Història i Conseqüències de la Revolució Industrial

Introducció a la Revolució Industrial

L'examen sobre la Revolució Industrial analitza com aquesta es desenvolupa a Anglaterra, a la segona meitat del segle XVIII, i significa la transformació més important de la humanitat des de la Revolució Neolítica al 10.000 a.C.

La Revolució Industrial només va ser possible per la revolució marítima. Aquest procés va suposar un canvi radical: va marcar l'inici d'un nou sistema econòmic, el capitalisme, el sistema pel qual es regeix el món actualment, i va suposar una transformació en l'organització de la societat cap a una societat de classes, amb l'aparició d'un nou grup social: el proletariat.

Efecte dòmino: Això va suposar que molta gent es quedés sense feina i marxés a la ciutat. Com a conseqüència, els burgesos de les fàbriques van disposar de mà d'obra barata, van guanyar més diners i van invertir en fàbriques. La necessitat de millors màquines va portar a invertir en invents i millores constants. La burgesia es va establir com a classe dominant dins del capitalisme, impulsant nous invents i energies.

El procés de la Revolució Industrial

El procés que coneixem amb el nom de Revolució Industrial es desenvolupa a Anglaterra i es caracteritza pels següents punts:

• a) Moviments de població camp-ciutat.
• b) Aplicació de la ciència i el coneixement al procés de producció.
• c) Especialització de la producció pel mercat nacional o internacional.
• d) Ampliació de la unitat de producció, que passa a fonamentar-se en l’empresa, privada o pública.
• e) Moviment de la mà d’obra, que passa d’una producció de béns primaris a una de béns manufacturats o serveis.
• f) Ús intensiu del capital.
• g) Aparició de noves classes socials i professionals, determinada per la relació amb els mitjans de producció.

Context polític, social i econòmic

Context polític

No a tota l’Europa de l’Antic Règim hi havia monarquies absolutes. Per exemple, a Anglaterra, al llarg del segle XVII, es va imposar un règim parlamentari en el qual les classes mitjanes van aconseguir participar en el poder polític. Alguns principis clau van ser:

• 1r. Que el pretès poder de l’autoritat reial de suspendre les lleis o executar-les sense el consentiment del Parlament és il·legal.
• 4t. Que qualsevol petició de diners per part de la Corona sense el consentiment del Parlament és il·legal.
• 6è. Que les eleccions dels membres del Parlament han de ser lliures.
• 9è. Que la llibertat de paraula i els debats al Parlament no poden ser coartats.
• 10è. Cal reunir freqüentment el Parlament per corregir i mantenir les lleis.

Context social

• Societat estamental.
• Camp: latifundis i jornalers camperols.
• Ciutat: alta burgesia i professionals liberals.
• Gremis: treballadors manuals, mestres i oficials.
• Un grup reduït de tècnics.

Context econòmic

• Agricultura basada en el model feudal.
• Poca importància a la indústria (artesanat controlat pels gremis).
• Important comerç internacional de base mercantilista.
• Escàs desenvolupament del sector financer.

Conjuntura favorable (1750-1792)

L'estabilitat política i socioeconòmica va ser clau:

• Govern estable.
• Guerres portades a terme per professionals que no afectaven l'economia.
• Comerç marítim en expansió.
• Una classe mitjana amb possibilitat d'ascens social i valorada intel·lectualment.

Les grans transformacions sectorials

Revolució Agrícola

L'augment notable en la producció d'aliments va ser un factor impulsor:

• Gran canvi: Substitució de la rotació triennal i el guaret pel sistema Norfolk.
• 3 pilars essencials: Canvis de sistema de conreus, introducció de maquinària i nova estructura de la propietat.
• Tancament d'openfields: Privatització mitjançant les Enclosure Acts.
• Conseqüències: Compra massiva de terres cercant benefici, concentració parcel·lària, augment de pagesos pobres (èxode a la ciutat) i mà d'obra barata per a la indústria.

Revolució Demogràfica

• Augment de la població, especialment a la Gran Bretanya (població multiplicada per tres).
• Més aliments i millor salut van portar a una baixa mortalitat i alta natalitat.
• Nous canvis socials: baixa l'edat de matrimoni i disminueixen els ingressos del clero per les millors garanties de vida.

Factory System

Era un mètode productiu i d'organització del treball industrial, oposat al domestic system, que es va adoptar a Anglaterra i després es va estendre pel món.

La Revolució dels Transports

A la meitat del segle XVIII, la necessitat de traslladar matèries va impulsar una forta inversió:

• Millora de camins terrestres (major seguretat).
• Construcció de canals (comerç fluvial).
• 1829: Innovació terrestre amb el ferrocarril i la locomotora de Stephenson (més rapidesa i càrrega).
• Innovació marítima: El vaixell de vapor de Fulton va reduir la durada dels viatges transoceànics.

Resultats: Expansió de GB, majors intercanvis, mobilitat de la població i augment del consum.

Revolució Siderúrgica

Sector en innovació constant gràcies al carbó mineral i al pudelatge:

• Carbó mineral: Davant l'escassetat de fusta (carbó vegetal), es va convertir en el combustible principal.
• Pudelatge: Henry Cort va permetre obtenir un ferro més pur i fàcil de treballar, potenciat per la màquina de vapor.

Revolució Econòmica i Social

Transformació Econòmica

L'economia va requerir un sistema àgil per adaptar-se als canvis:

• Capital fix: Modernització de maquinària i edificis.
• Finançament: Inicialment per famílies aristòcrates (autofinançament). Després, els bancs van passar de la funció mercantilista a formalitzar préstecs per a la indústria.
• Societats Anònimes: Fórmula per reunir capital dividit en accions i repartir beneficis.

Revolució Social: La Societat de Classes

La societat estamental es trenca per donar pas a una societat basada en la propietat, la igualtat fiscal i la llei, permetent la mobilitat social segons mèrits.

• Burgesia: Classe dominant (noblesa, empresaris, professionals). Vivien en eixamples, valoraven el treball, l'estalvi i la família.
• Classe mitjana: Artesans, empleats públics i petits burgesos que intentaven imitar l'alta burgesia.
• Proletaris: Nova classe obrera. Treballaven 12 hores amb salaris reduïts, sense seguretat social ni jubilació.
• Camperols: El grup més nombrós, amb una evolució més lenta.