Anàlisi formal de dos quadres: Els jugadors de cartes i Nit estelada

ELS JUGADORS DE CARTES

Descripció: Dos homes asseguts davant per davant en una taula jugant una partida de cartes.

Colors: Hi ha predomini dels colors càlids (ataronjats, ocres, marrons). Els colors de la roba dels dos personatges fan un contrast al portar un els pantalons marrons i la jaqueta groga i l'altre els pantalons grocs i la jaqueta marró (ús de contrastos cromàtics).

Predomini del color per sobre de la línia. Tot i això, hi ha dibuix, ja que era molt important per Cézanne. El pintor creu que dibuix i pintura no es poden separar.

Pinzellada: La pinzellada és solta. El quadre està fet a base de taques curtes, denses i fines, sobreposades unes sobre les altres.

Composició: La composició és tancada. El quadre es divideix en dues parts gairebé simètriques separades per l'ampolla que fa d'eix de simetria. El costat esquerre queda clarament més gran que el dret; com es veu el personatge de l'esquerra surt sencer i el de la dreta tallat. Diem que hi ha una falsa simetria. Al mig dels dos homes hi podem dibuixar un triangle invertit que passa pels ulls de tos dos fins les mans i aquestes serien el punt de fuga.

Hi ha predomini de la línia vertical (cadires, potes de la taula, ampolla) però queda força equilibrat amb la horitzontalitat de la taula.

El més destacat de l’obra de Cézanne és que redueix els volums a figures geomètriques bàsiques, com podem veure al barret, l'abric, les cartes, etc.

Llum: No hi ha gaires ombres, només una mica al fons, però no hi ha una ombra clara. El que queda més il·luminat són les cartes de l'home de l'esquerra. Podem dir que la llum ve just del davant, com veiem en el reflex que fa en l'ampolla de vidre.

Profunditat: No hi ha gaire profunditat, però n’hi ha una mica donada per la taula, l’ampolla i la disposició dels braços. Perspectiva lineal.

Expressivitat: No hi ha gaire expressió, però els dos personatges donen sensació de concentració i atenció. L'home de la pipa sembla més segur i amb més experiència que el més jove que es veu més insegur. El fet de dividir l’escena en 2 parts intensifica la confrontació.

Moviment: El quadre és força estàtic. La concentració i l'atenció es pot percebre, però l'escena és quieta. Hi ha algunes corbes i diagonals que donen un moviment més relaxat i no tan estàtic.

Tractament de la figura humana: El quadre és figuratiu i no idealitzat. Podem reduir els objectes a formes geomètriques regulars.

INTERPRETACIÓ

Tema: És un quadre costumista (dos homes jugant una partida de cartes).

També hi ha altres possibles interpretacions. Es diu que l'home més gran podria representar el pare de Cézanne, que estava en contra que fos artista per l'estil de vida que això suposava. Aquest estaria enfrontant-se al seu fill. Una altra possible interpretació és que ambdós personatges són el mateix pintor; el de l'esquerra el seu costat més assenyat enfrontat al seu costat més rebel.

Per pintar l'home més gran es diu que es va inspirar en el jardiner del seu pare.

D'aquest mateix quadre en va fer 5 versions, on canvia el nombre de personatges i el decorat. Cada vegada el dibuixava més simplificat.

Funció: En aquesta època els quadres es feien per vendre. No s'acostumaven a pintar per un encàrrec previ, sinó que l'autor pintava el que volia per després vendre-ho. Hi ha funció estètica i també experimental, en la reducció dels objectes a figures geomètriques. Es volia trobar un nou llenguatge artístic.

NIT ESTELADA

Descripció: paisatge nocturn d’un poble de la Provença amb un gran xiprer en primer terme.

Colors: predomini dels colors freds, blaus i verds, encara que la lluna i els estels destaquen al tenir llum càlida. (predomini dels freds però hi destaquen els càlids de la lluna, estels i llum de les cases)

Predomini: predomini del color tot i que hi ha una mica de dibuix. La pinzellada és solta, dinàmica, sinuosa, pastosa i densa.

Composició: Oberta i asimètrica. El quadre es pot dividir en dues meitats horitzontalment. A la part inferior hi ha la vista llunyana d’un poblet amb camps i muntanyes. La part superior, que ocupa més espai, seria la representació del cel on s’hi veuen estels i la lluna. Aquestes dues parts estan connectades per dos elements verticals com són el xiprer i el campanar. Predomina la composició horitzontal trencada per elements verticals com són el xiprer i el campanar que connecten les dues parts.

a la part inferior hi trobem formes geomètriques bàsiques, hi predomina la línia recta i en la part superior hi predomina la línia corba, ondulada, sinuosa. Es diferencien també les dues parts perquè només a la part inferior hi trobem el dibuix. A la part inferior hi trobem les figures contornejades per una línia negre per separar-les ja que sinó s’ajuntarien les taques de color i no s’entendria el paisatge pintat.

Profunditat: s’aconsegueix gràcies a la col·locació dels elements, el xiprer en primer terme ressalta per sobre de les cases del poble que estan molt més allunyades, i molt més al fons hi trobem les muntanyes més allunyades.

Moviment: podem percebre moviment a través de la pinzellada solta  i ondulada que trobem sobretot a la part superior, en els estels i també en el gran xiprer. Aquest moviment expressa certa angoixa, és un quadre nerviós que pot recordar-nos a la personalitat alterada del pintor, plasmada en la línia d’aquest quadre. No es percep calma sinó tot el contrari, percebem un sentiment d’energia, però és una energia intranquil·la i estressant concebuda per la manera de pintar en forma de remolins.

Expressivitat: molt expressiu a partir de la línia ondulant. Expressa l'interior de l'artista. Expressa intranquil·litat...

Llum: prové dels estels i de la lluna, a la part superior, i dels petits punts de llum de les finestres de les cases, a la part inferior. Podem interpretar que la llum inferior de la part superior prové de l’alba del matí, perquè es creu que l’estel més brillant del quadre és l’estel del matí, l’estel Venus.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT:

Tema: paisatge que Van Gogh va pintar mentre estava al sanatori de Saint-Remy, on va tenir les crisis mentals més fortes. És una zona mediterrània amb xiprers, ametllers... molt mediterrània cosa que xocava amb el paisatge natal de l’autor.  (el campanar en canvi es correspon més als de la seva zona natal)

Significat: Aquest paisatge nocturn és el que veia des de la seva finestra del sanatori tot i que es creu que el va pintar de dia, i també que no és ben bé real perquè el xiprer no hi era i el campanar no és típic de la zona, sinó que és típic de la seva terra natal. Incorpora aquests elements fruit de la seva imaginació.

Es pot interpretar un simbolisme a partir del xiprer i del campanar, que connecten el cel i la terra recordant la fe religiosa de l’autor , aquesta unió del món dels vius i dels morts, el qual també hi és present pel xiprer (arbre típic dels cementiris) que causava una gran obsessió en Van Gogh pel qui la mort no era una cosa traumàtica, sinó que era un pas a una altra vida millor.

Funció: estètica i terapèutica, perquè l’autor pintava per treure’s l’angoixa de dins. amb aquesta pintura expressa el seu estat d’ànim.