Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Formación Profesional

El Arte Barroco Europeo

Contexto Histórico

En el siglo XVII, Europa atravesó una época de crisis generalizada:

• Crisis económica: Una fase depresiva debido a las malas cosechas.
• Crisis demográfica: Numerosas epidemias como la peste negra.
• Crisis social: Conflictos y tensiones sociales.
• Crisis política: Desembocó en la Guerra de los Treinta Años.
• Crisis religiosa: La cristiandad se dividió en dos bloques rivales: protestantes y católicos.

Características Esenciales del Arte Barroco

El arte barroco se originó en Italia y se desarrolló a lo largo del siglo XVII. En sus comienzos, fue la expresión del espíritu religioso surgido tras el Concilio de Trento: retórico, emocional y proselitista. Rápidamente se extendió por toda Europa, incluyendo... Continuar leyendo "El Arte Barroco Europeo: Características, Escultura y Pintura" »

Anàlisi Formal: Escola d'Atenes

A l'interior d'un temple d'inspiració romana, Rafael hi disposa geomètricament diferents grups de personatges, d'aquesta manera hi queda un espai buit al centre on es situen dos personatges principals, que es converteixen en el punt de fuga de la perspectiva lineal, a partir d'aquesta, s'ordena tota la composició. L'obra destaca pel seu gran dinamisme tot i a l'equilibri formal que presenta. Gràcies a la perfecta representació dels gestos, les expressions i els moviments de la figura podem aconseguir aquest dinamisme. A més a més, cal remarcar la varietat cromàtica que s'ha utilitzat i, l'excel·lent manera amb la que el pintor perfila tots els detalls i els rostres dels personatges.

Significat i Funció

Pel... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Escola d'Atenes de Rafael" »

Otto Wagner: Un Legado Arquitectónico en Viena

El techo de la sala es una gran vidriera de forma curvada que parece sostenida por grandes pilares de hierro, con los que Wagner ha subrayado deliberadamente el perfil industrial. De hecho, el extremo superior de los pilares se integra en la vidriera, pero siguen siendo visibles gracias a la transparencia de esta. Paga, mente misteriosa, como un efecto plástico refinado que juega, una vez más, con la apariencia funcional. Los pilares no sostienen la vidriera del techo, sino una segunda vidriera invisible desde la sala, una vidriera que protege y aísla. En uno de los primeros proyectos, la vidriera debía coronar el edificio adornado con el águila imperial de dos cabezas para subrayar su carácter... Continuar leyendo "Otto Wagner: Innovación Arquitectónica y Legado en Viena" »

ESGLÉSIA DE SAN LORENZO: Fitxa tècnica:

Arquitecte:

Filippo Brunelleschi (1377-1446).

Cronologia:

1421-1470.

Localització:

Florència (Itàlia).

Estil:

Renaixement (Quattrocento).

Materials:

Pedra.

Sistema constructiu:

Arquitravat i voltat.

Biografia de l'autor:

Va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià. Les seves obres més famoses són totes a Florència. La seva obra mestra és l'alta cúpula de base octagonal del Duomo, acabada el 1434, la primera cúpula destacable erigida a Itàlia des de l'antigor. Va començar com a escultor en un taller florentí i era membre del gremi dels orfebres. En el concurs per a l'adjudicació dels segon parell de portes per al Baptisteri de Florència, va competir amb Ghiberti, que va dur a terme la... Continuar leyendo "Església de San Lorenzo de Florència: Anàlisi Arquitectònica" »

Renacimiento Urbano y Arte Medieval: Un Vistazo a la Transformación Social y Artística

El Renacimiento Urbano: El Auge de las Ciudades Medievales

En la era rural, el aumento agrícola impulsó un incremento de la población y el renacimiento de las ciudades medievales. Estas surgían junto a una fortaleza que las protegía, formando barrios llamados burgos. Se construían murallas para una mayor protección. En el centro se encontraba la plaza, donde se ubicaba el mercado y los conventos urbanos. Los barrios se diferenciaban por sus habitantes: judíos en las juderías y musulmanes en las morerías. Los habitantes se llamaban burgueses, dando origen a la burguesía.

Economía Medieval: Artesanía, Comercio y Banca

Las ciudades se convirtieron... Continuar leyendo "Explorando el Renacimiento Urbano y el Arte Medieval: Transformación Social, Política y Artística" »

El Rapte de les Sabines: Fitxa tècnica

: Autor: Gianbologna (Douia, 1529, Florència, 1608). Cronologia: 1581-1683. Tipologia: Escultura exempta. Materials: Marbre. Mides: 4,10m (alt). Estil: Manierista. Tema: Llegendari/al·legòric. Localització: Plaça de la Signoria. Loggia dei Lanzi (Florència).L’escultura del cinquecento: Es va inclinar preferent per la figura humana nua. Un fet de gran transcendència va ser el descobriment del 1506 del grup de Laocoont, així com moltes altres peces antigues, que van exercir una gran influència en els artistes de l’època.  Pel que fa al Manierisme, la característica més destacable és l’accentuació del moviment, i del dinamisme en les figures i els grups. El recurs més utilitzat és... Continuar leyendo "El Rapte de les Sabines: Anàlisi d'una obra de Giambologna" »

1.SAN ROMANAKO BATAILA Testuingurua:- Jatorrizko kokapena: Florentziako Via Larga-ko Medicitarren jauregia.- Funtzioa: San Romanoko bataila, 1432an florentziarrak eta sieniar eta milandarren arteko batailaren garaipena ospatzea.AZTERKETA IKONOGRAFIKOA:- Gaia: historikoa, bataila baten irudikapena. - Florentziaren aldeko irudikatutako pertsonaia historikoak: Niccolò da Tolentino (National Gallery), Michelotto Attendolo da Contignola (Louvre Museoa), Niccolò da Tolentino (Uffizi Galeria). AZTERKETA FORMALA:1. APAINGARRITASUNA (urre eta zilar kolorezko dekorazioak…). 2.KONPOSIZIO ANTZEZTUA - Hiru lanetan gudu baten kaos odoltsuaren ordez, elementu guztiak (soldaduak, lantzak, zaldizkoak, zaldiak) modu ordenatuan agertzen dira, dantza batean... Continuar leyendo "Teknika kualitatiboa" »

Unión entre Iglesia y Fieles: Carácter Docente

La escultura gótica establece una unión entre la iglesia y los fieles, con un claro carácter docente. Se distinguen dos niveles de lectura: una sencilla para los fieles y otra más profunda destinada al clero. El proceso evoluciona hacia el naturalismo, la humanización y el acercamiento a la figura humana. La planificación de la obra escultórica se realiza bajo la dirección de un maestro de obra y un teólogo.

Los escultores trabajan en equipo, y se identifica al maestro por elementos novedosos y el uso de libros de modelos. Los bocetos se realizan en tierra, y se emplean utensilios como el cincel, el trépano y la gradina. La policromía se reduce con el tiempo. Se utiliza madera para elementos... Continuar leyendo "Escultura Gótica: Simbolismo, Evolución y Maestros" »

1. ANÀLISI FORMAL: MARE DE DÉU DE LES ROQUES

ICONOGRAFIA: Leonardo va utilitzar la superposició de plans amb l’objectiu de poder aconseguir una major profunditat en l’escena. Per aquest motiu, situa en primer pla el grup de la Mare de Déu, el nen Jesús, sant Joan infant i l’arcàngel Uriel; darrera d’aquest hi ha roques pintades que conformen la cova on es troben tots els personatges i entre els forats d’aquestes roques es representa el fons paisatgístic.

COMPOSICIÓ TANCADA: El grup principal s’inscriu dins una composició piramidal que es delimita entre el cap de la Mare de Déu i els cossos dels dos infants. En aquesta obra és molt important el joc de relacions entre les mans i les mirades dels personatges, i això permet parlar... Continuar leyendo "Anàlisi formal: Mare de Déu de les Roques" »

La Pintura Barroca Española

Rasgos Generales

Sin duda el siglo XVII es considerado el **Siglo de Oro** de la literatura y destacan también otras disciplinas como la música o la escultura. En el campo de la pintura, este siglo va a dar algunos de los más importantes artistas de todos los tiempos, no solo de España, sino del arte occidental.

1. El peso de la **Iglesia** es inmenso y determina muchos de los rasgos de la pintura: Predominio casi total de la **temática religiosa contrarreformista**. La Iglesia es casi el único cliente.
2. La **Corte**, especialmente los reyes, se convierten en el único contrapeso de la poderosísima Iglesia. Esto explica el deseo de los artistas de lograr un puesto como **pintor de Corte**.
3. En la pintura barroca española