Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

PALAU DE VERSALLES

2. Context històric.

Arkitektura Greziarra

Orden Doriarra

Zaharrena, egurrezko tenpluetatik dator eta sinpleena. Ez du baserik. Kapitelaren barnean abakoa eta ekinoa daude: ekinoa (kono itxura) eta abakoa (oinarri karratua eta forma prismatikoa). Arkitrabe laua eta fatxadetan frontoia. Adibideak: Poseidon tenplua.

Orden Joniarra

Oinarriduna, konposatua. Enbor ildodunak kamutsirik. Kapitela: voluta eta kiribilduraz eratua. Arkitrabea: zerrenda horizontaletan banatua. Frisoa: etenik gabe eta erliebez dekoratua. Adibidez: Atenea Nikeren Tenplua.

Orden Korintiarra

Joniarraren antzekoa. Berezitasunak: enborra lerdenagoa da. Kapitela: akanto-hostoen itxurakoa. Adibideak: Apolo Epikuroren tenplua.

Grezia Klasikoko Eskultura

Garai Arkaikoa (K.a. VIII-VI. mendeak)

Giza irudiak nagusitzen... Continuar leyendo "Grezia Klasikoko Artea: Arkitektura eta Eskultura" »

Art Etrusc

Ordre toscà: Ordre d'origen etrusc semblant a l'ordre dòric, però la columna es presenta amb base i un fust llis.

Exemple: El trobam en el nivell inferior de la façana del Colosseu.

Podi: Basament escalonat a la part davantera, sobre el qual s'aixeca un temple etrusc o romà.

Exemple: La Maison Carrée s'eleva sobre un podi.

Quitó: Vestit grec de llana o llana prima.

Exemple: La dona del Sarcòfag dels esposos va vestida amb un quitó.

Terracota: Escultura feta amb fang cuit.

Exemple: El Sarcòfag dels esposos està fet amb aquest material.

Escultura Romana

Bucrani: En l'arquitectura grega i romana, crani de bou, adornat amb garlandes, emprat com a tema decoratiu en frisos esculpits o pintats.

Exemple: En trobam a l'estructura interior... Continuar leyendo "Art Etrusc i Escultura Romana: Característiques i Exemples" »

Arte e Identidad en Cuzco: Retratos de Incas y su Descendencia

Cuzco, la capital del imperio andino, fue tomada por Pizarro y refundada en 1534. Parte de la nobleza inca persistió a la conquista, se exilió de la ciudad y fundó una dinastía: los Incas de Vilcabamba. Fueron cuatro generaciones de incas que vivieron con una dinastía propia, aislada de los incas sucesores de Atahualpa, a quienes se les impusieron las doctrinas de Pizarro. En 1572, el último de estos incas fue derrotado, capturado y decapitado.

Cuzco fue un centro comercial y cultural de los Andes, pero la administración virreinal se instaló en Lima. Lima, fundada en 1535, estaba mucho más cerca del puerto del Callao. Además, en Cuzco, debido a las características de... Continuar leyendo "Arte e Identidad en Cuzco: Retratos de Incas y su Legado Colonial" »

Oració a l’Hort de Getsemaní

Fitxa Tècnica

• Nom: Oració a l’Hort de Getsemaní
• Autor: Francisco Salzillo
• Cronologia: 1754
• Localització: Museu Salzillo, Múrcia
• Estil: Barroc
• Forma: Exempta, grup
• Tècnica: Tallada
• Policromia: Sí
• Materials utilitzats: Fusta
• Tema: Religiós

Context Històric i Artístic del Barroc

L’Europa del segle XVII estava enfrontada ideològicament i políticament: el nord, protestant i iniciant el parlamentarisme, s'oposava al sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes serà la França de Lluís XIV.

A l’Anglaterra parlamentària, una incipient revolució agrícola posarà les bases per a la Revolució Industrial del segle XVIII, contrastant amb la resta d’Europa, on la població... Continuar leyendo "Oració a l'Hort de Getsemaní de Salzillo: Anàlisi Barroc" »

La Pedrera (Casa Milà): L'Obra Mestra d'Antoni Gaudí

La Casa Milà, popularment coneguda com La Pedrera, és una de les obres més emblemàtiques de l'arquitecte Antoni Gaudí. Construïda entre els anys 1906 i 1912, aquesta edificació de tipus civil és un clar exponent del Modernisme català. La seva singularitat rau en l'ús innovador de materials com el maó, la pedra, la ceràmica i el ferro, i es troba ubicada al cor de Barcelona.

Anàlisi Formal de La Pedrera

La línia corba domina la façana de la Casa Milà, que, tot i estar mancada de decoració superficial, presenta una riquesa formal extraordinària. L'edifici es caracteritza per:

• Dues entrades independents.
• Un garatge.
• Dos patis interiors.
• Cinc pisos d'habitatges.
• Un àtic amb terrassa.

ARQUITECTURA DEL S.XX

Al segle XX es revisen elsmitjans de l'expressió artística. Si la pintura era color, l'esculturavolum i l'arquitectura era espai habitable. Sorgirà un moviment que qüestional'èmfasi en la decoració i es prioritza la lògica constructiva (funcionalisme). S'imposa la funcióbàsica: habitabilitat per sobre l’ornamentació a l'estètica. La bona arquitectura és la que és funcional.

Si la distribució interior és harmoniosa, la llummatisada, edificiintegratambl'entorn, l'edificiésbell. Adoy Loos considerava que l’ornamentació era un delicte i malbaratamentd'energies i de diners. L'arquitectes'haviad'alliberar de la preocupació de l’ornamentació i

Atena Niké

El temple d'Atena Niké, obra de Cal·lícrates, va ser projectat el 449 a.C. per iniciativa del general Cimó II, però no es va construir fins al 421 a.C., després de la seva mort. D'estil clàssic, està ubicat a l'Acròpoli d'Atenes i construït amb marbre pentèlic. La decoració escultòrica s'atribueix a Cal·lima, i la tècnica emprada suggereix la influència de l'escola de Fídies.

És un temple amfipròstil i tetràstil (quatre columnes a la façana anterior i posterior), s'alça sobre un estilòbat elevat per tres esglaons (estereòbat). La cel·la interior presenta dues pilastres in antis a l'entrada.

Les columnes jòniques de la façana consten d'una base amb dues motllures (tor i escòcia), un fust monolític amb estries... Continuar leyendo "Arquitectura Grega: Atena Niké i Teatre d'Epidaure" »

Anàlisi Formal

CRIT: Una figura en primer pla crida amb un paisatge nòrdic de fons. El conjunt d'elements plàstics es supediten a l'expressivitat de l'obra. El dibuix és aparentment descuidat i de traços maldestres, però això li serveix a Munch per a alliberar les seves pròpies ànsies. La línia que predomina al quadre és la corba, que dóna una sensació de dinamisme i neguit, i que exterioritza el malestar del protagonista. Hi ha una línia recta, en diagonal, a la barana de la passarel·la, la qual evidencia la solitud del personatge i el buit de l'espai que l'envolta.

En quant al color, cal assenyalar que dominen els taronges, vermells i grocs del cel, i l'onada de blau fosc que envolta una illa en el mar. O sigui que la gamma cromàtica... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra "El Crit" d'Edvard Munch" »