Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

ELS JUGADORS DE CARTES

Descripció: Dos homes asseguts davant per davant en una taula jugant una partida de cartes.

Colors: Hi ha predomini dels colors càlids (ataronjats, ocres, marrons). Els colors de la roba dels dos personatges fan un contrast al portar un els pantalons marrons i la jaqueta groga i l'altre els pantalons grocs i la jaqueta marró (ús de contrastos cromàtics).

Predomini del color per sobre de la línia. Tot i això, hi ha dibuix, ja que era molt important per Cézanne. El pintor creu que dibuix i pintura no es poden separar.

Pinzellada: La pinzellada és solta. El quadre està fet a base de taques curtes, denses i fines, sobreposades unes sobre les altres.

Composició: La composició és tancada. El quadre es divideix en dues... Continuar leyendo "Anàlisi formal de dos quadres: Els jugadors de cartes i Nit estelada" »

Autor: Marià Fortuny.

Cronologia: va ser pintat entre els anys 1867 i 1870.

Estil: aquesta obra és d'estil realista.

Tècnica: la tècnica amb la qual va estar pintat és la pintura a l'oli.

Dimensions: 60cm x 94cm.

Localització: es troba situat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.

Context històric i cultural

La vicaria és una obra pictòrica pintada per Marià Fortuny entre els anys 1867 i 1870, i que pertany al Realisme.

A partir de 1840 i de manera progressiva, el moviment romàntic perd força i cedeix el terreny al Realisme, que s'imposa en l'art figuratiu. El què pretén el moviment realista és presentar la realitat tal i com és i sense idealitzar-la o embellir-la.

La generalització de la cultura a través de la premsa i... Continuar leyendo "La vicaria de Marià Fortuny" »

Orígenes de la Escultura Románica

Los orígenes de la escultura románica se encuentran en la transferencia de motivos y tipos de las artes menores y la pintura al naciente arte de la cantería. Los tímpanos románicos más famosos se asemejan a frescos de ábsides, pero realizados en material duro y en forma de relieves. Muchas figuras en los capiteles son transposiciones de modelos textiles del Bajo Imperio Romano y de Oriente. La escultura románica reacciona frente al naturalismo clásico, espiritualizando la figura humana, mostrando escaso interés por la anatomía y con ropajes que dominan el cuerpo. Se caracteriza por su carácter denotativo y la renuncia a la escultura de bulto redondo, siendo más común en portadas y capiteles con... Continuar leyendo "Orígenes y Características de la Escultura Románica: Un Viaje por sus Formas y Estilos" »

Baldintzatzen du eta eraikinari forma ematen dio. Fatxada nagusiaren alboan dagoen dorreak auditoriora sarrera markatzen du. Materialei dagokienez, kuxindura gogorrak erabiltzen ditu behe aldean.

Barneko auditorioan Sullivanen ornamentazio ezaugarriak ageri dira. Barne espazioetan, apaindura finagoak ageri dira, forma begetaletan oinarrituak, arkitektura modernista eta organista indartzen, erliebe gutxiko apaindurak dena estaltzen dutenak. Obra honetatik aurrerapauso handiak emango dira.

Frank Lloyd Wright eta Prairie Etxeak

Wright, XIX. mendearen bukaeran bulegoa utziko du bere kabuz lan egiteko eta aberatsendako etxeak egingo ditu, Prairie Houses. Europatik iristen ziren kolonoentzako etxeak ziren, erabiltzen zituzten eraikuntza sistemak Europatik... Continuar leyendo "Arkitektura Modernoaren Eragina: Azterketa Konparatiboa" »

Magatzems Carson, Pirie, Scott: Dades Clau

• Autor: Louis Sullivan (Boston, 1856 - Chicago, 1924)
• Cronologia: 1899-1901 (ampliat entre 1903 i 1904)
• Tipologia: Edifici civil, grans magatzems
• Materials: Formigó, ferro, vidre
• Estil: Escola de Chicago, funcionalisme
• Localització: Chicago, Illinois (EUA)

Descripció Formal i Elements Arquitectònics

En alçat, la façana dels Magatzems Carson, Pirie, Scott presenta dues parts ben diferenciades. A la base de l'edifici, que inclou l'entresol i la primera planta, hi ha amplis aparadors de vidre situats arran de façana. Aquests estan emmarcats per dues franges d'ornamentació naturalista de ferro fos, elaborada a partir de fulles d'acant lobulades, espinoses i bandes espirals.

Les altres plantes, sobre aquest... Continuar leyendo "Magatzems Carson, Pirie, Scott: Icona de Louis Sullivan i l'Escola de Chicago" »

El Jurament dels Horacis

Autor

Jean Jacques-Louis David

Estil

Neoclàssic

Cronologia

1784-1785

Tècnica

Oli

Suport

Tela

Localització

Museu del Louvre, París (actual)

Context Històric

Els anys 1784-1785 són els previs a la Revolució Francesa i comencen a circular les idees de la Il·lustració. David es va convertir en el pintor de la Revolució. Agafa temes clàssics però els hi dóna un significat polític, per mostrar el compromís amb la pàtria. Després de la revolució, Napoleó el va convertir en el seu pintor oficial, nomenant-lo "pintor de cambra".

Es va erigir com el millor representant contra la frivolitat del rococó.

Anàlisi Formal

Descripció

Està dividit en tres parts marcades per les arcades. A la primera arcada hi ha tres personatges... Continuar leyendo "El Jurament dels Horacis de Jacques-Louis David" »

Francisco Ribalta (c. 1565-1628)

Se distingue por su seguridad en el dibujo y por su tenebrismo. Sus obras más importantes son La visión de San Francisco (Museo del Prado) y La Última Cena (Catedral de Valencia).

José de Ribera (1591-1652)

José de Ribera (1591-1652) es el más importante autor de la Escuela Levantina y el más destacado tenebrista del siglo XVII. Natural de Játiva, pasa la mayoría de su vida en Nápoles, de donde le viene su sobrenombre: el Spagnoletto. Se educa con Ribalta y, posteriormente, en Roma y Parma, estableciéndose definitivamente en Nápoles en 1616.

Etapas artísticas de Ribera

En su obra se advierten dos etapas:

• La primera, marcada por el tenebrismo de Ribalta y su contacto con la obra de Caravaggio y los tenebristas

Museu Guggenheim Bilbao: Art, Arquitectura i Context

Frank O. Gehry, 1991-1997

El Museu Guggenheim de Bilbao, obra de l'arquitecte Frank O. Gehry, és una icona del deconstructivisme. Construït entre 1991 i 1997, l'edifici combina pedra calcària, vidre i titani en una estructura audaç i innovadora.

Context Històric

Als anys 90, Espanya vivia un període de creixement econòmic i consolidació democràtica dins de la Unió Europea. Bilbao, afectada per la decadència de la indústria siderúrgica, va emprendre una profunda transformació urbana. El govern autònom i l'ajuntament van contactar amb la Fundació Guggenheim, que buscava expandir-se a Europa. Gehry va dissenyar un museu que reflecteix el moviment deconstructivista, trencant amb l'... Continuar leyendo "Museu Guggenheim Bilbao: Arquitectura, Art i Context" »

El Tenebrismo: Un Estilo Pictórico del Barroco

El tenebrismo es el nombre que la historiografía del arte da a una corriente de la pintura del Barroco a comienzos del siglo XVII. Sus principales exponentes son el italiano Caravaggio y el español José de Ribera. El tenebrismo se caracteriza por el violento contraste de luces y sombras mediante una forzada iluminación de los elementos pictóricos.

Esta corriente surgió a partir de la influencia de la obra de Caravaggio. El tenebrismo emplea expresiones naturalistas y de cierto realismo, pero con un efecto dramático notable. Los temas suelen tener un cariz religioso o mitológico.

Principales Artistas Tenebristas

Los principales pintores tenebristas desarrollaron su obra en la ciudad de Roma,... Continuar leyendo "Tenebrismo y Barroco: Características, Artistas y Obras Clave" »

Eros i Psique

Cronologia: ca. 1790

Estil: Neoclàssic

Material: Marbre

Tècnica: Talla

Forma: Exempta

Tipologia: Grup

Cromatisme: Monocrom

Localització: Museu del Louvre (París)

Context Històric i Cultural de l’Obra

• A nivell polític: El segle XVIII veurà la monarquia absoluta, el despotisme il·lustrat, la Revolució Francesa i, al final del segle, Napoleó Bonaparte.
• A nivell social: La societat es dividia en estaments determinats pel naixement (noblesa i clergat: grans privilegis i tercer estat: al marge).
• A nivell cultural: Destaca la Il·lustració: moviment intel·lectual dirigit per burgesos on es qüestionarà la monarquia absoluta, la societat estamental i els prejudicis religiosos. Busquen principis igualitaris i es basen en la raó.

Descripció