Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Otros cursos

Ordenar por
Materia
Nivel

Comparativa Gòtic: Notre-Dame Chartres vs Santa Maria del Mar

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,07 KB

Comparativa: Notre-Dame de Chartres i Santa Maria del Mar

1. Context històric i geogràfic

Notre-Dame de Chartres: Es troba a Chartres, construïda entre els segles XII i XIII. Va ser un important centre religiós de pelegrinatge gràcies a la seva relíquia més preuada, el vel de la Verge Maria.

Santa Maria del Mar: Situada al barri de la Ribera de Barcelona, es va construir al segle XIV. És coneguda com l'església del poble, ja que la seva construcció va ser finançada i realitzada per la gent del barri, especialment per mariners i comerciants.

2. Estil arquitectònic

Notre-Dame de Chartres: Exponent màxim del gòtic francès. Destaquen els seus arcs apuntats, contraforts volants i grans vitralls. La catedral té una planta de creu llatina... Continuar leyendo "Comparativa Gòtic: Notre-Dame Chartres vs Santa Maria del Mar" »

Història de l'Art: Grècia, Roma i Renaixement

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,6 KB

Context Històric de l'Art Grec

  • Geografia: Grècia estava formada per illes i valls muntanyoses. La mar va afavorir el comerç i el contacte amb altres pobles.
  • Organització política: Les polis eren ciutats-estat independents unides per una llengua i religió comuna. A Atenes va sorgir la democràcia, en què els homes lliures votaven.
  • Religió: Politeista, amb déus antropomòrfics i mites simbòlics. Els temples eren la seva residència i se'ls honorava amb festes atlètiques.
  • Pensament racional: Alguns pensadors van buscar explicacions lògiques i racionals als fenòmens naturals.

Desenvolupament Històric de la Civilització Grega

  • Civilització Cretenca (2600-1400 a.C.): Cultura marítima i comercial amb palaus decorats amb pintures vives.
  • Civilització
... Continuar leyendo "Història de l'Art: Grècia, Roma i Renaixement" »

Joies de l'Art Medieval: Catedrals i Monestirs Gòtics i Romànics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,33 KB

Catedral de Saint-Pierre de Poitiers (1160-1379)

Estil Gòtic Primitiu, Clàssic i Radiant

A l'absis es troba l'últim gran vitrall romànic que es conserva (segle XIII). Aquest vitrall presenta diverses escenes:

  • Dos àngels introdueixen un enorme Crist crucificat enmig del vitrall.
  • A sota, el cicle de Sant Pere, representat cap per avall.
  • Als peus de la imatge, hi apareixen Leonor d'Aquitània i Enric II d'Anglaterra, els donants que van finançar l'obra, sostenint una petita representació del vitrall.
  • A la part superior, es mostra l'aparició de Jesús davant els apòstols.

La catedral té una girola quadrangular al voltant del presbiteri. Als murs laterals van aparèixer detalls de pintura, i a la volta del creuer es va trobar un cicle iconogràfic... Continuar leyendo "Joies de l'Art Medieval: Catedrals i Monestirs Gòtics i Romànics" »

Explorando la Arquitectura Gótica: Innovaciones y Simbolismo

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 24,52 KB

Gótico

Muros: de piedra en sillares tallados.

Estribos o botareles: pilares gruesos que soportan los empujes de las bóvedas mediante arbotantes, rematados con pináculos.

Pilares fasciculados: en el interior, con columnillas que reciben la carga de arcos y nervaduras.

Arco ojival: con menor empuje lateral, permitiendo mayor elevación y apertura de vanos; se usa también el arco conopial en el gótico flamígero.

Triforio: estrecho pasillo sobre las naves laterales con ventanas hacia la nave central.

Bóveda de crucería: producto de la intersección de dos bóvedas ojivales, concentrando fuerzas en los vértices y liberando los muros para vidrieras.

Rosetones: grandes vidrieras circulares, típicamente sobre los pórticos.

Torres estilizadas y agujas:

... Continuar leyendo "Explorando la Arquitectura Gótica: Innovaciones y Simbolismo" »

Art i Arquitectura de l'Antiga Grècia: Partenó, Teatre d'Epidaure i Escultures Clàssiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,67 KB

Partenó

Descripció formal
El Partenó està situat a l’Acròpolis d’Atenes, a la part més elevada del turó, envoltat d’altres edificis importants com l’Erectèon i el temple d’Atenea Nike. Té una planta rectangular amb dues grans sales separades per un mur: la naos i l’opistòdom. L’accés es fa a través d’una pronaos i un pòrtic hexàstil, amb 6 columnes. És un temple perípter monòpter, envoltat d’una filera de columnes i de tipus octàstil. L’alçat presenta una base de tres graons (estereòbat), amb l’últim graó (estilobat) sobre el qual s’aixequen les columnes d’ordre dòric. L’entaulament està format per un arquitrau llis, un fris que alterna tríglifs i mètopes decorades amb relleus, i una cornisa

... Continuar leyendo "Art i Arquitectura de l'Antiga Grècia: Partenó, Teatre d'Epidaure i Escultures Clàssiques" »

Figuras Clave del Neoclasicismo: Arquitectos y Artistas Europeos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 3,5 KB

Jacques-Germain Soufflot

Se formó en Italia, donde estudió la Antigüedad grecorromana y la obra de Palladio. En Soufflot se dan las características del arquitecto influenciado por el Clasicismo, pero también por el estilo nacional en Francia, el Gótico. Construyó la Iglesia de Santa Genoveva (Panteón de París).

Antonio Canova

Artista veneciano, fue uno de los más brillantes escultores neoclásicos de Italia y de Europa. Nació en una familia con escasos medios económicos, quedó huérfano a muy corta edad y tuvo que colocarse en una cantera. Allí entró en contacto con la piedra y encontró un protector gracias al cual pudo desarrollar algunos estudios artísticos. Su producción inicial, desarrollada en Roma dentro de los patrones... Continuar leyendo "Figuras Clave del Neoclasicismo: Arquitectos y Artistas Europeos" »

El Gòtic: De la Fantasia Medieval al Nihilisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,99 KB

De la Fantasia al Nihilisme

El gòtic és una estètica fosca, inspirada en els contes de fades (situats en l’Edat Mitjana). Avui dia, cal distingir entre el gòtic medieval i altres manifestacions del gòtic, com el moviment musical dels anys 70-80. L’Edat Mitjana, com a concepte romàntic, va ser inventada al segle XIX.

Horace Walpole, com a resposta al món francès de la Il·lustració i l’Acadèmia, va afirmar que la societat volia tornar al món medieval, al món de la fantasia i la tradició. Per això, va escriure El Castell d’Otranto (1765), una història gòtica considerada la punta de llança d’aquest retorn al gòtic. Autors com Mary Shelley (Frankenstein) i John William Polidori (The Vampire) van ser importants per entendre... Continuar leyendo "El Gòtic: De la Fantasia Medieval al Nihilisme" »

Sant'Andrea de Mantua: La Visión Arquitectónica Renacentista de Leon Battista Alberti

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 3,7 KB

La Iglesia de Sant'Andrea en Mantua: Un Manifiesto del Clasicismo Renacentista de Leon Battista Alberti

La Iglesia de Sant'Andrea en Mantua, diseñada por Leon Battista Alberti, es un ejemplo paradigmático del rechazo al estilo gótico y la adopción del clasicismo greco-latino durante el Renacimiento. Los arquitectos del Quattrocento se inspiraron en las formas clásicas para crear nuevos modelos basados en la proporción, la armonía y el equilibrio.

Leon Battista Alberti: El Humanista Polifacético

Leon Battista Alberti, junto con Brunelleschi, fue uno de los grandes arquitectos del Quattrocento. Representa a la perfección el espíritu de la época, siendo un ejemplo de artista cultivado, literato, poeta, artista, científico y más. Su polifacetismo... Continuar leyendo "Sant'Andrea de Mantua: La Visión Arquitectónica Renacentista de Leon Battista Alberti" »

Art Decó: Esencia, Maestros y Legado de un Estilo de Lujo y Sofisticación

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 6,63 KB

El Esplendor del Art Decó: Lujo y Sofisticación (1920-1939)

Mientras la Bauhaus consolidaba su influencia en Alemania, en Francia emergía con fuerza el Art Decó, un estilo que rápidamente conquistó el mundo por su inconfundible sofisticación y lujo. Este movimiento artístico, deseado por el público, se caracterizó por su opulencia y exclusividad.

Representó un desafío para los diseñadores de la época, quienes, conscientes de no poder competir con la funcionalidad y la producción en masa de la Bauhaus, decidieron tomar un camino opuesto. Optaron por la creación de series pequeñas, piezas artesanales y exclusivas, donde el alto nivel de lujo en los materiales y la ejecución se convirtieron en su sello distintivo.

El Art Decó supo... Continuar leyendo "Art Decó: Esencia, Maestros y Legado de un Estilo de Lujo y Sofisticación" »

Laocoont i els seus fills: Anàlisi i context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,96 KB

Característiques de l'estil grec hel·lenístic

L'escultura hel·lenística presenta una sèrie de característiques distintives:

  • Antropocentrisme: Manté la visió antropocèntrica de l'univers, on l'home és "la mesura de totes les coses", com afirmava Pitàgores. Però, durant el període hel·lenístic, es desenvolupen formes monumentals i amb menys equilibri.
  • Teatralitat: Expressió intensa dels sentiments i emocions en el seu moment més àlgid. L'ànima preval sobre la raó.
  • Realisme: El naturalisme esdevé més realista, amb poques idealitzacions. Es representen la vellesa, la mort, el patiment, etc.
  • Harmonia i proporció (trencament): Tot i que es busca l'harmonia, les proporcions es tornen més dinàmiques i menys rígides, adaptant-se
... Continuar leyendo "Laocoont i els seus fills: Anàlisi i context" »