Virus: Definició, Classificació i Cicles de Replicació (Lític i Lisogènic)

Definició i Classificació dels Virus

Què són els Virus? (Definició)

Els virus són organismes acel·lulars i menuts. Es caracteritzen per:

• No realitzar les funcions de nutrició ni de relació.
• Ser capaços de replicar-se, però utilitzant la maquinària d'una cèl·lula hostatgera.
• Ser paràsits intracel·lulars obligats.
• Alternar una fase extracel·lular inerta i una fase intracel·lular activa.

Classificació dels Virus

Segons l'Hostatger

Segons l’hostatger que infecten, hi ha:

• Virus bacterians o bacteriòfags.
• Virus vegetals.
• Virus animals.

Segons la Simetria de la Càpside

Segons com s’organitzen les proteïnes de la càpside, distingim:

• Virus amb simetria helicoïdal: Són allargats. Els capsòmers estan formats per un sol tipus de proteïna. Exemple: virus del tabac.
• Virus amb simetria icosaèdrica: Tenen una estructura polièdrica (20 cares triangulars). Els capsòmers estan formats per protòmers distints. Exemple: virus de l’hepatitis.
• Virus complexos: Tenen dues parts: el cap amb simetria icosaèdrica i la cua amb simetria helicoïdal. Exemple: bacteriòfags.

Cicles de Replicació Viral

Un cop a l'interior de la cèl·lula, el virus aprofita les matèries primeres i el metabolisme cel·lular per replicar-se. Aquesta multiplicació pot tenir lloc immediatament (cicle lític) o de forma retardada (cicle lisogènic).

Cicle Lisogènic (Fase Latent)

Aquest cicle ocorre en els virus anomenats temperats o atenuats. El virus incorpora el seu àcid nucleic al genoma de l’hostatger sense expressar-se. És una forma retardada d’expressió viral.

En aquest cicle, l'àcid nucleic del virus s'insereix en l'ADN cel·lular (després de ser copiat en ADN en el cas dels virus d'ARN) i es reprodueix amb ell. Durant un temps (fins i tot anys), l'ADN víric no es transcriu (estat latent) fins que es produeix algun canvi ambiental que en determina l'activació i, per consegüent, la multiplicació del virus.

El virus pot passar del cicle lisogènic al lític per certs agents inductors (físics o químics) que provoquen l’alliberament de l’àcid nucleic. Els virus atenuats poden provocar transformacions cel·lulars que, amb el temps, donen lloc a tumors.

Cicle Lític (Fase Activa)

El cicle lític és el procés immediat de multiplicació viral que culmina amb la destrucció de la cèl·lula hostatgera.

Fases del Cicle Lític

1. Entrada del virus en la cèl·lula hostatgera:
   • Adsorció específica: Reconeixement i unió de les proteïnes de la càpside amb receptors específics de la cèl·lula hostatgera.
   • Penetració: Pot ser per injecció del virió, per processos d’endocitosi (entra tot el virus) o per fusió de l’embolcall amb la membrana plasmàtica.
   • Descapsidació: Alliberament de l'àcid nucleic viral.
2. Replicació i síntesi dels components virals:

   Després d’alliberar-se l’àcid nucleic en el citoplasma, es produeix la replicació dels components virals:

   • Síntesi de proteïnes del virus en el citoplasma de la cèl·lula hostatgera.
   • Replicació de l’àcid nucleic viral en el citoplasma o en el nucli. En els retrovirus, com el VIH, la replicació es fa mitjançant una forma intermèdia d’ADN bicatenari perquè tenen l’enzim retrotranscriptasa.
3. Maduració: Acoblament dels nous virions.
4. Alliberament: Sortida dels nous virus, sovint causant la lisi cel·lular.

Els Virus i el Càncer (Virus Oncògens)

Alguns virus animals tenen la capacitat de transformar les cèl·lules hostatgeres en cèl·lules canceroses; són els virus oncogènics.

Aquests virus solen ser d’ADN bicatenari o retrovirus amb ARN monocatenari. S’admet que estan implicats en el desenvolupament de processos tumorals malignes, encara que és difícil de demostrar.

Alguns mecanismes d’inducció del càncer pels virus serien:

• Virus que contenen oncogens: Tenen gens tumorals en el seu genoma. Una infecció per aquests virus implica la inclusió del genoma viral i d’un gen tumoral en el genoma de la cèl·lula hostatgera.
• Virus que podrien activar proteïnes reguladores: Aquestes proteïnes actuen sobre gens implicats en la divisió cel·lular i farien que la cèl·lula hostatgera es dividís d’una forma anormal.
• Virus amb efecte mutagènic: En incloure’s en el genoma d’una cèl·lula hostatgera, podrien tenir un efecte mutagènic sobre gens implicats en la divisió cel·lular.