Vertebrats: Peixos, Amfibis i Rèptils

Els Vertebrats

Són els metazous que presenten columna vertebral, és a dir, una estructura òssia articulada que protegeix el cordó nerviós o medul·la espinal. El nom de columna vertebral és el més apropiat pels vertebrats bípedes, com són els humans i els ocells, però pels peixos i pels vertebrats quadrúpedes, també s'acostuma a utilitzar el nom d'espina dorsal.

Tots els vertebrats presenten circulació tancada, és a dir, la sang sempre circula per l'interior d'uns conductes anomenats vasos (artèries, venes i capil·lars). Es coneixen unes 50.000 espècies. Es diferencien 5 grups de vertebrats que són els peixos, els amfibis, els rèptils, els ocells i els mamífers.

Els Peixos

Són vertebrats aquàtics que presenten aletes per a moure's, una pell proveïda d'escates dèrmiques (com a la sardina) o de denticles dèrmics (com en el tauró) o sense ells (com en la llamprea), que respiren per brànquies, que tenen temperatura interna variable i que generalment es reprodueixen per ous que no suporten la dessecació. Les escates dels peixos són dèrmiques i estan recobertes per una epidermis transparent i mucosa que s'asseca fora de l'aigua. Són els vertebrats més antics que es coneixen, van aparèixer en el Paleozoic, fa uns 500 milions d'anys.

Morfologia externa

Es distingeixen tres parts:

• Cap. Presenta dos orificis nasals, la boca i dos ulls sense parpelles.
• Tronc. Presenta 4 aletes parells (les dues aletes pectorals i les dues aletes ventrals) i 2 aletes imparells (l'aleta dorsal i l'aleta anal). A més presenta una línia de terminacions nervioses que capten les vibracions de l'aigua (línia lateral).
• Cua. Va des de la claveguera fins al final, que és on es troba l'aleta caudal. La cloaca és una petita cavitat oberta a l'exterior a l'interior de la qual es pot diferenciar l'orifici genital, l'orifici excretor i l'orifici anal o anus.

Morfologia interna

Presenten una columna vertebral o espina dorsal (cartilaginosa o òssia) que protegeix la medul·la espinal. Presenten un cor ventral amb una sola aurícula i un sol ventricle, per la qual cosa la circulació és simple, és a dir, la sang en donar una volta sencera per tot el cos només passa una vegada pel cor. Molts tenen una bufeta natatòria capaç d'inflar-se i desinflar-se (funció de flotabilitat).

Reproducció

Els mascles tenen dos testicles i les femelles dos ovaris. La majoria de les espècies són ovípares. Ambdós progenitors alliberen els gàmetes a l'exterior, la fecundació es produeix en l'aigua (fecundació externa) i passat un temps i acabat el desenvolupament embrionari, l'ou eclosiona i surt un jove peix anomenat aleví. També hi ha espècies ovovivípares en les quals la fecundació és interna i l'ou roman i eclosiona dintre de la mare, com la gambúsia i els peixos d'aquari "gupy". També hi ha espècies vivípares, en les quals l'embrió obté aliment de la mare via sanguínia, com la tintorera i el peix martell.

Amfibis

Els amfibis van aparèixer fa uns 370 milions d'anys i alguns van arribar a superar els tres metres de llargada. Gràcies a tenir respiració pulmonar van ser els primers vertebrats que van colonitzar el medi terrestre però, com els seus pulmons són molt senzills, encara necessiten el recolzament de la respiració cutània. Això ha comportat que la seva pell sigui nua i humida, per la qual cosa només poden viure en llocs molt humits. A més, la fecundació és externa, per la qual cosa necessiten de l'aigua per a poder-se reproduir. En conclusió, els amfibis poden viure fora de l'aigua però només en llocs humits i en els que de tant en tant hi ha pluges abundants, per tant no s'han independitzat del tot del medi aquàtic.

Morfologia externa

El cos d'alguns amfibis com les granotes i els gripaus només presenten dues parts (cap i tronc) i el d'uns altres, com les salamandres i els tritons, presenten tres parts (cap, tronc i cua).

• Cap. Presenta dos ulls amb parpelles (una superior, una inferior, que és mòbil, i una membrana nictitant transparent que recobreix tot el glòbul ocular quan l'amfibi està submergit), dues membranes timpàniques laterals i la boca que posseeix llengua bífida i projectable i unes dents molt febles i totes iguals.
• Tronc. Presenta quatre extremitats. Les anteriors acaben en quatre dits i les posteriors en cinc dits que, en moltes espècies, estan units mitjançant membranes interdigitals (adaptació a la natació).

Anatomia interna

Presenten dos pulmons molt senzills i poc eficaços (respiració pulmonar), per la qual cosa per a respirar precisa la captació d'oxigen a través de la seva pell fina i humida (respiració cutània). Per a mantenir la pell humida segrega substàncies mucoses i, de vegades, per a repel·lir els seus depredadors, també tòxiques. El cor presenta dues aurícules, una que rep sang dels pulmons i una altra que rep sang de la resta del cos, i només un ventricle on ambdues es barregen, és a dir, presenten circulació doble i incompleta (doble vol dir que la sang en donar una volta sencera per tot el cos passa dues vegades pel cor, i incompleta vol dir que en el cor no estan completament separades la sang rica en oxigen i la sang pobre en oxigen sinó que es barregen).

Reproducció

La fecundació és externa. Els òvuls fecundats es dipositen en l'aigua i són fixats amb substàncies mucoses. Es tracta d'ous de coberta permeable que s'assecarien en un medi aeri sec. Al cap de 2 o 3 mesos neixen les larves denominades capgrossos que respiren per brànquies, manquen d'extremitats i es mouen mitjançant una cua. Després experimenten una metamorfosi: la cua es redueix, apareixen les quatre potes, desapareixen les brànquies i es formen els pulmons, per la qual cosa els individus ja poden sortir de l'aigua.

Els Rèptils

Els rèptils van aparèixer fa uns 300 milions d'anys a partir dels amfibis. Gràcies a tenir una respiració pulmonar molt eficaç va ser possible l'evolució cap a una epidermis completament impermeable que els va permetre colonitzar les zones seques. La fecundació interna i els ous amb una closca impermeable que els protegeix completament de la dessecació, els va permetre colonitzar fins i tot els deserts. Van arribar a dominar tot el planeta (mar, terra i aire) i a presentar mides gegantesques que a l'ambient terrestre cap altre grup mai ha assolit. La majoria de les espècies van desaparèixer de cop fa uns 60 milions d'anys. Aquest fet es relaciona amb la caiguda d'un gran meteorit que va provocar una gran activitat volcànica. Aquesta va generar una gran capa de cendra que no deixava arribar la calor solar, la qual cosa va provocar un gran descens de la temperatura que va acabar amb la majoria dels rèptils, que són animals que no poden controlar la seva temperatura interna. Altres autors han proposat que aquells rèptils sí podien controlar la seva temperatura i que la raó de la seva extinció va ser la falta d'aliment donat que sense prou llum (a conseqüència de la capa de cendra) la majoria de les plantes es van morir.

Són vertebrats que presenten el cos recobert d'escates epidèrmiques còrnies (la mateixa substància que forma les nostres ungles i el nostre pèl), tenen respiració pulmonar i es reprodueixen per fecundació interna i ous proveïts d'un embolcall calcari (closca) que els permet suportar ambients molt secs.

Morfologia externa

Es distingeixen tres parts: cap, tronc i cua.

• Cap. Presenta dos orificis nasals, una boca proveïda de dents, que de vegades posseeixen glàndules verinoses (serps), o de bec corni (tortugues) i dos ulls proveïts de parpelles.
• Tronc. Presenta 4 extremitats acabades en cinc dits separats (llangardaixos), en dits units per membranes (tortuga d'aigua europea), o en aletes (tortuga llaüt). També hi ha rèptils que manquen d'extremitats (serps). Les extremitats s'articulen lateralment, per la qual cosa caminen arrossegant el ventre sobre la superfície (reptació). Només durant un curt període de temps poden caminar sense reptar. Molts antics rèptils, si podien caminar sobre quatre potes (per exemple els diplodocus i els estegosaures) o sobre dues potes (per exemple els tiranosaures).
• Cua. Va des de la cloaca fins el final.

Anatomia interna

L'esquelet presenta costelles unides a la columna vertebral i a l'estèrnum formant una caixa toràcica, menys en les serps que manquen d'estèrnum. La circulació és similar a la dels amfibis (circulació doble però incompleta) en tots els rèptils menys en els cocodrils que presenten dos ventricles com les aus i els mamífers (circulació doble i completa).

Reproducció

Els mascles posseeixen un òrgan copulador o penis. La fecundació és interna. Com la temperatura interna és variable (poiquiloterms) no incuben els ous, simplement els enterren. El desenvolupament és directe, és a dir, sense fases larvàries.