Vincent van Gogh: Art, Color i Emoció en el Postimpressionisme

Van Gogh era neerlandès, però va realitzar gran part de la seva obra —i la més important— a França.
La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per una sèrie d'esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: la unificació italiana, el reordenament de grans imperis, la caiguda del Segon Imperi i l'advenació de la Tercera República a França.
Després de passar un temps després d'iniciar-se la Tercera República amb certa inestabilitat política, aquesta es va consolidar i trobem un important desenvolupament econòmic com a conseqüència d'un extens imperi colonial.
El centre artístic europeu més important de l'art de la segona meitat del segle XIX va ser París. La capital francesa es va convertir en centre creador i receptor dels principals corrents pictòrics: realisme, impressionisme, postimpressionisme...
Davant d'un art que revisava de manera permanent el passat o els grans esdeveniments històrics, l'artista gira la mirada cap a la realitat quotidiana.
El realisme va donar pas a l'impressionisme; d'aquest, es va passar al postimpressionisme, que s'uneix a una tendència que ens obre la porta a canvis en els corrents artístics del segle següent.
En l'obra hi trobem la imatge d'un paisatge nocturn amb unes muntanyes al fons —les quals formen una línia que divideix en dues meitats el poble—, dos xiprers a la banda esquerra, més propers que el poble que se situa al fons, i la lluna a la banda dreta de l'obra, amunt al cel i entre estels, tots els astres brillant amb força intensitat.
Les cases del poble que hi apareixen es representen a partir de línies rectes i figures geomètriques bàsiques. Els arbres i les muntanyes, en canvi, han estat perfilats mitjançant línies corbes. Tant els xiprers com el cel han estat pintats amb la utilització d'una pinzellada dinàmica i sinuosa.
El verd, el groc, el taronja i sobretot el blau són els principals protagonistes cromàtics en l'obra. Aquests colors no reflecteixen el model, sinó que pretenen transmetre la visió interior de la realitat pròpia de l'artista. L'ús del groc i el blanc permeten mostrar una gran luminositat en el cel nocturn.
Quan va arribar a França, Van Gogh va canviar totalment els colors que utilitzava quan va conèixer l'impressionisme. A partir d'aquí, va crear un estil propi en el qual coincideix amb alguns postimpressionistes en alguns aspectes, com la utilització subjectiva del color. Les característiques més significatives de l'estil de Van Gogh són la pinzellada vigorosa, allargada i corba, la textura d'empastat molt gruixut i la utilització de línies negres per a evitar que s'barregin els colors.
Quan va arribar a París, Van Gogh es va veure influenciat per l'impressionisme i per l'estampa japonesa. Va viure una temporada amb Gauguin, que també va influenciar-lo sobre el camp de l'ús del color, i va pintar les seves obres més famoses gràcies a l'ajuda econòmica del seu germà Theo. Van Gogh utilitzava el color de forma simbòlica i expressiva, cosa que el fa un clar precedent del fauvisme i de l'expressionisme.
El delicat estat de salut de l'artista el va portar a patir constants crisis nervioses, que finalment el van conduir a la mort. Aquesta obra va ser pintada durant l'estada de Van Gogh al sanatori de Saint-Rémy, on seria internat després d'un dels seus atacs.
Coneixem molts aspectes de l'autor gràcies a les cartes que li escrivia al seu germà Theo, qui li finançava les obres. Li va enviar una carta en la qual li parlava sobre aquesta obra i a partir de la qual podem deduir que, per exemple, l'estel més brillant, el que es troba al costat dels xiprers, és possiblement l'estel del matí.
També podem apreciar que el poble que es representa en el quadre és fictici, perquè la torre de l'església evoca clarament el seu país natal, Holanda. Així doncs, l'obra ha de ser interpretada des del vessant emocional i simbòlic de l'artista.