemeneies del port o l’estela que crea la llum del sol sobre l’aigua. Tot el paisatge proporciona una sensació de quietud i calma, una calma que només estaria trencada... Continuar leyendo "Monet — Anàlisi i interpretació del port de Le Havre" »

Miloko Venusa

Eskultura greziarraren adibidea da, zehazki helenistikoa. II. mendean egin zen. Egile ezezaguna da. Garai Helenistikoaren ezaugarri garrantzitsuenetako bat aurpegiaren espresioa da, askoz ere naturalagoak dira, aurpegian espresioa jarriz eta harmonia edo edertasun hori hautsi. Pertsonaiak bizitu egiten dira, baina, beraien gorputzari forma dinamiko bat emanez, sentsual eta estilizatuagoak dira, kurbatuagoak eta dramatikoagoak. Garai honetako eskultore batzuk Hagesandro, Atonodoro eta Polidoro dira.

Azterketa

Marmolez egina dago. Eskultura hau bolumen biribilekoa da, hau da, gorputz osoan landuta dago eta bere bolumenak eskultura askea dela adierazten du. Hiru dimentsiotan egina dago, edozein ikuspuntutik bere edertasuna ikusteko... Continuar leyendo "Eskultura Greziarra: Helenismoa eta Klasizismoa" »

La Arquitectura Románica en España

El Primer Románico: La Influencia Lombarda

El primer románico se inicia en Cataluña, adonde llegan los maestros lombardos. Sus características principales son:

• Exteriores sobrios.
• Decoración con arquillos ciegos y bandas lombardas.
• Desarrollo de la torre en vertical, como construcción exenta e independiente.
• Uso de sillería en los muros.
• Empleo de pequeñas y estrechas ventanas, llamadas saeteras.

Edificios principales: San Miguel de Cuxá y Santa María de Ripoll (siglo XI); San Clemente y Santa María de Tahull (siglo XII); catedrales de Lérida y Tarragona.

Aragón y Navarra

El monumento más importante de este período es la Catedral de Jaca (Huesca), considerada el primer edificio del Camino de Santiago.... Continuar leyendo "La Arquitectura Románica en España: Evolución y Monumentos Emblemáticos" »

Avantguardes Artístiques del Segle XX

Futurisme

El Futurisme, moviment literari i artístic de les primeres avantguardes, va sorgir a Itàlia a principis del segle XX. Filippo Tommaso Marinetti va publicar el Manifest Futurista en un periòdic de París, rebutjant el passat i la tradició. Defensava un art anticlassista, orientat al futur, a les tècniques i a les societats modernes.

El moviment pretenia trencar amb l'art del passat i transformar la vida de l'home. Les seves idees giraven al voltant del masclisme, la provocació, l'esport i la guerra.

• Moviment, dinamisme, energia. El «Superhome» de Nietzsche.
• Influència de la fotografia. Seqüències quasi fílmiques.
• Superposició de volums. Simultaneïtat espacial.
• Formes geomètriques de perfils

Errenazimentua

Errenazimentua Aro Modernoaren hasierako fenomeno kulturala da. XV. mendea (Quattrocento) eta XVI. mendea (Cinquecento) loraldi klasikoaren garaia. Artistarik esanguratsuenak Miguel Angel, Rafael eta Leonardo da Vinci dira. Aitzin Aroko kulturaren printzipioak berriro ezartzen dira, Humanismoaren bidez berriztuz, baina tradizio kristaua ukatu barik. Giza balioek lehentasuna dute. Proportzioa, simetria eta perspektiba zaintzen dira. Edertasuna orden intelektualarekin erlazionatzen da, proportzioan eta zenbakian oinarritzen delarik. Artistak maila sozial altua du eta lana konposatzeko askatasuna du, enkargu gehienak goi burgesiak eta nobleziak eskatzen baitzituzten. Garai honetan mezenas handiak sortu ziren. Artea Italian hasi eta... Continuar leyendo "Errenazimentua: Aro Modernoaren hastapena" »

Judit Decapitant Holofernes (Artemisia Gentileschi)

Anàlisi Formal i Tècnica

• Estil i Cronologia: Barroc, Segle XVII.
• Tècnica: Pintura a l'oli sobre llenç.
• Composició: Oberta, piramidal i amb gran sensació de moviment.
• Perspectiva: Utilitza un punt de vista baix. El cadàver és representat en un escorç potent, semblant sortir del quadre i perpendicular al mateix.
• Llum i Tenebrisme: La llum prové de l'esquerra, possiblement d'unes espelmes. Això genera un fort clarobscur de llums i ombres. Els espais il·luminats són els que l'autora vol remarcar; el fons roman en total penombra. Utilitza la tècnica tenebrista de Caravaggio.
• Color: Contrast de la massa (colors) i el buit. Destaquen el roig i l'ocre, que ressalten sobre un fons negre.

Tema,

En España, la clientela impondrá los gustos y temas. La realeza y nobleza se mantienen bastante al margen de la escultura, reflejando la mala situación económica, y los encargos serán mínimos. Monasterios, Cofradías, Hermandades y Parroquias encargarán la mayoría de las obras. Los temas son casi todos religiosos: sillerías de coro, retablos de altares, imágenes de devoción, pasos procesionales... Otros temas: la escultura funeraria se reduce al mínimo, muestra de una sociedad pesimista; y temas alegóricos o mitológicos en jardines, fuentes, parques y palacios. En España se prefiere la naturalidad verosímil y la expresividad, sintiendo a las figuras religiosas como algo vivo y real. Se utiliza madera policromada, fácil de tallar... Continuar leyendo "Escultura Barroca Española" »

Características Generales de la Pintura Barroca

La pintura barroca se define por una serie de rasgos distintivos:

• Formas y Expresividad: Las formas son voluptuosas y exageradas. Las figuras cobran gran expresividad y se entrelazan en actitudes patéticas y dramáticas.
• Naturalismo: Se busca representar la realidad mediante el naturalismo.
• Color y Dibujo: El color se convierte en el principal protagonista, dejando al dibujo en un segundo plano.
• Luz y Espacio: Hay una hegemonía de la luz en las composiciones, creándose el espacio mediante el contraste del claroscuro y el tenebrismo.
• Dominio Técnico: El dominio de la tercera dimensión, del volumen y la profundidad es absoluto. La técnica protagonista es la pintura al óleo sobre lienzo.
• Temática: