Composició IV de Kandinsky: Anàlisi i Context Històric

Autor: Wassily Kandinsky (1866-1944)

Títol: Composició IV (o Batalla)

Cronologia: 1911

Localització: Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf

Estil: Art Abstracte

Dimensions: 1,59 m x 2,5 m

Suport: Tela

Tècnica: Oli

Wassily Kandinsky (Moscou, 1866 - Neuilly-sur-Seine, 1944)

Va ser el pintor precursor de l'abstracció pictòrica i un teòric de l'art, amb el qual es considera que comença l'abstracció lírica.

Va estudiar lleis a Moscou i el 1896 va marxar a Munic a estudiar art. Hi va obrir una escola i va fundar un grup d'avantguarda. Les pintures dels primers anys del segle són fetes amb espàtula, passant d'apagades a colors molt vius. Pinta temes fantàstics, basats en les tradicions russes o l'Edat Mitjana alemanya. És una època d'experimentació i comencen a ser abstractes. El 1902 va exposar amb el grup Secessió de Berlín i va viatjar a Itàlia, Holanda, Àfrica i va tornar a Rússia. El 1904 va exposar al Saló de Tardor de París. Es va interessar per les icones medievals i l'art popular rus. Entre 1903 i 1907 va viatjar per Europa i el nord d'Àfrica. Pinta paisatges i escenes urbanes, i quadres que exalten el folklore rus.

L'any 1907 inicia un gran canvi pictòric i coneix els membres de Die Brücke (expressionistes).

Context Històric

Eren els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, la primera dècada del segle XX, una de les èpoques més complexes de la història de la pintura. Anys de calma tensa a Europa: els conflictes bèl·lics havien quedat relegats a la perifèria de les colònies. Anys d'avenços tecnològics espectaculars - l'electricitat, els antibiòtics, la ràdio i el telègraf, l'automòbil - però també de consciència de crisi. Crisi en el sentit de canvi, de transformació: un món nou havia de sorgir a partir de l'esfondrament del que hi havia.

Des del punt de vista científic, en aquests anys es va trasbalsar la visió del món que s'havia anat construint des del Renaixement: l'univers estable, fix i immòbil definit per les lleis de Newton va desaparèixer com a sistema de referència. Amb la teoria de la relativitat d'Einstein (1905) i la teoria de l'àtom de Rutherford (1912), matèria, espai i temps passen a ser magnituds variables, l'univers és un flux constant en el qual no es poden establir referències objectives. En la física clàssica, la massa d'un cos constituïa una magnitud fixa i invariable, però segons la teoria de la relativitat, la massa d'un cos en moviment no és constant, sinó que augmenta a mesura que augmenta la velocitat a la qual aquest cos es mou. D'altra banda, aquesta mateixa massa no era el tot compacte que percebem a través dels sentits, sinó un conjunt de partícules unides per relacions de força.

El 1911 va publicar De l'espiritual en l'art, on exposa totes les seves teories sobre l'art. El 1912 fa la seva primera exposició individual a Berlín. Pinta temes violents i apocalíptics originats en les imatges religioses populars alemanyes i russes.

Descripció Composició IV

Conjunt de línies i colors, independents, formant un entortolligat de línies que expressen amb els colors un violent moviment a l'esquerra del quadre, i a la dreta trobem una suavitat de formes amb una gamma de colors més harmònica, sensació de tranquil·litat. Al centre, dues línies negres, verticals i gruixudes, que travessen el quadre de dalt a baix.

Anàlisi Formal

: El predomini del color é s total i absolut i ens obliga a mirar d’un costat a l’altre del quadre. Colors vius i molt contrastats. Domini de les tonalitats groguenques amb disputa amb els blaus, vermells i verds. Blau fort al centre. Groc, verd i violat.
Es volen crear acords cromà tics que produï ssin en l’espectador sentiments d’equilibri i dissonà ncia. La lí nia ocupa un paper bà sic, junt amb el punt (el punt en moviment dó na lloc a la lí nia). La lí nia negra é s també protagonista, amb el color. Traç os forts, segurs, que marquen formes entre reals i abstractes. Predominen les lí nies rectes, verticals i diagonals, les corbes en algunes parts.
 
 

   


  


Composició : Clara consciè ncia compositiva: dues parts. Costa dret : entortolligament de lí nies esmolades i dentades que expressen amb els colors un violent moviment. Centre de la composició : dues lí nies negres, verticals i gruixudes que travessen de dalt a baix. Costa esquerra: tranquil· litat que ve donada per la suavitat de les formes i per una mé s harmò nica gamma de color. Tot sura en un espai sense de gravetat
Les formes es dilueixen en un mar de colors contrastats de contorns fluids. Clar dinamisme. Colors i lí nies s’organitzen com si es tracté s d’una dansa. Segons disposició de colors i grafismes, sensació de repó s o dinà mica. Harmonia de colors, formes i lí nies. Cada color, un so. Mirar el quadre é s igual que escoltar una simfonia musical de colors i formes.
Cada nota aquí es converteix en un to, una lí nia, una forma. Difí cil fer les lí nies estructurals: taques de color. Al ser bà sicament abstracte, la perspectiva desapareix.
Taques i lí nies es troben en la superfí cie, disposades segons li sembla al pintor. No imita la realitat. No focus de llum, sí simbologia dels colors (groc: cridaner, blau: intens).
Interpretació: Composició IV mostra una sè rie de lí nies, colors i formes desconnectades de la realitat. Està dominat per colors molt vius, que expressen un estat emocional. Cada color comunica un sentiment i equival a un so. Mú sica i pintura estan unides, tal com deia Kandinsky en el seu llibre “Sobre el què é s espiritual en l’art” (1911). Els colors i les formes eren per a ell els mitjans mé s purs per expressar un emoció . Per aconseguir aquesta essè ncia de l’art es situà , com amb la mú sica, davant d’una sè rie de formes immaterials. Va buscar un ritme, la construcció abstracta, el dinamisme del color. Les obres d’aquesta è poca, que contrasten amb les posteriors, mé s geomè triques, s’anomenen “perí ode dramà tic”, i conserven sovint, com é s el cas de Composició IV, ressons figuratius, relacionats amb els seus primers temes de llegendes, genets, muntanyes, batalles i religió . Kandinsky fou l’iniciador de l’art abstracte, el qual s’estendrà per Europa i EE.UU. despré s de la II Guerra Mundial. La seva pintura eruptiva i lí rica prefigura el dibuix informal dels anys 50. Ell allibera del tot el color dels seus lligams amb l’objecte. La seva aportació a l’art abstracte é s tant teò rica com prà ctica.
Dos cosacs a cavall lluiten amb els seus sables per sobre l’arc de Sant Martí. Castell damunt d’un turó de color blau. Barques amb remers. Arc de Sant Martí entre unes muntanyes. Tres cosacs amb barrets vermells i dues llances. Dues llances. Parella d’amants. Muntanya de perfil dentat. Dues figures vestides. Una llegenda medieval ? - Una batalla apocalí ptica ? Kandinsky afirmà que no pretenia donar al seu quadre un carà cter narratiu, però la majoria d’elements só n identificables. La intenció de Kandinsky era la de provocar en l’espectador un impacte emocional a partir de la contemplació de les taques de colors i les formes. A partir de 1909 realitza tres extenses sè ries de quadres que anomena: Impressions, Improvisacions i Composicions. IMPRESSIÓ : Impressió directa a partir de la natura, de l’exterior. IMPROVISACIÓ : Impressió inconscient que sorgeix espontà niament del mó n interior de l’artista. COMPOSICIÓ : resultat d’una elaboració lenta a partir d’impressions i improvisacions prè vies.
Kandisnsky estableix relacions entre la mú sica i la pintura: dels colors diu que el blau clar era la flauta, el fosc el violoncel, i el mé s fosc el contrabaix. El groc es torna agut i no pot baixar i fer-se profund, el blau al revé s. L’equilibri ideal es troba en el verd... La calma... No es mou en cap direcció , no demana res... Despré s de la Revolució de 1917 tornà a Moscou, la seva ciutat natal, on col· laborà amb el govern revolucionari. Fou prefessor de l’Academia de Belles Arts de Moscou. Decebut pel control que aquest exercia sobre els artistes, tornà a Alemanya. El 1922 treballà com a professor a la Bauhaus (Dessau) de W. Gropius. La seva obra pictò rica va fent-se cada cop mé s perfeccionista, perdent la vivesa i espontaneï tat anteriors, però conservant les seves qualitats lí riques. Apareixen quadrats, quadrilà ters, cons, cercles, ovals...