Vocabulari i Estructura de la Societat Feudal a l'Edat Mitjana

Vocabulari de la Societat Feudal

Estaments i Classes Socials

ESTAMENTS

Són els grups socials de l'Edat Mitjana (van aparèixer entorn dels s. IX i X). Estaven dividits en 3 grups tancats: 1r la noblesa, 2n el clergat i 3r els pagesos, artesans, soldats, etc. (servents).

SENYOR FEUDAL

Administrava la seva propietat, estava sotmès a les ordres del rei i tenia una jurisdicció pròpia, la jurisdicció senyorial.

CLERGAT

Pertany a l'estament privilegiat. La seva funció és mantenir la unitat dels creients i regular tota la vida social i privada de la comunitat. Les persones que hi pertanyien eren els bisbes, abats, arquebisbes, els capellans de parròquia, cardenals, frares, monges i monjos.

NOBLESA

Classe social formada per les persones que tenien títols nobiliaris concedits pel rei o heretats dels seus avantpassats.

PAGÈS LLIURE

Eren posseïdors de terres i podien fer actes sense demanar permís al rei o senyor.

SERF

Treballaven les terres d'un senyor i no podien abandonar les terres, casar-se ni deixar herència sense permís del senyor.

Estructures i Conceptes Clau

TORRE DE L'HOMENATGE

Torre més alta del castell, servia de residència, vigilància o d'habitatge per a la guarnició.

VASSALLATGE

És un sistema de relacions personals de domini i submissió entre dos nobles que apareix en el Feudalisme.

FEU

Extensió de terres propietat del Senyor Feudal, que és lliurat a canvi de fidelitat.

DELME

Impost per mantenir l'Església (el delme equival a 1 desena part de la collita).

CLAUSTRE

Era un pati amb un jardí central, cobert pels costats, on els monjos meditaven i passejaven.

GREMI

Agrupació d'artesans d'un mateix ofici. Solien viure al mateix carrer i li posaven el nom del gremi. Exemple: el gremi dels fusters ha donat nom al carrer Gremi Fusters.

Grups Socials a Al-Àndalus

ÀRAB

Minoria procedent d'Aràbia, controlaven l'estat i conformaven la noblesa. Grup social de la religió musulmana.

BERBER

Majoria de la població procedent del nord d'Àfrica, es dedicaven principalment a l'agricultura. Grup social de la religió musulmana.

MOSSÀRAB

Cristians hispanovisigots que conservaven la religió cristiana.

SIRIANS

Procedents de Síria, la seva principal activitat era el comerç.

JUEU

Jueus hispanovisigots que conservaven el judaisme com a religió.

MULADÍ

Cristians convertits a l'Islam.

La Societat Feudal: Estructura i Jerarquia

La societat durant el Feudalisme estava dividida en dues parts:

• Els privilegiats: el rei, la noblesa i el clergat (ocupaven el 10% de la població).
• Els no privilegiats: els comerciants, els artesans, els pagesos, els ramaders i els soldats (ocupaven un 90% de la població).

La Societat Feudal i els Estaments

La societat feudal neix a l’Europa cristiana del segle IX/X, i es caracteritza per la seva desigualtat jurídica i social, i la divisió en estaments.

La societat feudal es divideix en tres estaments:

1. PRIVILEGIATS:
   • 1r estament: Noblesa
   • 2n estament: Clergat (Església)
2. NO PRIVILEGIATS:
   • 3r estament: Pagesos i artesans (burgesos)

Els Privilegiats

Eren una minoria de la població, però gaudien de tots els drets. Característiques principals:

• Eren propietaris de la major part de les terres (feus).
• No podien realitzar cap feina manual.
• Ocupaven tots els càrrecs polítics.
• No pagaven impostos.

La Monarquia Feudal

Els reis o monarques sempre pertanyen a l’estament noble. A partir del segle X, arreu d’Europa apareix la figura de la Monarquia Feudal.

Característiques de la Monarquia Feudal

• El poder del rei era feble, compartit amb la resta de la noblesa. El territori d’un regne es dividia en petits territoris comandats per altres nobles.
• Els reis eren considerats representants de Déu a la Terra.
• No tenien residència fixa, i es traslladaven d’una part a l’altra del regne per controlar les seves possessions.

Atribucions i Poders Exclusius dels Reis

• Dirigir campanyes militars.
• Recaptar impostos per a guerres, coronacions, casaments reials, etc.
• Exercir de jutge suprem en casos de competència reial (crims molt greus).

El Govern Reial

Per governar, comptaven amb l’ajuda d’un Consell Reial, format per un grup de bisbes, abats, comtes, ducs, etc., que l’aconsellaven. El rei sempre anava acompanyat per un seguici de persones que formaven la Cort (familiars, amics, nobles i consellers). Vivien en castells, que eren residències fortificades.

La Noblesa

És un estament privilegiat que es divideix en:

• Alta noblesa.
• Baixa noblesa.

Durant l’Edat Mitjana, la guerra era l’activitat principal de la noblesa. Eren els únics que podien portar armes.

L'Educació dels Nobles

Els seus fills eren educats i entrenats com a guerrers seguint aquest procés:

1. Primer, de jovenets, eren Patges.
2. Després passaven a ser Escuders d’altres cavallers.
3. Als 18 anys se’ls armava Cavallers, a través d’una cerimònia on se’ls donaven les armes.

Motius de Guerra

Feien la guerra per:

• Defensar el seu territori.
• Enfrontar-se a altres nobles rivals.
• Ajudar al monarca o a un noble superior al qui devien obediència.

La guerra proporcionava als vencedors terres i riqueses, que feien augmentar el seu poder. En èpoques de pau, els nobles feien tornejos entre ells per divertir-se i entrenar-se per al combat.

Els Castells dels Nobles

Eren les residències fortificades dels senyors feudals. Solien situar-se en un lloc central dels seus territoris.

El Castell en Temps de Pau

• Era la llar del noble i la seva família.
• També era la llar dels soldats i dels servents.
• S'hi feia un mercat setmanal de productes de la comarca.

El Castell en Temps de Guerra

• Es convertia en una fortalesa.
• Era el lloc de refugi de la resta d’habitants del feu.

Com eren els Castells?

Eren austers, amb mobiliari escàs. Per combatre el fred:

• Es cobria el sòl amb catifes.
• Es penjaven tapissos a les parets.
• S’encenien focs a les diferents estances.

S’il·luminava amb torxes durant la nit.

El Clergat

També pertanyia a l’estament privilegiat. Es divideix en:

• Alt clergat: càrrecs importants de l’Església (bisbes, abats, arquebisbes...).
• Baix clergat: capellans de parròquia, molt més propers al poble no privilegiat.

Funcions del Clergat

Mantenir la unitat dels creients i regular tota la vida social i privada de la comunitat:

• Oficiar les cerimònies religioses.
• S’encarregava de l’ensenyament.
• S’encarregava de l’assistència als pobres i malalts.
• Demanava la caritat i la donació de béns dels creients a l’Església a l’hora de la mort.

Obligacions Religioses dels Creients

• Resar.
• Anar a missa.
• Dejunar durant la Quaresma.
• Confessar-se mínim una vegada a l’any.
• Combregar per Pasqua.

Es recomanava fer algun pelegrinatge als llocs sants, si era possible (Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel·la).

Monestirs

Eren un conjunt d'edificis on vivien els frares o les monges. Eren dirigits per l'abat o l'abadessa. Les construccions més importants eren l'església, el claustre, la casa de l'abat, la infermeria, la biblioteca, l'hostatgeria, el celler, etc.

Els Estaments No Privilegiats (Tercer Estat)

Eren la majoria de la població (90%).

• Pagesos
• Artesans
• Comerciants

Tenien molt pocs drets. La seva funció era treballar i mantenir els altres dos estaments. Estaven sotmesos a forts impostos.

Els Pagesos

Dins el Tercer Estat, la majoria de població era pagesa. Es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. Hi havia dues categories:

• Pagesos lliures.
• Serfs.

Els Artesans

Vivien a les ciutats, que eren els centres productors d’objectes manufacturats. Eren lliures. Els que treballaven en un mateix ofici s’agrupaven en organitzacions anomenades Gremis. Els artesans d’un mateix ofici s’agrupaven normalment en un mateix carrer.