El dinar campestre d'Édouard Manet: Anàlisi i Context

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,48 KB

Fitxa tècnica

  • Títol: El dinar campestre
  • Autor: Édouard Manet
  • Cronologia: 1863
  • Tècnica: Oli sobre tela
  • Mides: 2,08 x 2,64 m
  • Estil: Realista / Impressionista
  • Tema: Escena costumista
  • Localització: Musée d'Orsay (París)

Context històric

Després de la revolució de 1848, les eleccions del 10 de desembre d'aquell any van donar com a guanyador Lluís Napoleó. El desembre de 1851 va dissoldre la Cambra, fet que va portar el poble francès a votar una nova constitució. Finalment, gràcies a un plebiscit que li va donar el 97% dels vots, va ser proclamat emperador amb el nom de Napoleó III.

Durant el Segon Imperi, França va experimentar un avenç material notable gràcies a les millores en l'agricultura, el comerç i, sobretot, la indústria. Les ciutats van créixer, beneficiant-se de fastuoses obres públiques; el màxim exemple fou París, on Georges-Eugène Haussmann va transformar la fesomia de la ciutat, ordenant la destrucció de barris sencers i la construcció de més de 60.000 nous habitatges, així com l'erecció de grans edificis públics i privats connectats mitjançant amplis bulevards. Tanmateix, els anhels expansionistes de Napoleó III van topar amb la Prússia de Bismarck, fet que va desembocar en una guerra iniciada el 1870 i liquidada al cap d'un any amb la derrota francesa.

Biografia de l'autor

Édouard Manet va iniciar la seva formació al taller de Thomas Couture. Els artistes que van influir en la seva pintura van ser els venecians del segle XVI, els holandesos del segle XVII i Velázquez, obra que havia conegut en un viatge a Espanya. Va incloure en la seva producció obres de temàtica espanyola, com per exemple El guitarrista espanyol, quadre que li va valdre el reconeixement públic al Saló de París.

Després de la mort del seu pare, la seva obra va mostrar una actitud rebel que el va fer objecte de la crítica social, entre d'altres coses, per la presència reiterada del nu femení en els seus quadres. A partir de 1870, va començar a pintar a l'aire lliure i a experimentar amb el tractament de la llum i l'impacte d'aquesta sobre els cossos, aspectes típics de l'impressionisme, moviment que va rebre una gran influència de Manet.