Volta capella sixtina
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,19 KB
FITXA 51: VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA I JUDICI FINAL
FITXA TÈCNICA
Títol:
Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Autor:
Miquel Angel (Caprese, 1475 – Roma, 1564)
Cronologia:
1508-1512 / 1536-1541
Tècnica:
Pintura
Al fresc
Mides:
13 x 36
( volta); 13 x 12 (absis)
Estil:
Renaixentista
Tema:
Bíblic
Localització:
Capella Sixtina de Vaticà ( Ciutat del Vaticà)
BIOGRAFIA DEL AUTOR
M. Angel fou pintor, Escultor, arquitecte i dibuixant. Va estar relacionat amb els Mèdici a Florència, mentre aprenia l’ofici de Pintor al taller de Ghirlandaio i el d’escultor A l’escola dels jardins dels Mèdici, dirigida per Giovanni.
El geni florentí va anar a Roma, on va Consolidar la seva reputació realitzant importants Encàrrecs papals que va compaginar amb treballs destacats a Florència.
CONTEXT
A inicis del s. XVI, el papat viva una etapa De plena esplendor i necessitava fer de Roma la capital de la cristiandat. Per Aquest motiu es va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà I la reforma de totes les dependències vaticanes. El luxe i la despesa que això Va comportar (la Capella Sxtina només va suposar una petita part del Pressupost) portaren l’església a recaptar diners mitjançant la venda d’indulgències. Aquesta qüestió generaria un greu conflicte que acabà amb el trencament Definitiu entre l’església catòlica i les l’esglésies protestants.
DESCRIPCIÓ FORMAL
L’espai en planta va ser dividit al sostre de la volta, per mitjà de 10 arcs faixons pintats, en 9 sectors transversals, que se subdivideixen en 3 Registres per la intersecció de falses cornises. M. Angel va disposar totes les Figures sobre aquesta arquitectura pintada, on va incorporar, en algunes Escenes, fons paisatgístics senzills. A les altres, així com també Al fresc del Judici Final, situa als personatges sobre fons monocromàtics, sense referència arquitectònica ni paisatgística Clara. Es supleix aquesta manca voluntària se Perspectiva amb la perfecta representació de l’anatomia I el volum del cos. Els personatges són robustos i Musculats. S’incorpora l’esperit de les obres de l’antiguitat Clàssica i mostra la seva faceta com a Escultor.
Un bon exemple de combinació de volum, Dinamisme i expressivitat és La creació d’Adam (el Fresc més famós) en el qual transmet la transparència D’un dels moments més importants de la tradició judeocristiana.