Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Arte e Identidad en Cuzco: Retratos de Incas y su Legado Colonial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 4,19 KB

Arte e Identidad en Cuzco: Retratos de Incas y su Descendencia

Cuzco, la capital del imperio andino, fue tomada por Pizarro y refundada en 1534. Parte de la nobleza inca persistió a la conquista, se exilió de la ciudad y fundó una dinastía: los Incas de Vilcabamba. Fueron cuatro generaciones de incas que vivieron con una dinastía propia, aislada de los incas sucesores de Atahualpa, a quienes se les impusieron las doctrinas de Pizarro. En 1572, el último de estos incas fue derrotado, capturado y decapitado.

Cuzco fue un centro comercial y cultural de los Andes, pero la administración virreinal se instaló en Lima. Lima, fundada en 1535, estaba mucho más cerca del puerto del Callao. Además, en Cuzco, debido a las características de... Continuar leyendo "Arte e Identidad en Cuzco: Retratos de Incas y su Legado Colonial" »

Glossari d'arquitectura romana: termes i elements clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,53 KB

Glossari d'elements arquitectònics romans

Terma

Definició: Complex arquitectònic de l'antiga Roma destinat als banys públics, als exercicis físics, al descans, a l'esbarjo i a activitats intel·lectuals.

Exemple: Cal destacar les termes de Caracalla, a Roma.

Lesena

Definició: Faixa vertical en baix relleu, semblant a una pilastra, amb funció decorativa.

Exemple: En trobem d'estil corinti al nivell superior del Colosseu.

Arena

Definició: Part central d'un circ o d'un amfiteatre on tenen lloc les curses, els combats i els jocs o espectacles.

Exemple: Al centre de l'Amfiteatre Flavi hi trobem l'arena.

Càvea

Definició: En el teatre grec i romà, i en els amfiteatres romans, l'espai destinat als espectadors.

Exemple: Al voltant de l'arena de l'Amfiteatre... Continuar leyendo "Glossari d'arquitectura romana: termes i elements clau" »

Apol·lo i Dafne de Bernini: Anàlisi i Context Barroc

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,05 KB

1. Fitxa tècnica

  • Nom: Apol·lo i Dafne.
  • Autor: Gian Lorenzo Bernini.
  • Cronologia: Segle XVII (1622-1625).
  • Localització: Galeria Borghese, Roma.
  • Estil: Barroc.
  • Forma: Exempta, grup escultòric.
  • Tècnica: Tallada en marbre.
  • Policromia: Monocroma.
  • Materials utilitzats: Marbre de Carrara.
  • Dimensions: 2,43 m d’alt.
  • Tema: Mitològic.

2. Context històric

L’Europa del segle XVII estava enfrontada ideològicament i políticament entre el nord, protestant i iniciant el parlamentarisme, i el sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes serà la França de Lluís XIV.

A l’Anglaterra parlamentària hi haurà una certa revolució agrícola que posarà les bases per a la Revolució Industrial del segle XVIII, i contrastarà... Continuar leyendo "Apol·lo i Dafne de Bernini: Anàlisi i Context Barroc" »

Arte Paleocristiano: Arquitectura, Iconografía y Orígenes del Cristianismo Primitivo

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 4,39 KB

Arte Paleocristiano: Orígenes y Desarrollo en el Imperio Romano

El cristianismo en el Imperio Romano supuso un cambio significativo en su estructura social y cultural. La coexistencia de la religión oficial romana y la nueva fe cristiana determinó la aparición de dos modalidades artísticas diferentes. Hasta el siglo III d.C., el arte paleocristiano se mantuvo en la clandestinidad.

Este periodo de ocultamiento finalizó en el año 313 d.C., cuando el emperador Constantino reconoció el cristianismo como religión lícita mediante el Edicto de Milán. Hasta ese momento, el arte paleocristiano se había desarrollado en secreto.

1. El Concepto y la Ideología Cristiana Primitiva

Los años anteriores al año 0 contemplan un cambio de actitud, con... Continuar leyendo "Arte Paleocristiano: Arquitectura, Iconografía y Orígenes del Cristianismo Primitivo" »

Hermes amb Dionís infant de Praxíteles: Anàlisi i Estil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,32 KB

Hermes amb Dionís infant

  • Autor: Praxíteles
  • Cronologia: 350-330 a.C.
  • Tipologia: Escultura exempta
  • Material: Marbre
  • Mides: 2,13 m
  • Estil: Grec postclàssic
  • Tema: Mitològic
  • Localització: Museu Arqueològic d'Olímpia

Descripció formal

Grup escultòric format per un home nu dempeus, recolzat en un suport, i un nen nu amb una túnica penjant.

Aquesta obra està realitzada a partir de dos blocs de pedra. Presenta un eix vertical on el cos dibuixa una corba suau, coneguda com la corba praxiteliana (o S invertida). Aquest contrapposto pronunciat aporta suavitat, lleugeresa i un equilibri perfecte entre el moviment i el repòs, aconseguint una sensació de dinamisme malgrat la pausa.

Estil i tècnica

L'escultura d'Hermes segueix el cànon de Policlet (el cos... Continuar leyendo "Hermes amb Dionís infant de Praxíteles: Anàlisi i Estil" »

Oració a l'Hort de Getsemaní de Salzillo: Anàlisi Barroc

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,55 KB

Oració a l’Hort de Getsemaní

Fitxa Tècnica

  • Nom: Oració a l’Hort de Getsemaní
  • Autor: Francisco Salzillo
  • Cronologia: 1754
  • Localització: Museu Salzillo, Múrcia
  • Estil: Barroc
  • Forma: Exempta, grup
  • Tècnica: Tallada
  • Policromia: Sí
  • Materials utilitzats: Fusta
  • Tema: Religiós

Context Històric i Artístic del Barroc

L’Europa del segle XVII estava enfrontada ideològicament i políticament: el nord, protestant i iniciant el parlamentarisme, s'oposava al sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes serà la França de Lluís XIV.

A l’Anglaterra parlamentària, una incipient revolució agrícola posarà les bases per a la Revolució Industrial del segle XVIII, contrastant amb la resta d’Europa, on la població... Continuar leyendo "Oració a l'Hort de Getsemaní de Salzillo: Anàlisi Barroc" »

La Pedrera (Casa Milà): L'Obra Mestra Modernista d'Antoni Gaudí a Barcelona

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,67 KB

La Pedrera (Casa Milà): L'Obra Mestra d'Antoni Gaudí

La Casa Milà, popularment coneguda com La Pedrera, és una de les obres més emblemàtiques de l'arquitecte Antoni Gaudí. Construïda entre els anys 1906 i 1912, aquesta edificació de tipus civil és un clar exponent del Modernisme català. La seva singularitat rau en l'ús innovador de materials com el maó, la pedra, la ceràmica i el ferro, i es troba ubicada al cor de Barcelona.

Anàlisi Formal de La Pedrera

La línia corba domina la façana de la Casa Milà, que, tot i estar mancada de decoració superficial, presenta una riquesa formal extraordinària. L'edifici es caracteritza per:

  • Dues entrades independents.
  • Un garatge.
  • Dos patis interiors.
  • Cinc pisos d'habitatges.
  • Un àtic amb terrassa.
... Continuar leyendo "La Pedrera (Casa Milà): L'Obra Mestra Modernista d'Antoni Gaudí a Barcelona" »

Arquitectura i Art del Segle XX: Moviments i Característiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,44 KB

Arquitectura del segle XX

Al segle XX es revisen els mitjans de l'expressió artística. Si la pintura era color, l'escultura era volum i l'arquitectura, espai habitable. Sorgirà un moviment que qüestiona l'èmfasi en la decoració i prioritza la lògica constructiva (funcionalisme). S'imposa la funció bàsica: l'habitabilitat per sobre de l'ornamentació en l'estètica. La bona arquitectura és la que és funcional.

Si la distribució interior és harmoniosa, la llum matisada i l'edifici està integrat amb l'entorn, l'edifici és bell. Adolf Loos considerava que l'ornamentació era un delicte i un malbaratament d'energia i de diners. L'arquitecte s'havia d'alliberar de la preocupació de l'ornamentació i de l'estil, i s'ha de preocupar per... Continuar leyendo "Arquitectura i Art del Segle XX: Moviments i Característiques" »

Arquitectura Grega: Atena Niké i Teatre d'Epidaure

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,22 KB

Atena Niké

El temple d'Atena Niké, obra de Cal·lícrates, va ser projectat el 449 a.C. per iniciativa del general Cimó II, però no es va construir fins al 421 a.C., després de la seva mort. D'estil clàssic, està ubicat a l'Acròpoli d'Atenes i construït amb marbre pentèlic. La decoració escultòrica s'atribueix a Cal·lima, i la tècnica emprada suggereix la influència de l'escola de Fídies.

És un temple amfipròstil i tetràstil (quatre columnes a la façana anterior i posterior), s'alça sobre un estilòbat elevat per tres esglaons (estereòbat). La cel·la interior presenta dues pilastres in antis a l'entrada.

Les columnes jòniques de la façana consten d'una base amb dues motllures (tor i escòcia), un fust monolític amb estries... Continuar leyendo "Arquitectura Grega: Atena Niké i Teatre d'Epidaure" »

Anàlisi de l'obra "El Crit" d'Edvard Munch

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,97 KB

Anàlisi Formal

CRIT: Una figura en primer pla crida amb un paisatge nòrdic de fons. El conjunt d'elements plàstics es supediten a l'expressivitat de l'obra. El dibuix és aparentment descuidat i de traços maldestres, però això li serveix a Munch per a alliberar les seves pròpies ànsies. La línia que predomina al quadre és la corba, que dóna una sensació de dinamisme i neguit, i que exterioritza el malestar del protagonista. Hi ha una línia recta, en diagonal, a la barana de la passarel·la, la qual evidencia la solitud del personatge i el buit de l'espai que l'envolta.

En quant al color, cal assenyalar que dominen els taronges, vermells i grocs del cel, i l'onada de blau fosc que envolta una illa en el mar. O sigui que la gamma cromàtica... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra "El Crit" d'Edvard Munch" »