Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

Sistemas Constructivos y Elementos Estructurales

Sistema Arquitrabado y Elementos Verticales

• Sistema arquitrabado: Estructura basada en columnas verticales y un dintel horizontal.
• Dintel: Pieza horizontal que se coloca sobre una abertura.
• Jambas: Elementos laterales verticales que sostienen el dintel de una puerta.
• Columna: Soporte cilíndrico vertical.
• Pilar: Soporte cuadrado, generalmente más robusto que la columna.
• Pilastra: Columna de sección cuadrangular pegada al muro.

Sistema Abovedado y Cubiertas

• Sistema abovedado: Cubiertas hechas mediante el uso de arcos.
• Arco: Estructura curva que soporta peso y cubre un vano.
• Bóveda de cañón: Bóveda generada por la prolongación de un arco de medio punto.
• Bóveda de arista: Estructura formada por el cruce

Context històric i cultural

La plenitud de la cultura grega es manifesta des del segle VII aC fins a les acaballes del segle I aC, quan Roma absorbeix els darrers regnes sorgits de la fragmentació de l'Imperi d'Alexandre el Gran.

Cronologia i influències

1. 2600–1150 aC: L'origen de la cultura grega es contextualitza després de la desaparició de la cultura minoica o cretenca (c. 2600–1150 aC) i de la civilització micènica (c. 1600–1150 aC). Aquestes dues cultures van influir la cultura grega sobretot en el camp literari i mitològic. Altres influències fonamentals provenen del contacte amb cultures orientals com l'egípcia o la mesopotàmica.
2. 1200 aC: Invasió dòrica a la península del Peloponès per part de pobles provinents del nord

Característiques de la cultura grega

Algunes de les característiques principals de la cultura grega són:

• La cultura grega és la base del món occidental.
• La seva màxima divulgació l'hem rebuda per part de la cultura romana. Com ja hem comentat en els apartats anteriors, la cultura grega rep influències de les cultures prehel·lèniques.
• L'harmonia i la bellesa són pilars bàsics de l'art grec.
• La cultura grega es basava en l'antropocentrisme: l'home és la mesura de totes les coses. Es busca la bellesa a partir de la proporcionalitat en relació a l'home.
• Tenien un gran domini del naturalisme, de l'anatomia i de l'espai tridimensional.
• La història de Grècia es divideix en tres etapes: període arcaic, període clàssic i període hel·lenístic.

El Dorífor de Policlet: El Cànon de la Perfecció

El Dorífor, elaborat al segle V aC durant el període clàssic grec, s’inscriu en un moment d’estabilitat política i de consolidació de l’idealisme antropocèntric. En aquest context, Policlet pretén definir l’home perfecte a través del seu famós Cànon, basat en proporcions matemàtiques i harmonia visual. L’escultura presenta un jove atleta en contrapposto, de manera que el pes recau sobre una cama mentre l’altra relaxa el cos, creant un equilibri natural però alhora idealitzat. La musculatura és precisa i mesurada, sense cap tipus d’expressivitat dramàtica, cosa que reforça la serenitat i l’equilibri propis del classicisme. L’obra, originalment en bronze (avui... Continuar leyendo "L'Art de l'Antiga Grècia i el Món Etrusc: Obres Mestres" »

Fundamentos Estéticos y Técnicos de la Arquitectura Griega

La arquitectura griega se basa en la proporción, la medida y la relación del edificio con el ser humano. Todo está pensado para mantener un equilibrio visual, por lo que emplearon materiales que evolucionaron desde el poros (piedra caliza porosa) hasta la caliza y, finalmente, el mármol en el siglo V a.C.

Características Estructurales y Visuales

La arquitectura griega es fundamentalmente arquitrabada, es decir, sin arcos ni bóvedas. Se caracteriza por:

• Ritmo y Contraste: Creado por la repetición de elementos y por el contraste entre masa y vacío, lo que genera efectos de claroscuro.
• Policromía: Los griegos aplicaban policromía (color) a los edificios, aunque hoy se perciban blancos.

Ubicación y Contexto Histórico

La Basílica de Majencio y Constantino se construyó a comienzos del siglo IV d.C. La empezó Majencio en 308 y la terminó Constantino en 312-313, dentro del Bajo Imperio Romano, cuando el Imperio ya estaba entrando en la Tardoantigüedad.

Estilo y Características

Pertenece al estilo romano tardío. Mantiene la forma tradicional de las basílicas romanas, pero con una arquitectura muy monumental, usando grandes bóvedas y el hormigón romano. Es un ejemplo típico de la arquitectura imperial del siglo IV, caracterizada por ser más masiva y técnica.

Localización Geográfica

La Basílica de Majencio y Constantino está en Roma, dentro del Foro Romano, junto a la Vía Sacra. Se encuentra en el corazón político... Continuar leyendo "La Basílica de Majencio y Constantino: Arquitectura, Historia y el Poder Imperial en el Foro Romano" »

L'Art de l'Antiga Grècia

1. El Partenó: Arquitectura i Context

Títol, autor i cronologia: El Partenó és un temple grec de l’època clàssica, construït entre el 447 i el 432 aC. Els arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates, mentre que Fídies dirigí tota la decoració escultòrica. Està situat a l’Acròpoli d’Atenes i és considerat el punt culminant de l’art i l’arquitectura clàssiques.

Context històric i cultural: El Partenó s’edifica durant el govern de Pèricles, en el moment de màxima esplendor d’Atenes després de les Guerres Mèdiques. La ciutat és la potència hegemònica de la Lliga de Delos i experimenta un gran desenvolupament econòmic, polític i cultural. En aquest context de confiança i poder, Atenes... Continuar leyendo "Història de l'Art Clàssic: Grècia i Roma" »

Definición y Cronología

Se denomina prerrománico al conjunto de manifestaciones artísticas desarrolladas en Europa Occidental entre los siglos VIII y finales del X, que se distinguen del período anterior por un incipiente intento de recuperar el esplendor de la cultura clásica grecorromana, tanto a nivel político (el proyecto imperial de Carlomagno, por ejemplo) como intelectual, aunque sin desprenderse del todo de los rasgos propios de la cultura germánica.

Lejos de ser un estilo “internacional”, como luego lo serían el románico y el gótico, dentro del prerrománico se engloban varios estilos artísticos, entre los que destacan los siguientes:

• Arte Carolingio: Englobaría todo el área del Imperio de Carlomagno (actuales Francia,

Grandes Maestros de la Escultura Griega Clásica y Postclásica

Policleto

Policleto fue un escultor griego del siglo V a. C., considerado uno de los grandes maestros de la escultura clásica. Se especializó en representar el cuerpo masculino con proporciones ideales y equilibrio perfecto. Para lograrlo, escribió el Canon, un tratado fundamental donde explicaba las medidas y relaciones entre las distintas partes del cuerpo humano, convirtiéndose en una referencia esencial para otros escultores.

Su obra más conocida es el Doríforo (portador de lanza), que representa a un joven con una postura armónica y natural. Gracias a sus enseñanzas y esculturas, Policleto dejó una influencia duradera en el arte griego, especialmente en la forma de representar... Continuar leyendo "Maestros de la Escultura Griega Clásica: Policleto, Fidias, Mirón y Práxiteles" »

Teatre d’Epidaure

Context (Segle IV aC, Postclàssic)

Transició del món clàssic a l’hel·lenístic. Grècia encara estava organitzada en polis, amb una forta vida religiosa i cultural. El teatre era part de les festes dedicades a Dionís. Fou construït a Epidaure, relacionat amb el Santuari d’Asclepi.

Estil i Característiques

• Arquitectura teatral grega integrada a la natura.
• Planta semicircular, amb càvea, orquestra circular i escena.
• Materials: pedra.
• Destaca per la seva excel·lent acústica, proporció i harmonia.
• Estil clàssic evolucionat cap a més flexibilitat formal.

Significat i Funció

Espai destinat a funcions religioses i lúdiques. Simbolitza la importància del teatre com a expressió cultural i espiritual. És un model de referència... Continuar leyendo "Cinc Obres Essencials de l'Art Grec: Anàlisi i Context Històric" »