Revolució Industrial: causes, processos i conseqüències (segles XVIII–XX)

Concepte

Process històric en què canvis transformaren l'economia mundial.

Transformacions econòmiques i culturals → utilització massiva de màquines als processos de producció.

Gran Bretanya, segona meitat del s. XVIII.

L'economia agrària i la societat rural van passar a una economia industrial i societat urbana.

Primera fase: a partir de 1760.

Segona fase: a partir de 1870.

Revolució demogràfica

s. XVIII: natalitat alta i mortalitat alta → a mitjans del s. XVIII natalitat alta i mortalitat baixa → creixement demogràfic → augment de la demanda de productes → més mà d'obra per a les fàbriques.

Mortalitat en descens

• Epidèmies que remeten.
• Millora de l'alimentació → major resistència a malalties; avenços agrícoles i nous hàbits alimentaris (més ús de dacsa i de la patata).
• Millora de la higiene.

Higiene privada: sabó, roba de cotó. Higiene pública: neteja de carrers, aigua potable.

Millora de la sanitat → Edward Jenner i la vacuna contra la verola; nous hospitals.

Revolució agrícola

Millora de les tècniques agrícoles: rotació quadriennal (sistema Norfolk: blat, naps, civada i trèvol), arada de fusta a ferro (s. XVIII) i noves màquines com sembradores i trilladores.

Estructures agràries: fi de les propietats senyorials; la comuna cedeix pas a la propietat privada.

Reforma ramadera i més terres per al bestiar.

Els agricultors generaren capital que invertiren en indústria i banca.

Condicions per al creixement econòmic

Amples mercats: bon mercat interior (millors comunicacions) i moltes colònies ultramarines.

Nova mentalitat: gran inversió, llibertat de preu, de producció i de crear empreses.

Jaciments de ferro i carbó: materials necessaris per a la fàbrica.

Primera revolució industrial

Tallers manuals (eines senzilles) → fàbriques (obrer amb màquines).

Font d'energia: energia hidràulica → màquina de vapor (millores de James Watt).

Fàbriques van comportar una concentració industrial.

Divisió del treball (cada treballador fa una tasca concreta), horari fix i ritme: augment de la productivitat → preus més baixos.

Indústria tèxtil

Gran demanda de matèries primeres, moltes procedents de les colònies.

El tèxtil va ser pioner en innovació tècnica.

• Filadores mecàniques (Samuel Crompton).
• Llançadora volant (John Kay).
• Teler mecànic (Edmund Cartwright).

La producció es multiplicà; els teixits esdevingueren més barats i invadiren els mercats.

Desenvolupament del sector tèxtil → impuls a l'agricultura i a la siderúrgia.

Siderúrgia

Transició del carbó vegetal al carbó mineral; 1709 (Abraham Darby) va introduir l'ús del coque per fondre ferro.

Altes forns modernes → ferro de qualitat per fabricar màquines i eines.

Lliberalisme econòmic

Lliberalisme econòmic: Adam Smith, partidari de la divisió del treball.

Defensa de la llibertat per crear empreses, establir condicions i preus; els gremis eren un obstacle.

El mercat autoregulat: la «mà invisible» i la llei de l'oferta i la demanda.

Revolució de transports

L'augment de la producció industrial exigí transports més ràpids i segurs.

A mitjans del s. XVIII es milloraren carreteres (més còmodes i segures).

1770–1830: construcció de canals.

1807: Fulton i la primera línia comercial de vaixells de vapor per riu.

Ferrocarril

Locomotora de vapor + ferro (rails i trens).

1814: George Stephenson i les primeres locomotores de vapor alimentades amb carbó.

1825: primera línia de càrrega a Anglaterra.

1830: primera línia de transports de passatgers (Liverpool ↔ Manchester).

El ferrocarril fou un mitjà més ràpid, segur i barat → accelerà la industrialització; potencià la mineria i la siderúrgia i augmentà la demanda de ferro i carbó.

Posteriorment, les línies es desenvoluparen arreu (per exemple, Moscou ↔ Vladivostok: el Transsiberià).

Efectes de la revolució dels transports

• Potenciaren el desenvolupament de la mineria, la metal·lúrgia i la siderúrgia i crearen nous llocs de treball (maquinistes, fogoners).
• Comerç: reducció del temps de travessia i dels costos; augment dels viatges.
• Impulsaren l'especialització de l'economia mundial: cada país s'especialitzava en un producte, i les colònies subministraven matèries primeres.
• Modificaren la vida quotidiana: millor dieta (transport d'aliments) i faciliten l'emigració.

Segona revolució industrial (1870)

Novetats tecnològiques i noves indústries.

• Electricitat: per moure màquines i nous transports (metro, tramvia, ferrocarril elèctric); comunicacions com el telèfon i la ràdio.
• Petroli: 1859 primers pous; motor d'explosió.
• Siderúrgia: convertidor Bessemer → més acer a menor cost.
• Química: nous productes derivats del petroli i del cautxú; articles farmacèutics, colorants sintètics, dinamita.
• Elèctrica: producció i distribució d'electricitat.

Gran empresa i banca

Les empreses petites no tenien suficient capital per a grans inversions.

Societats anònimes → accions a la borsa.

Bancs → capitalisme financer: eren intermediaris entre particulars i empreses; recollien diners i invertien.

Sistemes de producció

Taylorisme: tasques petites i cronometres per optimitzar la producció.

Henry Ford (1913): treball en cadena per evitar temps morts; producció en sèrie d'elements en grans quantitats.

• Càrtel: associació d'empreses amb la mateixa activitat (producció i distribució).
• Holding: conjunt d'empreses controlades per una empresa propietària.
• Trust: agrupació voluntària d'empreses per controlar tota una producció.

Nova societat

S'aprofità la igualtat jurídica (tots jutjats per les mateixes lleis i accès a llocs públics segons mèrits), però persistí la desigualtat social.

Contraposició homes / dones; propietaris / no propietaris.

Estaments → classes socials (segons la riquesa): alta (aristocràcia i burgesia), mitjana i baixa.

Decadència de l'aristocràcia

Segle XIX: disminució de la preeminència social per l'eliminació de drets feudals i imposts.

Molts aristòcrates no saberen invertir en els nous negocis industrials.

Segle XX: l'aristocràcia encara ocupà llocs prestigiosos en l'administració, la justícia, l'exèrcit i la diplomàcia; els valors i el estil de vida aristòcratics foren adoptats per la burgesia.

Alta burgesia

Classe poderosa formada per empresaris, alts funcionaris, metges, advocats, etc.

Habitaven a les ciutats, en barris privilegiats, amb grans serveis.

Classes mitjanes

Importància de l'economia i de l'educació (posició mitjana entre l'aristocràcia i la classe baixa).

Grup heterogeni: mestres, artesans, petits comerciants.

Valors: treball i estalvi.

Classes baixes

La majoria eren camperols; hi havia diferències regionals:

• Nord i oest d'Europa → camperols petits propietaris.
• Sud d'Europa → jornalers sense terres.
• Centre i est → servitud o condicions semblants a la servitud.

La revolució industrial creà el proletariat (obrers): treballs de poca qualificació, salaris baixos, treball infantil per ajudar a mantenir les famílies i llargues jornades laborals.

El servei domèstic també era una feina amb salari baix, jornades dures i només un dia lliure.

Luddisme i sindicats

Moviment obrer: conjunt d'iniciatives col·lectives dels treballadors assalariats per millorar les seves condicions.

Luddisme: primera reacció espontània i destructiva contra les males condicions de treball; llegendari cap Nedd Ludd.

Cartisme (1838–1848 a Gran Bretanya): presentaren la Carta del Poble per reclamar drets laborals i sufragi universal.

Dret d'associació: Gran Bretanya 1824 → primers sindicats legals.

Principals reivindicacions: millores salarials, reducció de la jornada laboral, supressió del treball infantil; la vaga com a mitjà de pressió. 1833: intent d'unir els trade unions en una estructura comuna.

Marxisme

Karl Marx i Friedrich Engels.

1848: Manifeste comunista, on formulen la seva teoria: existeix una lluita de classes entre opressors i oprimits.

Opressors → burgesia, propietària dels mitjans de producció, que explota els obrers per obtenir beneficis.

Oprimits → els obrers, que venen la seva força de treball.

Proposen la necessitat d'una revolució per derrocar el capitalisme i atorgar el poder als treballadors, amb una etapa transitòria de dictadura del proletariat per avançar cap a una societat comunista.

Defensem la intervenció política dels partits, fet que va originar els partits socialistes, especialment a partir de 1875.

Capitalisme: sistema econòmic i social basat en la propietat privada dels mitjans de producció i en la importància del capital com a generador de riquesa.

Anarquisme

Principals autors: Joseph Proudhon i Mikhail Bakunin.

S'oposaven a qualsevol forma d'Estat i proposaven substituir-lo per associacions voluntàries entre les persones.

Reclamaven la col·lectivització de la propietat i rebutjaven els partits polítics i la participació electoral tradicional.

Consideraven que la vaga i la revolució eren els mètodes d'acció més efectius.

Diferències entre anarquisme i marxisme

• L'anarquisme rebutja l'Estat i la participació política per prendre el poder; el marxisme considera la presa del poder estatal com a pas per transformar la societat.
• L'anarquisme defensa sovint la revolució directa i la desobediència; per a Marx la revolució era una via, i per als seus successors la presa del poder va ser clau.
• L'anarquisme no accepta jerarquies ni autoritat; per al marxisme la jerarquia i l'organització partidària poden ser instruments per dirigir la transició.

Internacionals i avanços laborals

1864: Associació Internacional dels Treballadors (Segona Internacional) que desaparegué per desacords entre socialistes i anarquistes.

1889: Internacional Socialista per coordinar els marxistes; creà símbols com la festa del Prim de Maig.

Algunes conquistes laborals al llarg del segle XIX i inici del XX:

• 1802: jornada infantil limitada a 12 hores.
• 1819: prohibició d'entrar menors de 9 anys a fàbriques.
• 1824: dret d'associació obrera.
• 1842: prohibició del treball d'alguns infants i dones en determinats sectors.
• 1878: limitació del treball femení a 56 hores setmanals.
• 1919: jornada laboral de 8 hores.