Relleu de Catalunya: Guia Completa dels Pirineus i Formacions

Anàlisi del Mapa del Relleu de Catalunya

Descripció del Mapa

En la descripció del mapa del relleu de Catalunya, s'han de destacar els aspectes següents:

• El mapa mostra els trets físics del territori de Catalunya.
• La gradació de color indica l'altitud respecte al nivell del mar.
• El mapa està realitzat a escala, la qual està indicada en la part inferior.

Font i Característiques Geogràfiques

La font és l'Atlas Nacional de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (any 2008).

Cal esmentar que les zones de menor altitud es localitzen al litoral, el prelitoral i la plana de Lleida, mentre que les altituds més grans corresponen a la zona del Prepirineu i el Pirineu axial.

Definicions Geològiques Clau

A continuació, es presenten definicions de termes geològics rellevants:

La Depressió

Una depressió es defineix com un terreny enfonsat entre muntanyes. Generalment, són d'origen tectònic, produïdes per falles que han provocat l'enfonsament d'un bloc de l'escorça.

Exemples de depressions d'origen tectònic a Catalunya inclouen: la Cerdanya, el Vallès, el Pla de Mieres i Santa Pau, la Cubeta d'Olot i la Plana de l'Empordà.

En altres casos, la depressió pot estar originada per processos erosius, com seria el cas de la Plana de Vic, la Conca d'Òdena o de l'Anoia, la Conca de Barberà o el Pla de Bages.

El Relleu Tabular

El relleu tabular és el tipus de relleu que caracteritza els altiplans: planes enlairades vorejades per cingleres i vessants escarpats. També és propi dels tossals i turons coronats per una superfície horitzontal.

Diferències entre el Pirineu Axial i el Prepirineu

A continuació, s'expliquen les principals diferències entre el relleu del Pirineu axial i el del Prepirineu:

• Posició Geogràfica

  El Pirineu axial forma un eix central de la serralada, mentre que el Prepirineu consisteix en serres disposades en paral·lel al sud del Pirineu axial.

• Altituds

  Les altituds en el Pirineu axial són superiors, sovint al voltant dels 3000 m en els cims més elevats, com la Pica d'Estats (3143 m) o el Puigmal (2980 m). Les serres del Prepirineu, en canvi, superen en pocs casos els 2000 m d'altitud (per exemple, la Serra del Cadí, 2642 m).

• Materials Geològics

  Els materials del Pirineu axial són d'edat paleozoica, principalment llicorelles i granits. Al Prepirineu, els materials són mesozoics i predominen les calcàries.

• Relleu Glacial

  Al Pirineu axial són clarament visibles les empremtes del relleu glacial, com els circs, les crestes i cims piramidals que separen els circs, les valls en forma d'U o de bressol, i les valls penjades o comes.

  Al Prepirineu, les alineacions de muntanyes estan separades per valls i depressions, com ara la Conca de Tremp.

Comarques Situades als Pirineus Catalans

A continuació, es llisten comarques situades als Pirineus (tant al Pirineu axial com al Prepirineu):

Comarques Totalment Enclavades als Pirineus

• Vall d'Aran
• Pallars Jussà
• Pallars Sobirà
• Cerdanya
• Alt Urgell
• Alta Ribagorça
• Ripollès

Paisatge Natural del Pirineu Axial

El paisatge natural del Pirineu axial es caracteritza pels següents elements:

• Clima d'Alta Muntanya

  Domini dels climes d'alta muntanya. Les característiques d'aquest clima són les baixes temperatures a l'hivern, amb nevades freqüents, i uns estius curts i frescos. Les precipitacions són molt abundants i ben repartides entre tots els mesos de l'any.

• Vegetació per Pisos Altitudinals

  Predomini de la vegetació de tipus subalpí i alpí, que es disposa en pisos o estatges altitudinals. Aquesta distribució està condicionada per les variacions en les temperatures i les precipitacions que es produeixen en guanyar altitud.

  • Boscos: Al pis subalpí, predominen les pinedes de pi negre i les avetoses.
  • Prats Alpins: A partir dels 2200-2300 m, l'existència de boscos no és possible a causa de la brevetat del període estival, i el paisatge vegetal està dominat pels prats alpins.
  • Neus Permanents: A les muntanyes més altes, hi ha un nivell de neus permanents on la vegetació es redueix a la presència de molses i líquens.